Okupem les ones

ACTA DE L'ASSEMBLEA DEL 13 DE DESEMBRE DE 2003
Unes 30 persones participem en l'assemblea que comença cap a ¾ de 7.
A) Informació general
1- TV
A: S'ha engegat la producció d'un video. S’entrevistará a col.lectius que han firmat la carta i veure com s'involucren en la història. 1) enviar carta 2) enregistrar al propi local
Rob: En procés de compra l’antena professional (aguanta fins a 2000 wats), un preamplificador i el cablejat. Problema, el preamplificador ha de vindre ajustat en un canal concret. 3 plaços. Possible ampliació pressupost de 350 euros per estalviar muntatge per portar la senyal a la teulada.
D: Repartiment col.lectius per grups. Estaria bé que s'afegís la gent de ràdio.
A: intentar establir en cada col.lectiu una persona de contacte.
2-Ràdio
Rol: Emissió dia 6 es va fer. Es cubreix centre de Gràcia. El més paradoxal que hi ha més resposta política a Madrid i Bilbao que a Barcelona. Programa reemès per Global Ràdio (satèl.lit i internet), Luther Blisset (Madrid), Tas tas (Bilbao), i una ràdio nord Madrid, per considerar una la nostra una experiéncia comunicativa innovador. També ha tingut més ressó a Indymedia Madrid que a Barcelona.
Ràdio Gracia concedeix a una empresa la concesió. L’assemblea de Grácia ha convocat una reunió dimecres per parlar del tem. És un tema lligat a l'ús que es fa de les freqüències.
Previssió d’emissions per cap d'any, gener i febrer.
H: Cal postura consensuada davant Ràdio Gràcia.
X: Punt de vista gent del barri no se'n van enterar. Cal fer arribar als mitjans tradicionals.
Debat sobre perquè no i ha hagut interès.
Resum:
Cal pensar si no hi ha repercusió del tema perquè la gent no s'ha enterat (cosa dubtosa) o perqué a la gent no li interessa. S'ha de veure el perquè i treballar en la línia que calgui. Segurament certs debats sobre comunicació s'han d'estendre i la nostra estratégia ha d’anar per aquí.
B) Finançament
*Veure quadre adjunt de situació econòmica i previsió. (Laura el pots adjuntar?)
Caldria fer:
-CD's
-Sudaderes, braga.
Surten numeros positius, però segurament hi haurà més gastos.
*Comissió de finances
Es passa al tema de la discussió sobre confiança. Assemblea entesa com un espai de confiança i no de marcatge previ. Cal aclarir quin marge de maniobra tenen les comissions sense fiscalització constant. Cal solucionar problemes. Perill en la consciència de ser un col.lectiu.
Discusió sobre prioritats.
L'estratègia que estem prenent és realment la bona?
L: Establim el mecanisme de com funcion la comissió de finances.
XJ: Pressupost anual quan tinguem condicions. Actualment fer una previsió a més curt temps. Determinar quantitats petites que es poden gastar, però quan és una inversió (de moment) que es parli en assemblea.
En resum:
Funcionaria la comissió de finances com proposa el Xavi assumint tant sols funcions de contabililitat i subvencions. S'apunten: Monse, Laura i Nani.
C)Ràdio
H: Avui hem de deixar decidit i tancat el tema.
Rol: L'anterior assemblea no es va decidir en cap cas que hi havia prioritat per Tv.
Esquema de possibilitats per comencar a emetre al marc:
-2 possibilitats emplaçament (aquí, Carmel)
-2 possibilitats de freqüència (bruta, de moviments/rrll)
Es demana que es deslligui el tema tècnic i del debat sobre legitimitat.
Carta adreçada col.lectius de rrll: assemblea va fer la proposta que les rrll cedissin mitja freqüència. Resposta: Pica (cap), Bronka (no disposats partir freqüència sinó proposta programa), Contrabanda (van dir que no i que no pensaven ni contestar).
El qué está en joc és un tema de legitimitat. A més lliga amb el debat amb els moviments socials sobre la comunicació, contra l’aposta pel model de la propietat que tenen tant les rádios institucionals, “lliures” o comercials.
A Contrabanda s’ha fet: 1 proposta de programa, 1 proposta de franja de mmss, 1 proposta de partir freqüència. A totes d’ha dit que no.
Aclaracion: (Desde la campanya solo se ha hecho la propuesta de compartir frecuencia. Las demás propuestas se hicieron desde otras plataformas o campañas.)
-Legitimitat de reapropiar-nos d'un espai guanyada pels mmss.
-Cal fer una resposta pública a la no-resposta.
P: Diu que pot anar a parlar amb Bronka. Demana coherència per part de les persones que defensin les diferents possibilitats, que s’assumeixin conseqüències.
V: Opinió contrària okupació “rrll” per part del col.lectiu de Chiapas. Fins a retirar la seva participació assemblea. Es veu que en el proces actual es complicat argumentar que els mmss es reapropien d'una freqüència. La qüestió està entre un col.lectiu i un altre (l'assemblea no són els mmss). Es veu bé en cas de Ràdio Gràcia però no en “ràdios lliures”.
Rob: El col.lectiu s'ofereix com a interlocutor amb “rrll”, junto al resto de colectivos adheridos a la campaña que de forma explicita dialogen directamente con las rrll.
L: Proposta de fer emisions puntuals fins al marc, per aportar debat sobre el concepte de comunicació que defensem:
-En freqüècies okupades.
-Radios districte.
-R religioses.
(en R grans no es pot)
Emisions continuades:
-Freqüéncies brutes: Es necessita molta potència. Possibilitat segrest aparells. Cal molts diners i un titular d'expedient.
-Rrll: No problemes legals. Poca potència. Sentit polític.
H: Problema seria okupar una ràdio lliure si sigués així, peró no és el cas de les “rrll” de Barcelona, i menys el cas de Contrabanda. Si estiguéssim en un “barri” on hi haguessin molts espais buits, no m'importaria tant la situació. Però estem en un “barri” en el que tot està okupat i només hi havia tres espais alliberats que s'estan utilitzant per reproduir el que nosaltres critiquem. No repercusions legals. Jo crec que el debat està entre okupar l’edifici de la rádio o okupar freqüència.
XJ: Carta a rrll tenia entès que era l'últim cartutxo. Rebo com a desconfiança la proposta de mediació, ja que des del gener estem intentant parlar amb ells. Mostra graella, molts cops buida fins a la tarda. Hi ha resenya de cada programa, dels 27 programes només 2 tracten algun tema relacionat amb mmss: Metal Age, Verdereda Tropical. Alguns amb contingut clarament sexista (proposa que entreu a la pg. web).
