Acta de la taula: Desenvolupament comunitari i comunicació: experiències en la socialització de la televisió i de la ràdio a la ciutat
Coordina: Assemblea per a la Comunicació Social (ACS)
Dissabte 24 de gener de 2004.

Assistents: 15 persones (actives en el debat).

La taula es presenta amb l’objectiu de fomentar el coneixement mutu i l’intercanvi d’experiències. Aquesta posta en comú pretén alhora servir de base per al reconeixement d’enfocaments i pràctiques diverses al voltant del desenvolupament de mitjans de comunicació comunitaris. La taula s’estructura en dues parts: en primer lloc, una ronda de presentacions breus, seguida d’un torn de preguntes concretes (amb les corresponents respostes) sobre les experiències presentades. En segon lloc, s’estableix una discussió on es plantegen temes i preocupacions comuns. Seguint la proposta inicial de la taula, aquest espai d’intercanvi pretén contribuir a la creació d’una xarxa d’experiències que vagi més enllà de les jornades i que permeti la continuació del debat al voltant dels reptes que planteja la comunicació comunitària a diferents ciutats i països. Els primers passos en aquest sentit es donen a les conclusions de l’activitat.

1) Ronda de presentacions

· En Marc (marcos_sanjuan@yahoo.es) de Barcelona parla d’un projecte de sensibilització dels joves davant els problemes socials i mediambientals a Tunísia. El projecte està molt localitzat en una zona rural. Es combina la creació de teixit organitzatiu en un local (espai físic) amb l’activitat generada al voltant de la socialització de l’ús d’Internet.
· L’Elisenda (elisendatf@correu.vilaweb.com) és membre de l’ACS. Parla del col·lectiu Tortuga Roja (Barcelona), que treballa en l’elaboració de vídeos sobre (i des de) els barris de la ciutat
· La Carme (cmayugo@eresmas.com) és membre de l’ACS. En primer lloc, parla de la seva experiència en televisió de districte a Barcelona. En segon lloc, presenta l’Assemblea per a la Comunicació Social, des d’on s’intenta promoure un sistema de treball horitzontal en la gestió d’una televisió i una ràdio per a la societat civil a Barcelona. La crida a la participació/implicació ciutadana en aquest projecte s’estén a la producció de continguts/programació. El treball de l’ACS comprèn també la socialització del coneixement per tal de capacitar els ciutadans a tirar endavant “des de baix” una televisió i una ràdio comunitàries per a la ciutat.
· En Xavi (artibarri@pangea.org) de Barcelona explica la seva vinculació a l’Ateneu de Nou Barris on tenen lloc les jornades, destacant tant la importància de la creació d’espais físics d’autogestió com la inclusió d’aquests espais en un marc més ampli d’acció per a la transformació social. En aquesta línia, introdueix el projecte “Artibarri” que s’estén a tot Catalunya, i que promou la democràcia participativa a través de la implicació ciutadana en la cultura i l’art. En Xavi parla també de la xarxa internacional “Culrure Works” creada al voltant de la liberalització d’espais per a l’autogestió de la cultura.
· La Sílvia (silviamandianes@yahoo.es) de Barcelona presenta la seva experiència personal en el Barri del Raval. Parla del projecte “Barri Educador”, concebut amb l’objectiu d’impulsar processos participatius a través dels mitjans de comunicació.
· La Leticia (letiuski@hotmail.com) del País Basc no té cap experiència per explicar. La seva participació a la taula es deu al seu interès pel tema de la participació ciutadana.
· La Cecilia (iskraceci@hotmail.com) de Buenos Aires explica algunes experiències en aquesta ciutat i també d’Itàlia. Parla del projecte “RedAcción” de Buenos Aires, que han impulsat alguns membres de facultats de comunicació de la ciutat. La iniciativa ha aconseguit comptar amb la participació de col·lectius d’aturats en la creació d’una agència de noticies i d’un diari. L’agència pretén cobrir la necessitat de difondre informacions que els mitjans hegemònics no volen emetre. La Cecilia també parla del projecte “Televisión Itinerante” que s’origina al voltant del moviment d’aturats. Pel que fa a Itàlia, destaca l’alt nivell organitzatiu del projecte Tele Street (com a bon exemple de activisme mediàtic, de treball autogestionat en la creació de vídeos i la seva difusió)
