L'aprovació de la Llei de l'Audiovisual de Catalunya (2005)
QUÈ HA FET L'ACS EN RELACIÓ AL TSA?
A l'assemblea de l'ACS de juliol de 2004 a la Casa de la Solidaritat es va decidir intervenir en el procés de redacció i aprovació de la nova Llei de l'Audiovisual que s'iniciava al Parlament de Catalunya. L'objectiu era que la nova llei reconegués un tercer sector audiovisual format pels mitjans comunitaris, garantint-ne la viabilitat així com unes condicions mínimes d'accés de la ciutadania.
El procés que ha portat a l'aprovació de la llei és el següent:
- El Consell de l'Audiovisual de Catalunya elabora una primera proposta de Llei i la fa arribar al Parlament.
- Al Parlament de Catalunya es constitueix una ponència parlamentària integrada pels cinc grups polítics amb representació, que és la que s'ha d'encarregar de redactar la llei. Aquesta ponència parteix del document del CAC, discuteix les observacions o esmenes que poden arribar dels propis partits polítics o d'altres instàncies, i finalment fa un redactat final de proposta de llei que passa al Parlament.
- Un cop presentada aquesta proposta de Llei, s'inicia el tràmit parlamentari d'aprovació, amb un període d'esmenes per als grups parlamentaris i el posterior debat i votació. En aquest tràmit es trenca el consens amb què havia treballat la comissió i finalment el PP vota en contra i finalment s'aprova la nova llei de l'audiovisual.
La intervenció de l'ACS en aquest procés ha estat:
- Al llarg del 2004 i el 2005 es fan diverses activitats (Jornada sobre el Tercer Sector al Col·legi de Periodistes, entrevistes amb la Direcció General Mitjans Audiovisuals, contactes amb partits polítics, difusió d'informació en actes organitzats per diversos col·lectius i entitats, articles a revistes, etc.) per tal d'anar seguint el procés d'elaboració de la Llei i anar explicant la proposta de Tercer Sector.
- Març de 2005: Una comissió de l'ACS es reuneix al Parlament de Catalunya amb la ponència amb representació de tots els partits polítics per a l'elaboració de la llei .
- Maig de 2005: Elaboració d'esmenes al document del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Val a dir que, malgrat que havíem mantingut alguna entrevista amb partits polítics expressant-los la nostra voluntat de participar en el procés, cap d'ells ens va informar de la presentació del document del CAC. El vam aconseguir directament de la seva web i a través d'un contacte personal amb el servei de premsa del Parlament.
- Al mateix temps es planteja la necessitat d'engegar una campanya sobre el Tercer Sector. L'objectiu d'aquesta campanya era difondre informació sobre aquest tema i recollir adhesions a les esmenes que es presentaven al Parlament.
- Les esmenes a la proposta de Llei de l'Audiovisual es van enviar a finals de juny a cadascun dels representants del grups parlamentaris que formen part de la ponència, al CAC i a la Direcció general del Mitjans Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya. Només Dolors Comas, d'IC-V i presidenta de la ponència, ens va enviar un missatge de resposta confirmant que havia rebut la nostra proposta, però sense fer-ne cap comentari. Per part del CAC ens van informar que ells ja no tenien cap més competència en el procés.
- A finals d'agost, la ponència parlamentària va presentar al Parlament una proposta de Llei de l'Audiovisual definitiva, que no recull les propostes que havíem fet. Cap partit polític ens informa del nou tràmit parlamentari, del qual ens n'assabentem consultant el Diari de Sessions del Parlament.
- Davant la manca d'informació sobre la valoració de les esmenes presentades per l'ACS, ni sobre la decisió de no recollir-ne cap aspecte fonamental en el redactat de la proposta de Llei, demanem entrevista amb Dolors Comas, que ens rep el 15 de setembre. Les conclusions que nosaltres traiem de l'entrevista són:
• hi ha poca sensibilitat o voluntat per part dels partits d”esquerres” per incloure un tercer sector audiovisual que vagi més enllà d'espais marginals de poca cobertura i baixa qualitat.
• hi ha poca o nul·la voluntat per part de cap partit per canviar realment el sistema audiovisual en aspectes fonamentals. Tots accepten com a inevitable la liberalització, la comercialització i el control polític sobre els públics. Per exemple, en la reunió amb la Dolors Comas , d'IC-V, el partit parlamentari suposadament més d'esquerres, les excuses per justificar el redactat de la Llei eren del tipus: no podem anar contracorrent, les coses són així, si ho fem d'una altra manera les empreses se'ns tiraran a sobre...
• tenen molt més en compte les esmenes i comentaris que els arriben de les associacions de televisions i ràdios privades que no del que pugui arribar de la societat civil. No dóna la impressió que discutissin massa les esmenes que vam presentar, en gran part perquè no perceben el tercer sector com un actor a tenir en consideració. En canvi, les ràdios i televisions comercials tenen un canal d'intervenció molt més directe a través dels partits polítics que assumeixen els seus interessos.
- El 20 d'octubre ens entrevistem amb Carmel Mòdol, representant d'ERC a la ponència parlamentària, per tal d'insistir en les nostres esmenes i
esbrinar perquè no les havien tingut gens en compte. El Carmel Mòdol no es mostra gaire informat sobre les propostes de l'ACS ni sobre la idea del Tercer Sector, tot i que s'havia fet arribar al seu partit tota la informació i que ell personalment va ser part dels integrants de la ponència parlamentària que van escoltar les nostres propostes quan ens hi vam reunir el 8 de març de 2005 al mateix Parlament de Catalunya. Davant la urgència en els terminis d'aprovació de la Llei ens suggereix que fem una nova versió de les esmenes al text que recullin els aspectes que considerem més importants. Se li fa arribar una carta de valoració de la llei i del procés seguit, i noves esmenes.
- El 9 de novembre ens entrevistem amb el Director General de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya, Santiago Ramentol, per valorar la proposició de Llei i les previsions d'actuació de la Generalitat en el repartiment de l'espai radioelèctric. A la reunió també hi va assistir la Dolors Comas, la diputada d'ICV que dirigia la ponència parlamentària de la llei, i que "passava per allí".
• ens informen sobre com quedarà la llei i de com quedarà el panorama per a les emissores de televisió i ràdio comunitàries. En el cas de la televisió, el Ramentol ens informa que en els concursos de Televisió Digital Terrestre (TDT) local només es tindran en compte les televisions municipals i les comercials, i no es farà cap reserva d'espai per a iniciatives sense ànim de lucre. A més, un cop s'hagi resolt el concurs (cap al juny), la Direcció General tancarà totes les televisions que no hagin obtingut llicència per emetre en TDT. L'opció que planteja per a l'ACS és la de sol·licitar espai als canals de TDT municipals de Barcelona.
• en el cas de la ràdio, anuncia que l'estat està elaborant un nou pla tècnic d'FM i que és la intenció de la Direcció General atorgar llicències a les ràdios lliures i de barri existents i als projectes que es presentin com a iniciatives sense ànim de lucre, com el de l'ACS. Segons el nombre de freqüències disponibles, convocarà un concurs o adjudicaran directament les llicències als projectes presentats.
(Veure l'informe complet d'aquesta entrevista)
Valoració final
Us presentem un quadre de comparació entre les esmenes que es proposaven des de l'ACS i el resultat final de la Llei. La valoració de les importants diferències i de tot el procés seguit s'obrirà en la propera assemblea i en un fòrum web.
Alguns del articles importants pels nostres objectius a la nova llei de l'audiovisual: veure els articles 70.5, 70.8, 71a, 71b.