La proposta és recuperar l'acord d'assemblea que teniem: que la carta era l'últim cartutxo. El que el col.lectiu faci no procede.
M: Contrabanda no és una ràdio per fer pasta ni per comprar vots. Per tant és molt diferent una rrll que altra ràdio, per exemple de districte. Pel que fa a temes més pragmàtics crec que per un futur no és encertat okupar ràdio contrabanda.
Gem:Es trist que la nostra idea de comunicació passi tant sols per negar un model comunicatiu basat en comprar vots i per fer pasta. Debats sobre l'ús que es fa dels espais comunicatius va més enllà. Tema més pragmàtic: si dieu que no a Contrabanda cal: 1) uns 5.000 euros perquè necessitarem més potencia i possiblement haurem de comprar aparells més d’un cop (possibles segrestos); 2) titular expedient; 3) que algú busqui una freqüència.
R: Porta del diàleg sempre hauria d'estar oberta. No últim cartutxo. En ningun momento la asamblea decidio la ocupación de contrabanda como paso siguiente al ultimo cartucho. No tenim legitimitat. En estos momentos la asamblea no es representativa de los movimientos sociales, y la carta de adhesion no es un cheque en blanco para tomar decisiones importantes de este tipo sin contar con la participación de la totalidad de los colectivos que forman la asamblea.
X: Ràdio Contrabanda no és legítima i això s'ha de fer públic. Hi ha algú que pot legitimar aquesta ràdio? Les assemblees són legítimes en el moment que es constitueixen. Hem de portar a terme la recuperació d'aquesta freqüència. Marcaria un punt d'inflexió en aquestes preteses ràdios lliures que al sistema li ha anat bé, perquè de ràdios lliures en tenen poc. Fer que els col.lectius que manquen s'hi afegeixin, però la idea seria aquesta.
A: Legitimitat d'aquesta assemblea és obvia. Pregunta és si som representants d'una sèrie de col.lectius. No em sembla malament okupar, el problema és qui som nosaltres per okupar? És intel.ligent okupar en la fase que estem? 1) Hem de ser més forts en tant a col.lectius, 2) difondre el debat, 3) un cop fet això, okupar.
P: Prenc nota oferta mediació. Però no tinc clar que sigui bo. Pot ser una marejada de perdiu. Potser ens interessa que els fets comecin a ser obvis. El meu gran problema és com faig veure que aquest espai no és legítim, que escoltin Contrabanda?. Potser és un temps que hem de donar per difondre. Però que la paciència no ens faci traidors. Potser ara no és el moment per okupar però que s'acabarà fent.
M: Perquè només a Contrabanda. Jo aniria per ràdio Gràcia, s'accepten que es diguin públics. Contrabanda no és presenta ni com a mmss, ni la gent la veu com a tal. No m'agrada, però no es presenten com a tal.
V: Confianca col.lectiu amb l'assemblea no s'ha de demostrar. Legitimitat en quan a què. Legitimitat d'aquesta assemblea és com a aquesta assemblea. En el moment que hi ha una resposta que no agrada, no trobo encertat, nos vamos.
N: Confiem amb que amb una carta els hi ha arribat informació. Cal que els col.lectius s'enterin i opinin. Per ara no som res, som un grup de gent que tira d'un carro. Ens podem esperar a anar de moviment social en moviment social. Si ningú no dóna la cara, a mi no em faria res. Aquesta història d'okupar així no.
J: No es pot intentar violentar altra gent perquè després haurem de plegar. No s'ha de matar aquí, però s'ha de parlar en plan en serio. El tema d'okupar em semblava malament en un principi, però ara m'estic convencent que si que cal. Un altra tema és que no ens creiem massa l'ACS. Volem representar la gent dels mmss que vol treballar alternatives comunicatives. Si que pot sembla que funcionem com a col.leciu, però potser és una cosa natural. El que si que crec que és diferent és la definició d'obertura. Ens ho hauríem de creure més estem amb l'autoestima pel terra. Opcions, crec que hi ha opcions intermitges. Si al matí està lliure al 91.4 doncs fem ràdio. A partir d'aquí parlem que fem.
Gen: La carta a Contrabanda la vaig llençar jo, per tant me ne'n recordo. Si que era l'última oportunitat. Nosaltres okupem el 91.4 perquè al matí està buit, hi ha alguna cosa dolenta?
L: Proposta. Una de les emissions puntuals d'aquí al març: una de “rrll” i una de secta. I a partir del març l'okupació jo no la veig com a guerra sinó un intent de diàleg per radio. Com una manera de parlar i de plantejar debats. Jo crec el debat polític contra les institucionals i comercials el tenim molt clar. Però crec més interessant un debat polític entre moviments socials. Hem intentat montar jornades, vas a parlar directament a casa seva no hi ha debat, ho intentes per internet i per llistes i no n'hi ha. Doncs ho provem d'una altra manera. Si aquesta campanya va molt bé, doncs potser tenim 5.000 o 10.000 i podem emetre per una freqüència bruta. Jo no plantejaria als col.lectius la discusió aquesta. Si es decideix no fer aixó cal assumir conseqüències.
A: Contacte amb col.lectius fins al febrer. Una reunió per veure què pretenem parlar com ACS.
H: No em val com a argument per okupar o no okupar si som legítims o no en aquest àmbit. Ho som per tot, per vendre samarretes, per okupar, per... No és un tema de diàleg sinó és un tema de legitimitat. Amb les meves companyes dialogo fins a última hora. El que es tracta de discutir és si estem al mateix barco amb contrabanda. Amb qui no està en el mateix barco: negocio o desobeeixo. No trobo legítim okupar una ràdio evangelista. Si contrabanda perquè okupa un espai que s'hauria de destinar a la comunicació social. Si no es veu la necessitat no és una tragèdia, ja es fará el que es cregui convenient. Però seguir donant voltes al tema no té sentit. Una altra cosa, no es pot anar amb l'argument de les 1000 contrabandes, perquè no hi ha espai al dial.