· En Greg (janyang@openflows.org) (Universitat de Bradford, Anglaterra) parla de la seva experiència en un departament d’estudis sobre la pau, des d’on treballa el tema de l’ús local dels mitjans i la seva articulació en xarxes globals. Ha fet un estudi sobre Indymedia, així com una topografia de les xarxes d’ONG. Ha seguit de prop tant algunes experiències en ràdios locals de la Índia com el debat generat en la Cimera Mundial sobre Societat de la Informació que va tenir lloc el passat desembre a Ginebra (debat en el qual es va limitar l’accés de la societat civil)
· En Key (keir@chumba.demon.co.uk) també ve del món acadèmic britànic, però es pronuncia al mateix temps com a activista a partir del seu treball amb Indymedia i de la seva recerca sobre producció col·laborativa.
· L’Óscar (oscar_nomo@hotmail.com) de Colòmbia està fent un doctorat en psicologia de l’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en projectes de comunicació per al desenvolupament, així com en projectes d’educació ambiental en l’àmbit rural (on l’ús dels mitjans de comunicació n’és una part molt important)
· L’Eduard (eduard.bonet@nam.es) presenta un projecte d’inclusió social de la comunitat gitana de Badalona a partir de l’ús de les noves tecnologies. També explica un projecte anomenat “European News” on es treballa la producció de vídeos de denúncia.
· En Magaña (pukapuka@ole.com) parla de la seva experiència com a membre del col·lectiu “O garbanzo negro”. Parla de les activitats generades al voltant de la ràdio, d’Indymedia (a Chiapas), i del treball també a Chiapas de desenvolupament de projectes de vídeo i cinema.
· En Gianni (go@pangea.org) és francès i viu a Barcelona. Participa des d’una associació de veïns en projectes de dinamització juvenil. Parla també de l’experiència de la creació d’una xarxa de ràdios a Barcelona i Àrea Metropolitana, on hi participen 4 emissores de barri (de ciutats com Badalona, Terrassa, Barcelona), tot i que pretenen ampliar la xarxa a 14 emissores. Es treballa amb programació i emissions conjuntes. Aquestes experiències s’emmarquen dins el projecte Òmnia, que s’impulsa des de l’administració catalana per tal de fomentar l’ús de les tecnologies en el desenvolupament d’iniciatives comunitàries. Gianni destaca el gran potencial de la ràdio en la lluita per la transformació social, donada la facilitat amb què aquesta s’integra en la dinàmica de les associacions de veïns (a escala de barri). La ràdio és també un mitjà que facilita la inclusió del jovent.
· En Pau (pau@ontinyent.vilaweb.com) (moviment okupa, Barcelona) explica la seva experiència en premsa escrita, amb la creació de publicacions que van acompanyar els moviments de protesta antiglobalització a Barcelona. Parla, per exemple, de l’ Està tot fatal, diari que va sortir al carrer amb les manifestacions en contra del Banc Mundial. Arran de la cimera Europea va sortir l’Altaveu. També explica com es van concebre els diaris Un altre País és possible, Un altre El Periódico és possible, Una altra La Vanguardia és possible, amb ànim de subvertir els discursos de la indústria periodística. Aquesta subversió dels diaris hegemònics a partir de la utilització dels seus mateixos formats intenta anar més enllà i arribar a la ciutadania com a forma creativa de captar l’interès social, de fer pensar. En Pau també fa un programa a Ràdio Kontrabanda (ràdio lliure de Barcelona). Es diu “Els fills del núvol”, i és un programa d’entrevistes a gent vinculada amb col·lectius de solidaritat de Barcelona.
· L’Anna (anna.clua@durham.ac.uk) és membre de l’ACS. En aquests moments treballa a la universitat, en un departament de geografia. Està fent una recerca sobre ciutat, espai públic, moviments socials generats al voltant de temes d’urbanisme i ús de mitjans de comunicació comunitaris (ràdio i internet) com a mitjans d’organització i acció política.

