El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha desestimat un recurs de reposició de l'Assemblea per la Comunicació Social (ACS) contra el plec de clàusules que han de regir el concurs d'adjudicació de llicències d'FM a Catalunya. L'esmentat recurs demanava la suspensió o revisió del procés per incompliment de la Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya (LCA 22/2005): tot i que la LCA preveu la reserva de freqüències per a les ràdios comunitàries (articles 70 i 71), la convocatòria del CAC en el seu propi títol restringeix l'adjudicació de llicències a les emissores que tinguin caràcter comercial. Tant en la convocatòria del concurs com en la resposta al recurs de l'ACS, el CAC no fa més que reiterar la nul·la voluntat de les institucions públiques a l'hora de garantir l'existència d'un tercer sector de l'audiovisual a Catalunya. Si a la llei de 2005 els mitjans comunitaris només van aconseguir un reconeixement marginal, a l'hora de posar en pràctica aquesta normativa l'Administració ha tornat a demostrar quines son les seves prioritats: es reserven unes quantes freqüències per a Ajuntaments, i la resta es destina a emissores comercials. És a dir, la inclusió dels articles 70 i 71 en la LCA només ha servit per a fer bonic, i altre cop, només es tenen en compte dues possibilitats: o ràdios comercials, o ràdios de l'administració, dels partits polítics.
Atenent la LCA i les competències de la Generalitat per decidir com repartir les llicències d'FM, el recurs de l'ACS reclamava una reserva d'espai per a emissores sense ànim de lucre. Però la resposta del CAC ha estat negativa, argumentant tres raons:
1) El perjudici que podria atribuir-se als termes en que està convocat el concurs són menors que els que causaria una suspensió del concurs, i per tant no és moment de fer-se enrere. Interpretem que els “perjudicis” als què es refereix el CAC són les previsibles queixes de les emissores comercials en cas que s'atrevís a modificar les condicions del concurs amb una reserva d'espai per a mitjans comunitaris. En la resposta al recurs, el CAC argumenta que no cal que les ràdios lliures es preocupin, perquè gràcies les bondats tecnològiques en un futur ja hi haurà espai per a tothom. Irònica resposta a unes iniciatives comunitàries que porten aj més de 20 anys emetent i reclamant el seu dret a existir, sense que l'administració hagi fet res per donar-los reconeixement legal.
2) El CAC diu que no té competències per a “adoptar el reglament” per a que les entitats sense ànim de lucre puguin accedir a llicències d'emissió. Ens preguntem, doncs, qui les té, les competències. Fins ara la pilota de la responsabilitat i de les competències se la passaven entre el Ministerio i la Direcció General de Mitjans Audiovisuals. Ara, amb el CAC, ja són tres les teulades. El resultat per al tercer sector de l'audiovisual sempre és el mateix: tot i que estem habituats a les baralles per tenir més competències aquí que a Madrid, a l'hora de la veritat ningú assumeix la responsabilitat d'elaborar les normes que garanteixin la legalitat dels mitjans comunitaris.
3) Segons el CAC, res no impedeix que les ràdios sense afany de lucre puguin presentar-se al concurs per a la gestió comercial del servei de radiodifusió sonora. El CAC entén que la part recurrent té “una certa confusió entre la naturalesa del servei [comercial] i la del gestor d'aquest servei [entitats sense afany de lucre]”, però nosaltres no podem evitar pensar que la confusió la té el CAC. Efectivament, no entendre que les emissores no comercials no volen oferir un servei de naturalesa comercial és no entendre res de res (o una forma de fugir d'estudi). D'altra banda, una lectura de les condicions del concurs (pensat per a la radio comercial) és suficient per comprendre la desigualtat en què hi competirien les emissores sense afany de lucre.
Des de l'Assemblea per la Comunicació seguirem defensant el dret a existir dels mitjans comunitaris i seguirem exigint a l'administració que garanteixi espais per a aquestes iniciatives que ens semblen, no només un dret, sinó una necessitat enmig un sistema mediàtic sotmès al control comercial i partidista.