XJ: El qué he dit de la falta confiança ho puc explicar (i si voleu ho retiro). Fa 10 mesos que estic intentant una cosa. I quan entenc que es fa l'útima acció doncs no se m'accepta. Hi ha una cosa que més em dol és que això es que es digui que no és una assemblea de col.lectius. La prova més tècnica és que aquí pot venir un col.lectiu com el zapatista... això no passa en cap col.lectius, per tant això és una assemblea. Lo de Gràcia i Sants de tv, les samarretes, el 12 d'octubre i el 6 de desembre de ràdio s'ha fet com assemblea. Per què ara aquest és l'argument? El tema del diàleg té un punt final, que cal posar. Un exemple és ràdio Klara, mitjançant l'acció directa es va reapropiar la ràdio. Un mes i mig de merder i després: ràdio lliure (i aquesta de veritat) a València. No hi ha elements nous pel diàleg: direu el que hem dit nosaltres, per a mi això es fotre't de cap amb una paret. El rotllo per mi no és diàleg o acció directa però si que hem de decidir d’una vegada com gestionem el tema.
E: Estic en contra okupar contrabanda. S'ha parlat de representació i no s'ha parlat de participació. Aquí hi han 30 persones i un col.lectiu (hi ha rèplica, 5). Cal canviar condicions que hi ha actualment: més participació, pasta, capacitat de mobilitzar. Cal canviar estratègies. Teníem una comissió de difussió que es va dissoldre per falta de participació. Jo vaig presentar un document però mai es va portar a terme. Però amb les energies actuals no som capaços de fer. Proposta: buscar persona alliberada. Exemple Infoespai.
Rol: Parlem de legitimitat, legitimitat de les idees. Per què no parlem de quina és la idea que dóna legitimitat a aquest projecte i la posem al mateix pla que al d’un xiringuito? No és qüestió de representar o no. El que representem aquí és una idea i una proposta. No és una argument. De cara als zapatistes m'ha sorprès bastant. El plantejament de o es fa això o ens anem no és tradició assembleària.
Jo pantejo una série de qüetions: estem d'acord en fer pública una carta?, en portar a terme la proposta de la Laura?
Que la història sigui història no hi estic d'acord, si vols en parlem. La história és un argument de pes.
El que dius de l'alliberat Enric em sembla una dinàmica de col.lectiu.
Per acabar, el 8 de març podrem emetre?
P: Sobre el tema de dinàmica d'assemblea. El poder dir no sense buscar alternativa no em sembla legítim. Busquem consensos i aquesta actitud és exercir un dret de veto. No em sembla ètic. Veto té una segona fase. Pot haver una decisió però no m'implico. La falta de veure plasmats els projectes pot tirar al mar els projectes. Anomenem a la campanya “dialoguem per les ones”.
Com assemblea i campanya no cumplim les obligacions que el local ens mana.
Ra: Fer ara lo de contrabanda no ho veiem bé. Abans hem de generar el debat. Tema alliberat no ho veig clar.
Rob: Para el colectivo de chiapas contrabanda no está en su mismo barco, como tampoco lo están muchos de los colectivos adheridos a la campaña, pero sin embargo considera que deben estar ahí.
Resulta curioso que se acuse de bloquear el dialogo al colectivo de chiapas con su decisión de replantearse su pertenencia a la asamblea si se ocupa contrabanda si su consentimiento, cuando la unica postura posible que defiende es el dialogo. Col.lectiu zapatista no vol entrar en una guerra interna. Y simplemente utiliza su derecho a no hacerlo con su postura. Personalment, y como postura de consens la de la Laura. Esta propuesta tendremos que llevarla a la asamblea del colectivo de chiapas y discutirla para tomar una decisión.
A: Proposta de la Laura. Hem de fer més proselitisme de la història. Deixem els tres mesos i potser al febrer tindrem més elements. Estar clar: cal fer una cosa davant dels col.lectius i davant de les ràdios lliures.
XJ: Recorda que en els estatuts hi ha un apartat per desbloquejar el consenç. Que quedi clar que en aquesta assemblea no hi ha consens sobre el tema. També cal que quedi clar que la violència primera, i per tant qui crea conflicte aquí són les actituds patrimonialistes de Contrabanda i no el grup de rádio que estem plantejant una altra manera de fer comunicació (objectiu de la ACS). Qui crea conflicte és qui està okupant aquesta freqüència per usos il.legítims. Hi ha la tendència que quan algú diu que alguna cosa no funciona com hauria de funcionar, es guanya l'etiqueta de conflictiu.
H: No veig clar okupar freqüencies que no siguinpúbliques o del moviment. No és perquè no ens agradi Contrabanda sinó perquè és usurpada als moviments. El eu projecte no és que en el dial tothom pali del mateix. No es tracta d'okupar una ràdio perquè no n'hi ha més. No entenc respecte a aquestes ràdios que jo considero il.legítimes, no entenc la por al conflicte. I amb això també em reclamo zapatista. No hem de tindre por a iniciar una bronca.
E: El fet de tenir alliberats no significa convertir-nos en col.lectiu. El tema de que l'estratègia d'implicació es vegi com una estratègia comercial no estic d'acord. Més enllà subvencions, altra font finançament. Ens falta molta informació de ràdios al dial, possiblement hi ha ràdios que s'han desinflat quan desapareix CiU. Cal buscar la ràdio que ha quedat més en panyal.
V: No por al conflicte. El que si que no es vol és conflicte intern. Des del col•lectiu es veu que no s'ha d'entrar amb conflicte amb algú dels moviments socials, sí, amb algú institucional.
M: “quan hi ha un projecte decidit en una assamblea i un amic teu t'impedeix fer aixó, qué fas?”
X: Jo el que demanaria al col.lectiu és plantejar-se si la proposta d'okupar el 91.4 és una guerra. Estic d'acord en que hem d'usurpar ràdios usurpades. La proposta d'alliberat és una bona proposta, però cal estudiar-la.
En resum:
-Es fa escrit públic resposta a la no-resposta rrll, comissió difussió amb ràdio l'elaboren.
-Emisions puntuals a ràdio Contrabanda, pública i privada, denunciant la concepció de comunicació que tenen.
-A partir del 2 de març emisions continuades com a accions de desobediència. Plantejar-ho com a debat d'ús de l'espai radiofònic.
-Es treuen els links de “rrll” de la web.
-Es crea Comissió Difussió: Xavi, (Anna), Pau, Jordi.
-Reunió conjunta tv i ràdio, i comissió difussió, un cop al més.
-Cal aprofitar situació política actual per a negocia
-Es destinen 1000 euros per l'ordinador de la ràdio (ara) i l'antena (gener).