2) Discussió

La discussió es desenvolupa al volant d’un eix que podria resumir-se mitjançant aquesta pregunta (proposada per la Carme):

Mitjans comunitaris: transformar o reproduir?

Els mitjans comunitaris, són espais per a l’acció política i la transformació social o són mers instruments de transmissió d’informació? Si es limiten a ser això darrer, corren el risc de reproduir la lògica de funcionament dels mitjans hegemònics.

Per a l’Oscar, cal plantejar primer la qüestió: Des d’on es construeix la informació?

Per a en Xavier, des de la seva experiència a Nou Barris (Barcelona), l’important no és tant obrir canals, sinó aconseguir la implicació de la gent. Per tal raó, destaca la necessitat de crear espais de comunicació que siguin espais de participació ciutadana.

Per a Cecília, la importància dels mitjans comunitaris rau en el reconeixement de la veu dels moviments (silenciada pels mitjans hegemònics).

En Greg és de l’opinió que sense comunicació no hi ha moviments socials. I al voltant d’aquest punt, introdueix la qüestió de la globalització dels moviments socials a partir de la difusió d’informació i la creació de xarxes a través de les noves tecnologies. No obstant, segons ell, convé plantejar un problema derivat d’aquesta globalització de la comunicació: la centralització de les xarxes (i, per tant, la creació de perifèries). En Greg es refereix, concretament, al domini anglosaxó a través de la imposició de l’anglès a Internet (per exemple, a Indymedia).

Altres participants de la discussió no veuen un problema en el fet que existeixi una llengua franca que ajudi a comunicar-se.

El tema genera debat al voltant de l’articulació global-local. A escala local, la comunicació de les xarxes es produeix amb les llengües pròpies, però quan es tracta de connectar-se a escala global, és l’anglès la llengua que predomina (deixant al marge els no anglo-parlants)

Sobre el tema de l’articulació entre lo global i lo local, la Carme és de l’opinió que no és suficient donar dimensió global al discurs. No és una simple qüestió de tenir accés a la xarxa, sinó que es tracta de fer comprensibles les diferents realitats de què consta la xarxa. Per aquest motiu, ella prefereix substituir el concepte de “global” pel concepte de “translocal”.

Per al Marc, l’important no és com es concep la xarxa internacionalment, sinó arribar als col·lectius de la base. El repte està en fer que el llenguatge s’adapti als codis comuns que la gent utilitza en cada context. Posa l’exemple de les estratègies comunicatives dels sindicats agraris a Llatinoamèrica, que van optar per difondre informació sobre com millorar les collites a través de còmics.

En Key introdueix el tema de les xarxes multifocals de producció de programari lliure per a ordinadors. Explica que en aquest cas no hi ha intenció de fixar cap punt central de distribució.

La Carme planteja aquí el problema que no tothom té accés a un ordinador. El fet que les xarxes depenguin de la comunicació electrònica recrea velles desigualtats. Tema del digital gap.

En Key replica que els mitjans no poden solucionar el problema de l’accés, ja que aquest és un problema social.

Carme: sí, però els mitjans reprodueixen el problema

En Pau està d’acord amb en Key. Internet permet noves formes de participació, noves formes de difondre informació que altrament és silenciada.

En aquest punt s’introdueix la pregunta: les noves tecnologies, garanteixen la democràcia?

