Reivindiquem un Tercer Sector de l'Audiovisual
Per uns mitjans de comunicació de la societat civil
QUÈ ÉS EL TERCER SECTOR DE L'AUDIOVISUAL
La legislació sobre l'audiovisual reconeix dos sectors: el que anomenen públic i el privat.
El sector públic, més que el que el seu nom indica, és propietat de les administracions estatal, autonòmica i local. Cada quatre anys es fan eleccions i el nou govern utilitza els mitjans institucionals per fer arribar el seu missatge.
El sector privat és propietat de les grans empreses amb els seus interessos polítics, que utilitzen els seus mitjans per tal d'influir en la opinió pública.
No hi falta algú, aquí? Aquests no són els únics sectors socials, avui en dia; hi ha un tercer sector : cada cop més la gent s'organitza en ONG, associacions de veïns, col·lectius de base, xarxes, plataformes per reivindicacions concretes... allò que anomenem societat civil. Cada cop ens és més insuficient parlar cada quatre anys. Cada dia més, volem prendre amb les nostres mans les coses que ens interessen. No volem demanar permís per parlar, per interpel·lar als que governen, per denunciar que els interessos de les grans empreses i multinacionals volen passar per sobre del nostres drets, per informar-nos i informar, per crear nosaltres mateixes allò que ens entreté. No només volem escoltar i veure: volem parlar i ser vistes. Ningú pateix per nosaltres, ningú sofreix per nosaltres les angunies per arribar a final de més, per trobar feina digna, per tenir un habitatge assequible... per què ha de parlar algú per nosaltres d'aquestes coses?
És per això que reivindiquem que a la Llei de l'Audiovisual es reconegui el nostre (de totes) dret a tenir un espai a les ones: un que sigui de la gent, sense intermediaris; en el que tinguem accés a decidir que es programarà; que ens doni accés a produir continguts nosaltres mateixes; que puguem gestionar directament. D'això en diem el tercer sector, el que sigui propietat directa de la societat civil. No entenem aquest tercer sector com un lloc on cadascú faci proselitisme de les seves idees i interessos, sinó com a llocs on la societat civil s'agrupi, s'organitzi, que fem rics compartint les nostres diferències, on càpiga tothom que reconegui a tothom el dret d'expressar-se.