D)Altres
1-FESTA DE CAP D'ANY:
La gent de amics de la muntanya ja ho tenen molt clar pq ho fan cada any. Nosaltres haurem de vendre 150 entrades a 20 euros
benefici:2000euros (o més)
reunió: dia 23 a les 20h
Ja hi ha 13 persones que se n'encarreguen.
2-RÀDIO GRÀCIA
El dilluns es dóna la concessió de ràdio gràcia a una grup privat.
Reunió:Dimecres a les 20h. de l'Assemblea de Gràcia a l'Infoespai.
L'ACS ho agrafa com una línia d'actuació.
3-PROPERA ASSAMBLEA: 10 de gener a les 18h.

Acabem a les 23:30 de la nit...

Assamblea 15/11/03

Ordre del dia
.- calendari emissions i activitats
.- Participació, obtenció de fons, campanya de cara als col·lectius.
.- valoració de les respostes/no resposte a la carta overta que l'ACS ha adreçat a les Ràdio lliures
.- 2n lliurament a la Generalitat de sol·licituds de freqüències
.- Ràdio Gràcia
.- Diversos

En una prèvia es recorda que hauriem d'acondicionar l'espai al local de la plaça del Sol de cara a la inauguració del dia 29/11.

1) 29/11 inauguració de l'Infoespai. la comissió de tele elaborarà un video amb presentacions dels diversos projectes que estàn ubicats al local de la plaça del Sol. es graba la nostra part el dijous. Es decideix no fer emissió de tele per al dia 6 de desembre. Hi haurà en canvi emissió de ràdio. Per al cap d'any s'accepta amb entusiasme la proposta del Jordi de participar en una festq eu es muntarà al Paral·lel pe rpart d'un grup que es diu "Amics de la Muntanya". es necessitaràn unes 12 persones per a la mateixa nit, el dia abans i el matí següent. Hi ha un paper al tauler d'annunci del local pq la gent s'hi apunti. Tb s'aprova fer emissions per als presos a la mateixa nit.
2.- Participació dels col·lectius. Està estancada. Pluja d'idees sobre com estimular el eprsonal. Amargues reflexions sobre la necessitat d'estimular el personal en una iniciativa que representa que és cosa de tots/es.
Propostes: fer un video anant a buscar els col·lectius (i le spersones) que declaren tenir interés en la iniciativa i entrevistar-los. El video resultant es presentarà públicament i hauria d ereflectir la contradicció entre una necessitat declarada de tenir mitjans de moviment i l'actitud delegatòria dels mateixos moviments cap a no se sap ben bé qui...
es debat un cop més si sóm o no sóm un col·lectiu que ofereix alguna cosa als moviments.
2a proposta. Articular la participació al voltant d'una necessitat concreta: un emissor. Comencem una campanya 2004 per trobar aquests diners (2004 €) que ens permetràn comprar un emissor una mica més potent de tele. En totes les accions hi haurà de ser aquest missatge. demanem als col·lectius 30 € i 10 als individus. Elaborar un text explicatiu (no quedem en qui ho farà). dedicarem una part de les reunions del dijous a la campanya 2004.

es destaca la importància de començar a emetre ja que veiem que la gent no s'involucra en una proposta sino que vol afegir-se a uns fets.

també es valora com a tema urgent definir la implicació - en terme de dedicació, sigui de temps, esforços, recursos o diners o simplement política - que proposem als col·lectius.

Es parla de la formació i dels possibles tallers també com a forma de finançament mitjançant aportacions voluntàries.

3.- resposta RRLL. A part les 4 grolleries habituals en Indymedia no hi ha resposta. sabem que a Bronka i a Contrabanda se n'ha parlat. S'enceta el debat sobre ke fer si la resposta és negativa.
Hi ha un cert acord sobre l'anàlisi (és a dir que no hi ha cap motiu justificable pq diguin que no a la proposta) però no hi ha consens sobre l'actuació de l'ACS davant d'una negativa. Es parla de fer una consulta. Es parla de fer una ràdio via tele. es parla de fer una ràdio digital.
El que si es valora és la necessitat de generar debat per deixar clar que al dial de barcelobna no hi ha CAP mitjà de titularitat col·lectiva i que per tant es pugui qualificar dels moviments socials.
centrar el debat sobre el model de gestió i de titularitat.
o sigui que seguim sense freqüència...

4.- es demana als col·lectius que encara no ho hagin fet de lliurar la carta/demanda a la gene i al CAC. Tothom que tingui contacte amb associacions i entitats que apreti pq ho enviin! S'hauria d efer la segona tramesa abans de final d'any.

5.- S'informa de l'episodi de censura que ha afectat un company de Liberinfo a Ràdio Gràcia per una informació (no radiada finalment) sobre les emissions de sants. Decidim emetre un altre comunicat i a més es demana implicació per gestionar diverses actuacions de cara a la OND, el CAC, el CIC i el Síndic de Greuges.

6.- a) es proposa que l'ACS reivindiqui per un espai als mitjans de la CCRTV en virtut del dret d'accés dels grups socials significatius etc. Sembla bé però s'ha d eprfilar la proposta.
b) el dijous a la plaça del sol vindràn periodistes amb càmares de foto: porteu samarretes de l'ACS i assajeu somriures al davant del mirall abans de sortir de casa.