La resposta unànime és: depèn dels contextos. La capacitat de mobilització i d’organització social al voltant dels mitjans depèn de la cultura democràtica de la gent que viu en un lloc i un moment concrets.

L’Anna planteja la qüestió de si la capacitat d’organització dels mitjans comunitaris no passa pel risc de la seva professionalització (seguint la lògica del professionalisme dels mitjans hegemònics)

En Xavier explica que per evitar el problema del corporativisme i de la professionalització dels mitjans alternatius, cal invertir la direcció del coneixement (és a dir, evitar que sigui un coneixement de dalt a baix). És més, cal deixar de reproduir l’estructura vertical en la gestió dels mitjans comunitaris.

Per a la Cecília el tema clau és l’estímul de l’autoformació (posa l’exemple del desenvolupament de tallers de socialització del coneixement a Buenos Aires).

S’introdueix aquí un problema important que es plantegen els col·lectius que han engegat projectes de comunicació comunitària: la dificultat d’arribar a la societat civil no mobilitzada.

Per a la Cecília, cal deixar de confondre la comunicació amb els mitjans. És essencial que la comunicació s’entengui com a procés (transformador). Caure en el risc de la professionalització és caure en la reproducció de la verticalitat de l’estructura organitzativa de la societat. Unit a això, segons la Cecilia, cal que no es perdi de vista el paper de les administracions. Cal preguntar-se si des de les administracions s’observa o no la possibilitat de l’existència dels mitjans del tercer sector. Per exemple, a Llatinoamèrica les lleis estatals han estat lluny ni tan sols d’afavorir el sector públic, ja que han optat clarament per afavorir la concentració de mitjans en mans privades. Comenta el cas extrem de Buenos Aires, on s’han prohibit els mitjans amb finalitats no lucratives.

3) Conclusions

A fi d’elaborar unes conclusions de la taula rodona, es proposa als participants que exposin quins han estat els temes que han centrat l’atenció durant el debat, així com les possibilitats d’afrontar els reptes plantejats.

· Tema participació: implicació de la societat
No caure en la professionalització. Implicació de la gent com a actors polítics actius.

· Què és comunicació?
Comunicació és fer coses junts.
La finalitat no és la creació d’un mitjà, sinó l’elaboració d’un projecte comú.

· Per esdevenir realment una eina de comunicació, els mitjans han d'estar lligats a les dinàmiques dels barris, esdevenir-ne una peça bàsica i que juguin aquest paper per a la comunitat. Això vol dir que cal partir de les necessitats del grup (de les seves motivacions) i deixar que la comunicació vagi fluint com a part essencial del projecte.

· Teoria de l’iceberg. No s’ha de pretendre que el projecte (la base ideològica que motiva tota acció puntual) sigui quelcom explícit al cent per cent, en tot moment. La part visible del treball realitzat sovint no és més que una petita punta. Diferents iniciatives, diferents mitjans, poden constituir diverses puntes unides per la base d’un ideari, d’un projecte a llarg termini, que les manté surant.

· Cal preguntar a la gent què és el que vol (no imposar la idea d’un mitjà comunitari si la gent no ho veu clar)
Treballar per la creació de consciència sobre la necessitat de comunicació
Davant el problema de la divisió d’interessos (entre activistes dels mitjans, societat civil i institucions): intentar trobar punts comuns
Risc que cal afrontar: integració en el sistema

· Repte de mantenir els projectes
Lluitar per a que la gent vegi la importància dels mitjans de comunicació i la necessitat de mitjans autogestionats

· Anar als llocs on es desenvolupen les lluites socials i convidar a comunicar-ho
(no esperar que el col·lectiu vagi al mitjà)

· Generar inquietuds
Importància de l’adaptació al codi que requereix cada col·lectiu.
Adequar el llenguatge

· Paper clau de l’educació
Sense deixar de banda la CREATIVITAT i la IMAGINACIÓ