Menu principal

· Inici
· Què és?
· Col.lectius de l'ACS
· Com funcionem
· Actes assemblea
· Formació
· Recull premsa
· Activitats difusió
· Informes comissions
· Altres documents
· Agenda


Espai de treball
en línia

www.moviments.net/acs


Com col·laborar ?

Contacta'ns @

Enllaços www

 

Quadre comparatiu entre les esmenes que es proposaven des de l'ACS i el resultat final de la Llei de l'Audiovisual aprovada el desembre de 2006 al Parlament de Catalunya.

QUÈ PROPOSÀVEM

COM HA QUEDAT LA LLEI

Mantenir la definició de Servei públic per a les activitats de radiodifusió (ràdio i televisió)

Només es consideren activitats de servei públic les ràdios i televisions gestionades directament per l'administració (CCRTV i ràdios i televisions municipals)

Introduir mecanismes d'informació i participació en l'elaboració dels plans tècnic que planifiquen l'ús de l'espai radioelèctric (igual com es reivindica la participació en els plans urbanístics que planifiquen l'ús de l'espai urbà)

Els plans tècnics els elabora el govern, amb un informe previ del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, sense cap procés de participació social.

Definir l'accés a la comunicació no només com el dret d'accés a la recepció (que en la llei es tradueix en alguns límits a les emissions codificades de pagament), sinó també com dret d'accés a l'emissió

No es contempla el dret d'accés a l'emissió, només l'accés a la informació.

Dividir l'espai radioelèctric a terços per a cada àmbit de cobertura (català, local): un terç per als mitjans públics, un terç per als mitjans privats, i un terç per als mitjans comunitaris.

No s'estableix cap criteri de repartiment d'espai entre els diferents actors que reconeix la llei. Es contempla l'existència del servei públic de la Generalitat i dels ajuntaments i de les activitats privades. Dintre de les privades (cap. IV) s'hi inclouen els serveis de comunicació audiovisual sense ànim de lucre que “es beneficia d'una reserva d'espai públic de comunicació, atenent a la contribució que facin a la realització d'activitats d'interès general i de manera proporcionada a aquesta contribució” (art. 70). És a dir, no es garanteix cap espai mínim.

Afegir com a objectiu de la regulació del sistema audiovisual l'impuls a iniciatives de comunicació social sense ànim de lucre i el reforçament del teixit associatiu i el desenvolupament comunitari (la llei només parla de l'objectiu de reforçar la indústria audiovisual).

S'inclou un apartat de mesures de foment (art. 71), pel qual els poders públics han de fomentar les iniciatives sense ànim de lucre i les iniciatives orientades a l'associació de d'entitats que desenvolupin activitats audiovisuals sense ànim de lucre.

Garantir la sostenibilitat econòmica del tercer sector a través de la creació d'un Fons de Garantia Financera per al Tercer Sector o Mitjans Comunitaris. Aquest fons estaria finançat per una taxa del 2% sobre els ingressos comercials de les ràdios i televisions.

Els ajuts públics al tercer sector “poden ésser finançats per taxes sobre el benefici de l'explotació comercial de l'espectre radioelèctric”, però no hi ha cap obligació d'establir aquestes taxes.

Prioritzar els mitjans que siguin de gestió compartida per diversos col·lectius o entitats, establint formes de gestió horitzontal i participativa i criteris clars i transparents d'accés.

S'inclou una definició de les activitats sense ànim de lucre com “els serveis de comunicació comunitària que ofereixen continguts destinats a donar resposta a les necessitats socials, culturals i de comunicació específiques de les comunitats i els grups socials a què donen cobertura, basant-se en criteris oberts, clars i transparents d'accés, tant a l'emissió com a la producció i la gestió, i assegurant la participació i el pluralisme màxims” (art. 70.3).

La llei també inclou de forma específica, i esmenta en diverses ocasions, com a part de les activitats sense ànim de lucre, els serveis prestats per universitats i amb finalitats educatives i formatives (art. 70.3. i 71)

Permetre la publicitat d'entitats sense afany de lucre i d'empreses del tercer sector econòmic o de l'economia social, com una forma de reforç mutu entre iniciatives socials sense afany de lucre

Es permet el patrocini i la publicitat d'activitats de l'economia social i del tercer sector (art. 70.6)

Concessió de freqüències a través del CAC (que és qui donarà totes les concessions) a través d'un procés obert i participatiu.

Les llicències d'ús de les freqüències per a activitats sense afany de lucre les concedirà el CAC però dins del procés d'adjudicació de llicències a operadors privats comercials. No s'estableix cap mecanisme a part i tampoc no s'estableix cap mecanisme de participació pública en la definició dels criteris dels concursos ni en el procés per resoldre'ls.

Impedir que el tercer sector s'utilitzi per a iniciatives proselitistes, racistes, sexistes, feixistes, o en general que siguin contràries als drets humans; valorar la inclusió de mecanismes de no discriminació per raó de discapacitat física; i evitar la transmissió de llicències sense un procés obert de participació

No s'estableix una definició clara del que pot incloure's dintre del sector ni límits al que es pot fer.

Introduir en els aspectes que s'inclouen en les concessions per a empreses privades les obligacions derivades del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes i de les normatives que regulen la professió periodística.

No s'inclouen

 


Tercer Sector de l'Audiovisual
(www.demanala.tk)

· Què és?
· Què proposem?
· Què hem fet?
· Com es reparteix el pastís
· El que ens espera!
· Xarxes Europa i Estat Espanyol
· Documentació


La Tele

· Què és?
· Com funciona?
· Principis generals
· Programació
· Projeccions
· Arxiu audiovisual

· Entitats col·laboradores
· Com participar?

·
Articles relacionats

· Agenda

 


 

-  Copyleft 2003 ACS -
ACS no es fa responsable necessàriament de les opinions d'usuaris/àries d'aquest servei lliure i obert. ACS utilitza 100 % programari lliure.