ACTA Assemblea de l'ACS, dissabte 11 d’octubre del 2003, 18:00

Assistents: 15 persones.
1. Principis organitzatius i estatuts. Informació i ratificació
de les assemblees monotemàtiques que s'han fet sobre els
estatuts.
La participació en l’elaboració dels estatuts ha sigut molt
baixa des de sempre. En les dues últimes assemblees
monotemàtiques tampoc hi ha participat gaire gent (10 persones
en la primera, 5 en la segona). La falta de compromís crea un
comprensible malestar entre la gent que s'ho curra. Aquest
apartat s'ha acabat fusionant amb el següent.
2. Difusió i participació en l’assemblea: organitzar contactes
amb els col·lectius. Com millorar el treball de difusió?
S'ha obert un interessant i llarg debat sobre la baixa
participació dels col·lectius i el "grau de culpa" que l'ACS té
en aquesta passivitat. En sorgeixen les següents idees:
És una realitat que els col·lectius pregunten i s'interessen
per l'estat de les coses, però el seu recolzament és, de
moment, virtual.
Si tinguéssim més diners, podríem resoldre problemes tècnics
tant a la ràdio com a la tv i aconseguir emissions més
atractives. Així, el projecte agafaria més forma i,
possiblement, animaria el grau de participació dels
col·lectius. Es prioritza la recerca d'aquests diners, però es
desestima la insistència, via correu electrònic, als
col·lectius que no han fet l'aportació inicial (que són el
95%).
A la vegada que es recerquen aquests diners (veure punts 5 i 6)
es decideix visitar als col·lectius un per un a:
- Portar els estatuts, perquè els llegeixin i els signin.
- Escoltar i proposar continguts de tv i de ràdio (aspecte a
treballar en les properes reunions d'ambdós equips, dijous 16
d'octubre)
- Per aconseguir diners: Explicar un projecte concret i
atractiu, per exemple: "necessitem tants ?, per comprar aquesta
antena i poder emetre". També es poden demanar aportacions
úniques. Qui no pugui fer aportacions econòmiques pot buscar
fórmules per recercar els diners.
Es decideix que s'anirà a títol dels col·lectius per ara més
implicats. Per exemple, "venim del col·lectiu zapatista, que
participem en l'ACS, i volem parlar dels temes tal i tal".
Queda pendent el repartiment de tasques per anar als
col·lectius i definir les estratègies de presentació que
utilitzarem.
3. Info Comissió de Ràdio.
3.1 Emissions 12-Octubre: En línies generals la cosa ha anat
força bé. Ha sigut cansat i els mitjans tècnics han limitat la
creativitat de la gent. L'emissió ha anat millorant a mesura
que avançaven els minuts. Demà seguiran al peu del canó.
3.2 Recerca de freqüències: Com ja sabeu, no n'hi ha de
lliures. Xafar una freqüència és realment problemàtic i amb les
emissions d'aquest cap de setmana s'ha pogut comprovar. Neix
una nova proposta per tenir freqüència: Compartir. Demanar
mitja freqüència a aquells que no la utilitzin. Es decideix:
escriure una proposta per compartir, una proposta molt
concreta, molt currada i on es toquin tots els temes claus
(compartir antena, franja horària, explicar avantatges per a
ells, el nostre objectiu final és aconseguir la nostra pròpia
freqüència,...). La proposta es farà a les ràdios
particularment i de forma pública a indymedia i altres llocs
que es considerin oportuns perquè s'hagin de mullar
públicament. La proposta es farà a Contrabanda, Pica i Bronka.
(En el cas de Bronka, s'haurà d'anar a la seva assemblea,
donada la seva dinàmica de funcionament, en el cas de les
altres ràdios, s'anirà a les seves assemblees quan sigui
necessari).
També es presentarà a Línia4, com a complement, perquè no tenen
freqüència ciutadana.
També a Ràdio Gràcia, perquè està al caure el seu concurs. Si
els de Ràdio Gràcia passen de la nostra proposta es presentarà
una denúncia al CAC per les seves irregularitats.
4. Info comissió de tv
4.1 Les necessitats més prioritàries per poder emetre i agafar
una zona acceptable de Barcelona són: 2 watts de potència
(entre 400 i 500?), construir 2 ordinadors (dels quals en tenim
mig). El que podria ascendir a uns 900? més. Un dels dos
ordinadors seria també útil per la ràdio.
4.2 S'informa que s'està construint un software propi. Serà
casolà, però es podria posar a la venta, sistema copyleft.
4.3 S'han creat dos equips de treball: un per les notícies i un
per fer reportatges i altres propostes. Es reuniran el dijous
16 d'octubre, a les 18.30.
5. Finançament
Hi ha molt poca gent en la comissió (dues persones i molt
ocupades en altres temes). Això fa que la comissió hagi de
limitar el seu grau d'acció.
S'ha sol·licitat una subvenció al voluntariat europeu.
6. Propostes d'organització de festes per l'autogestió
- Hi ha la possibilitat d'organitzar un sopar a la Kasa de la
Muntanya. Es tira endavant la idea. Podem convocar companyes i
companys i fer un bon sopar amb música després, i també
convocar aquests col·lectius que ens donen un suport virtual
perquè vinguin, i així comencem a enfortir els nostres llaços.
- Festa de cap d'any a la HAMSA - s’iniciaran els contactes en
breu.
- Oferta d'una noia anglesa de muntar una "rave" per recaptar
diners: No agrada gaire a la gent, però no es descarta.
7. Segona entrega de cartes al CAC
Hi ha 13 cartes noves. S'esperarà al mes proper a veure si
aconseguim superar la vintena.
Una d'aquestes 13 és la de membres de la CGT a TV3. Sabent que
les televisions tenen bastant material vell que no utilitzen,
se'ls hi podria demanar (càmeres, bateries, cintes,
ordinadors,...) i reaprofitar-lo.
Dos col·lectius estan a punt de pagar l'aportació inicial.
Es farà en breu una doble entrega (Generalitat i mitjans de
comunicació) d'autodenúncia: Hem fet aquestes emissions, hem
hem interferit tal i tal, estem aquí, etc...).
Propera assemblea: dissabte 15 de novembre de 2003 a les 18.00
a La Caixa Oberta (Pça del Sol, 19-20, baixos)

ACTA DE L'ASSEMBLEA DEL DISSABTE 6 DE SETEMBRE DEL 2003

1. Informació sobre els estatuts.
S’informa que estan penjats a la web fa temps. Que molt poca gent hi va fer alguna esmena.
El grup encarregat de la seva preparació van anar a xerrar amb ronda per veure quin tipus de figura jurídica ens convenia més ser. A Ronda van recomenar que “associació”.
Cal decidir si els redactem nosaltres i els inscribim, tramitem IAE, NIF, etc o si ens ho fa Ronda (que cobra 470 euros, no sabem si amb el notari inclós).
Acordem que DISSABTE DIA 20 DE SETEMBRE a les 17 hores, fem assemblea monogràfica sobre els estatuts: què ens sembla el document base, què fem amb el seu registre, etc.
2. Estratègia per aconseguir freqüències
Nova entrega de cartes al CAC: fixem el dia 18 d’octubre per a fer una nova entrega de cartes al CAC. Entre tots hem d’aconseguir més cartes per a aquest dia, que és el DIA INTERNACIONAL PER A LA DEMOCRATITZACIÓ DELS MÈDIA. Podria ser nua de les accions que com a campanya fem (o “la” acció que com a campanya fem).
(Per si a algú li interessa, aquesta és la web del Media Democracy Day )
¿Notifiquem l’apropiació del canal 52?
Algú proposa fer-ho com a acció simbòlica. Altres ho veuen massa prematur perquè no ho farem realment. No ens apropiarem ara d’aquest canal perquè no tenim potència per més de 2 km.
Hi ha qui creu que ens servirà per quan ens ho vulguin xapar i podrem dir “nosalrtes hi érem abans. Això estava en desús i nosaltres ho vam reclamar”. No cal ni emetre.
Altres creuen que si es reivindica l’apropiació és imprescindible estar emetent ni que sigui la carta d’ajust. Recorden que amb 3000 euros i un lloc físic per vallcarca podem arribar a 15 km2.
Es diu també que potser caldria esperar i fer-ho com a pressió dins el context de la campanya per les autonòmiques.
S’apunta per què no ocupar amb el mínim radi que tenim i deixar enchufada la carta d’ajust.
Algú proposa que un grup debati l’estratègia a seguir en aquest sentit. No queda clar si es configura el grup com a tal perquè ens enredem parlant ja de l’organització de l’ACS.
3. Estratègia comunicativa. Relacions amb premsa.
S’ explica que cal deicidir què fem amb la relació amb la premsa i no deixar-ho al tuntún. Cal un tfn mòbil i centralitzar l’atenció a la premsa i, després decidir si hi ha una mena de portaveus o si aquest grupet farà de filtre per buscxar gent que xerri amb la premsa. Cal decidir també què fem amb això dels noms, perquè ens és conrtaproduent això de sovint, no voler donar cap nom. Arribats aquest punt, seria millor (com a mal menor o com a acció de guerrilla comunicativa, donar noms ficticis en plan divertit).
Es confirma que ha d’haver un grupet de gent que porti les relacions amb la premsa, però cal que sigui el grup de premsa de la campanya i no de l’assemblea. En aquest sentit, proposa que facin de portaveus, és a dir, que ells atenguin al tfn i també que contestin les entrevistes, etc.
Algú diu que no entén per què no es volen donar noms. Dóna sensació d’estar fent una cosa digna de ser amagada.
Es respón que quan no s’ha volgut donar noms ha estat per despersonalitzar la campanya i fugir també de protagonismes.
El grup de premsa podria fer de filtre.
S’acorda que aquest grupet deicideixi ell com fer el tema de si ser filtres o fer de portaveu en aquell moment, segons el seu criteri, el moment i tot plegat.
4. Iniciatives fora de l’àmbit territorial de Barcelona.
Hi ha dos projectes en marxa: Garraf i Cubelles
Gent de castellar del Vallès, a més, han demanat els equips dient que es poden espavilar per posar-los en marxa.
Gent de la tècnica diu que caldria que sempre hi hagués algú de la campanya o algú que conrtolés tècnicament, amb els aparells.
Molaria que hi hagués un grup que es dediqués a fer xarxa a nivell de Catalunya. Ja s’està fent una mica a nivell estatal.
5.- Estructura organitzativa de l'ACS
5. a.- S'analitzen els documents presentats dies enrere. Es veu oportú de no multiplicar les reunions setmanals i saludable per al foment de la participació que no hi hagi les mateixes persones en diferents comissions. Per això s'accepta la proposta organitzativa de la Gemma, que preveu de concentrar al màxim les reunions: en un o dos dies a la setmana. D'altra banda, es veu oportú de desdoblar la comissió de continguts en dues comissions -una de tele i una de ràdio- que treballin primer per separat, per definir estratègies a seguir, i a que es trobin un cop acabada la reunió de cada mitjà per coordinar-se i analitzar la compatibilitat o incompatibilitat de les estratègies.
S'acorda de fixar dimecres com a dia de reunió de les comissions de difusió, premsa i finances i dijous com a dia de reunió de tele, ràdio incloent-hi la comissió tècnica.
5.b.- Des de la comissió tècnica i gràfica es proposa de fer tallers per capacitar altres membres de l'ACS en aquestes tasques. Es penjarà un paper al local indicant en què consistirà el taller i qui el farà i on s'haurà d'apuntar qui li interessi.
5.c.- De cara a dinamitzar la participació, es parla de posar en marxa una segona llista de correu per a la gent interessada a saber què es mou darrere l'ACS, què s'està gestant i com, però que no està interessada a rebre el que respon al dia a dia i que col•lapsa el correu.
6.- Ràdio
S'explica per què durant les festes de Gràcia no es va muntar l'emissora de ràdio: inicialment hi havia dues persones per muntar-la; a poc a poc va anar arribant gent que es veia amb ànims de fer com una performance radiofònica amb emissions llampec, probablemnt amb l'ocupació de l'ona d'alguna emissora present al dial, que es reivindicaria com la continuació la la campanya Com és possible. L'oposició i negativa a què es fes una acció d'aquesta mena, idea que havia estat presentada a assemblea i donada per bona temps enrere, amb tot el seguit de malestesos associats han posat de manifest que no està clar en el funcionament diari qui pren les decisions intermèdies ni quin marge de confiança es dóna a les comissions o a les persones encarregades de portar a terme un mandat. En la reunió de divendres 5 ja s'havia parlat que no es veia clar que per emetre s'acabés ocupant la freqüència de les ràdios lliures i s'havia descarta aquesta possibilitat. Però abans de cpontinuar amb la part de ràdio del projecte de l'ACS caldia que la gent es definís en aquests punts:
-Hi ha o no interès per part de l?ACS de crear un mitjà ràdio?
-Quina estratègia seguim per buscar una freqüència?
-Un cop buscat un punt del dial i trobat un emplaçament, n'assumiria l'ACS les conseqüències de cara a l'Administració?
Surt sobre la taula la reticència a enfrontar-se amb les ràdios lliures, les qual per altra banda seran un argument de pes per a l'administració per no concedir-ne més. El moderador demana aclariments sobre la història de la concessió de permisos d'emissió el 1992 i se li donen: en la concessió d'aquests permisos ja es parlava de ràdios de moviment i aquest esperit s'ha perdut en el cas de Contrabanda.
Es recorda que ja s'ha decidit buscar una freqúència alternativa en la reunió del dia abans per no entrar en conflicte directe amb Contrabanda. Una altra veu aclareix que tenint en compte que l'ACS i la campanya Okupem les ones es plantegen com moviments inclusius, seria contraproduent focalitzar l'enfrontament amb les ràdios lliures que hagin perdut el caràcter de ràdios de moviment, perquè es difícil de copsar per qui ara ens dóna suport i accions en aquest sentit podrien crear més enemistats al moviment .
Es parla de portar el debat de la caracterització d'aquestes ràdios lliures a les pròpies ràdios, però es valora que és una tasca ingent i feixuga que pot exaurir energies i no donar resultats.
Moltes veus valoren positivament que es creï una mitjà ràdio i algunes recorden que sempre se n'ha parlat i que les cartes que han signat els col•lectius i que s'han presentat al CAC ho deixaven clar. Hi ha altres veus que suggereixen iniciar la ràdio per internet de manera que serveixi de període de proves. El debat decanta cap al receptor i es valora a quina mena de públic es vol arribar. Els interessats a fer ràdio pensen més aviat en el mitjà tradicional amb un receptor que és a casa, a la feina o circulant i que s'està davant d'una pantalla d'ordinador. La comissió ràdio estudiarà la proposta.
Una altra veu exposa que més que falta de confiança cap a la ràdio, el que posen de manifest les tensions viscudes arran de la posada en marxa de la televisió és la falta de capacitat de la pròpia ACS.

ACTA ACS DEL 26-07-03
PLAÇA DEL SOL, CAIXA OBERTA
UNES 30 ASSISTENTS
S’accepta l’ordre del dia proposat per la comissió de coordinació i es decideix:
1) Presentació de les sol·licitud de freqüència radiotelevisiva a la Generalitat i per coneixement al CAC:
a) ja n’han arribat 43 i n’hi ha unes quantes més en marxa. Es valora que és suficient per un primer lliurament.
b) El dia 30 es presentaràn totes les sol·licituds al registre del CAC i després de còpies compulsades al de la direcció General de Telecomunicacions (o com es digui ara)
c) Es farà el comunicat per a la premsa que es trametrà per canals habituals (Liberinfo)
2) festes de Gràcia:
a) Per problemes de descoordinació hi ha hagut un malentés amb la comissió de festes de la Plaça del Diamant. El dilluns hi ha una reunió per aclarir el tema.
b) Ja està preparat l’equip tècnic per fer una emissió de telestreet a la mateixa plaça del Diamant. Falta per trobar un terrat on instal·lar l’antena però hi ha diverses possibilitats sobre la taula.
c) En el cas que no arribin els aparells de ràdio es proposa utilitzar el mateix equip per fer breus emissions radiofòniques en els horaris no coberts.
d) Es consensua pagar una pàgina al full de les festes (60 €). Pel que fa al contingut s’hi posarà el del tríptic de l’ACS, més una info genèrica sobre les emissions i la paradeta a les festes (20-21-22), més la referència de tel. i web.
e) Es comenta que en aquests dies hi ha una jornada als centres socials sobre Palestina i que hi haurà material audioviosual disponible per les emissions.
f) Es parla, sense concretar, de fer cartells i pancartes i s’estàn gestionant l’edició del tríptic.
g) Es decideix que totes les comissions passin a reforçar la de festes. Es fa circular un llistat de gent disponible. Fem una crida a tothom que estigui aquí els dies de la festa a apuntar-s’hi. A PARTIR D’ARA TOTS ELS DIMECRES AQUESTA COMISSIÓ ES REUNIRÀ A LES 20h A LA PLAÇA DEL SOL – CAIXAOBERTA)
3) Emissions a Sants?
a) Hi ha consens en repetir les emissions a les festes de Sants (finals d’agost). Hi ha hagut contactes amb gent de la coordinadora que s’han de formalitzar. Ja està localitzat també l’emplaçament per l’antena i els continguts poden ser bàsicament els que es facin servir a Gràcia.
4) Finances
a) Es passarà el primer cobrament de quotes individuals el dia 30. N’hi ha molt poques.
b) Hi ha despeses per material (samarretes, material tècnic, cintes), local. Les samarretes s’han de pagar – 509 € - ja.
c) Fins ara tots els diners han sortit de ComunicAcció. Estem a l’espera de dos aportacions més – també de ComunicAcció -, de 3600 (per a tele) i 4100 (per a ràdio).
d) Es fa un repàs del protocol ja acordat per garantir transparència i control d’ingressos i despeses així com de les modalitats de col·laboració econòmica d’individus i col·lectius al projecte.
e) S’han comprat aparells de ràdio a Itàlia per un valor aproximat de 2.000 € (trets d’una subvenció finalista a ComunicAcció)
f) Es decideix fixar una data per “passar comptes” coincidint amb les assemblees mensuals: abans de l’assemblea hi haurà pagaments per a qui hagi sostingut despeses i cobrament per diversos conceptes (quotes a mà, material venut, donatius etc.)
S’INSISTEIX MOLT EN EL FET QUE PER MANTENIR EN AQUESTA PRIMERA FASE LA INICIATIVA ÉS IMPORTANT QUE LA GENT QUE ES CREU EL PROJECTE A MÉS DE CURRAR APORTI ELS 6 EUROS MENSUALS DE QUOTA.
5. Estratègia a seguir per començar a emetre en TV
a) Hi ha un document que ha circulat per llista i al que remeto.
b) Hi ha consens sobre les conclusions, és a dir que, tot i mantenir l’objectiu estratègic d’una emissió per a tota l’àrea metropolitana, cal començar a tenir presència a les ones. Gràcia i Sants seràn una presentació simbòlica però tot seguir haurem de comprar aparells que ens permetin cubrir un barri o un districte. Els mateixos Gràcia o Sants. Això es pot traduïr en
I) una pressió sobre l’administració,
II) un element que faci esclatar contradiccions (totes les freqüències de tele aparentment lliures a BCN estàn ocupades il·legalment amb senyals per empreses de telecomunicacions i tothom fa la vista grossa)
III) creació de dinàmiques col·lectives (es valora però que per assolir aquest objectiu les emissions han de cobrir un territori significatiu)
IV) estímul a iniciatives semblants per tot el territori català
c) S’acorda comprar, quan les finances ho permetin, com a mínim un aparell d’alta freqüència capaç de suportar emissions de barri.
d) Es recorda que pel que fa a ràdio l’estratègia pot ser lleugerament diferent ja que els aparells que s’han comprat poden permetre una cobertura força àmplia i que en tot cas el problema serà el de trobar una freqüència adequada.
6. Organització de l’ACS
a) Es valora l’eina wiki (???) com a molt positiva des del punt de vista de l aparticipació però que necessita un rodatge. En el cas del debat sobre principis organitzatius (que s’haurà de plasmar en els estatuts de l’associació, o federació o cooperativa).
b) Es decideix dedicar una assamblea monogràfica als estatus el proper dia 6 de setembre a les 18 h. Plaça del Sol – Caixa Oberta
Abans de tancar la reunió amb cants gregorians l’Enric recorda com qui no vol la cosa que el proper dimarts 29 hi ha ass. del local a les 19 h. i que no estaria de més que la gent de TV i Ràdio s’hi passés a dir i fer la seva (i a escoltar la dels altres...)

ACTA DE L'ASSEMBLEA DEL DISSABTE 5 DE JULIOL DEL 2003
1. Comissió Tècnico-legal (propera reunió: dx 9, 21:00, Plaça del Sol)
- Han aconseguit emetre a 100 metres (han fet proves a Hospitalet). Aquesta setmana faran proves a Sants
- Volem aconseguir tenir un emissor itinerant (que ho sapiguem tots), val 40€. Aquest serà un mètode provisional.
-Pel tema de ràdio ja hi ha gent comprant material, el pressupost és d'entre 7mil-8mil €.
- En el debat es proposa demanar una freqüència pels moviments socials (sense fins comercials). Això ja ho podem començar a demanar en les festes de Gràcia.

2. Comissió Festes de Gràcia (propera reunió: dx 9, 20:00)
L'emissió en una plaça ja està tècnicament assegurada.
- Es vol pensar alguna cosa específica per fer difusió (a més del nostre stand a la Pça del Diamant on hi hauria samarretes, tríptics). Fer un comunicat de premsa...
- Totes les comissions intenten endinyar-los més feina. Per això la propera assemblea general (dss.26 juliol a les 18:00 a la Pça del Sol) serà monotemàtica: les festes de Gràcia, que, per cert són el 20-21-22.
- Aquesta comissió proposa que tothom que disposi de material audiovisual i de temps per cobrir alguna coseta (càmeres, equips d'edició...) els hi ho faci saber. Faran una mini base de dades.

3. Comissió de continguts (propera reunió: dj 10, 21:00, CTD)
- Continguts per les festes de Gràcia: documental dels joves detinguts a Torà, documental de "piqueteras" (Argentina), documental sobre el carnestoltes (festiu, vegeu www.festes.org), cobertura de les festes, promos de la nostra TV, lectura del manifest a la Pça. del Diamant. També volem buscar material audiovisual o fotografies sobre antigues festes de Gràcia. Es proposava passar també algun documental del PHN.
- Continguts generals: es va proposar una graella per començar a treballar. A grans trets les seccions són: informatius, cultura, mitjans de comunicació, "el documental", dos nits temàtiques, una franja pels col.lectius i "les noticies de la ràdio". Hi seguiran donant voltes.
- Intentarem que aquesta comissió no siguin els "caps visibles" de la nostra TV.
- La TV i la ràdio volen ser instruments complementaris (p.e. ràdio pels matins i TV als vespres...)
- Els col.lectius poden participar en l'espai de la "carta d'ajust". Poden actualitzar informacions de la carta o bé afegir-ne via web.
- La programació de la TV i la ràdio pot canviar en qualsevol moment depenent del context (Trobada OMC...)

4. Comissió de difusió (propera reunió: dj 10, 20:30, Plaça del Sol)
-Hem rebut 12 cartes de col.lectius però en sabem d'alguns que ja l'han enviada. Es dóna com a termini màxim de presentació de cartes fins el dia 26 de juliol (propera assemblea general). Pensem que el dia 29 podem fer l'entrega de les cartes al CAC i a la Delegació General de Ràdiodifusió i Televisió. En fi, les cartes s'envien a "difusio@televisio.ws" i si voleu el model de carta el podeu imprimir a "www.televisio.ws"
- Es faran 4000 tríptics explicant el nostre projecte, estan penjats a la web. Ja podem anar a convèncer a grans donants.
- Un tema de fons: cal treballar més el missatge que volem donar. NO demanem que els col.lectius s'adhereixin, simplement. Volem treballar conjuntament. Els col.lectius són la TV, pel fet d'adherir-se "tenen drets". Això no vol dir que obligatòriament hagin de oferir molt temps o fer grans inversions. Cadascú segons les seves possibilitats, però que se sentin part del projecte. (Ho expliquem bé???).
- Una manera de fer-los participar podria ser la de demanar-los l'opinió en les decisions més importants. També es diu que el projecte ha d'estar "més mastegat" per tal que un determinat tipus d'associacions o col.lectius hi vulguin participar.

5. Comissió de finances (propera reunió: ???)
- Hi ha dos entrades de diners: les quotes dels socis i les aportacions inicials (avançaments de quotes per engegar el projecte)
- Parlaran amb el col.lectiu Ronda (els de la comissió legal) per saber de quina manera podem crear un sistema transparent de finançament, entre altres coses.
- A la web hi ha un formulari per fer donatius individuals i dels col.lectius.

6. Grup de treball de principis organitzatius i estatuts (propera reunió: dll 7, 20:00, Plaça del Sol)
- Hi ha un document base, que està penjat a la web, i que és una proposta que es discutirà amb el col.lectiu Ronda per donar-li una forma jurídica.
- Parlaven dels criteris de participació en el projecte: via econòmica, assemblea, comissions, virtualment... Es podria fer la inscripció en un registre de participació. Un punt a debatre encara és el de saber com es vota... (presencial...)
- Cal parlar encara de què fer amb el patrimoni, com canviar els estatuts i què fer si mor l'associació (p.e., què faríem amb la freqüència...). Encara no sabem què serem a nivell jurídic (si federació, associació de segon grau...)
- La presa de decisions seria per concens. Si no n'hi ha es farien propostes i una nova assemblea buscant el concens. Si tampoc n'hi ha es preguntaria a la societat. I, si tampoc n'hi ha, es faria un referèndum obert on guanyaria l'opinió dels dos terços dels votants.
Fins el 26 de juliol,
FdQ

ACTA ASSEMBLEA PER LA COMUNICACIÓ SOCIAL 7 de juny del 2003, local de pça Sol
1. INFORMACIONS PER COMISSIONS
COMISIÓ TÈCNICA
Tele
- No hi ha grans problemes a l'hora d'emetre.
- S'ha de transemetre des de Collserola.
- La sitiuaació d'alegalitat de les freqüències s'acaba ja, perquè el 15 de juliol la gene pren una decisió sobre repartiment de freq
- En el cas tele ens haurienm de quedar amb la freq q escollissim en un primer moment, i no es pot anar canviant, per problemes q això generaria en la recepció, perquè la recepció es faria per amplificador, i els amplificadors són per una determinada freq en el cas d'antenes col·lectives..
- Totes les teles q estan emetent des del 95 ho estan fent de manera al·legal. Ara ho volen regularitzar.
Radio
- Amb radio, no hi ha tampoc problemes per l'adquisició d'aparells, però sí amb trobar una freqüència.
- S'ha parlat amb Bronka, però encara han de respondre.
- Radio Gràcia ha deixat d'emetre aquest mes de juny. Ara l'explotava una empresa privada. S’stà començant a moure algu entre la gent de Gracia per reclamar la seva nova obertura.
LEGAL
Abans del 15 de juliol haurien d'haver arribat al CAC les cartes de sol·licitud de freq per part dels col·lectius.
DIFUSIÓ
Difusió de material
-Hi ha una proposta de tríptic, perquè en breu surti.
-El model de samarrreta també s'està esperant.
-Tot això està subjecte a tenir els logos.
- Difusió de la Campanya als col·lectius. Ens ho hauriem de currar entre tots i totes.
- 22 de juny. Encontre a Sants. El tríptic hauria de ser-hi. Tindriem paredeta i fariem xerrada.
- Fa falta gent.
CONTINGUTS
S'ha parlat sobre el nom de la tele i la ràdio.
També s'han dit idees d'informatius q es podrien fer)
S'ha parlat una mica com seria l'organització i la participació dels col·lectius en la gestió dels mitjans.
S'ha parlat de quins mínims de personal calen (unes 30 persones unes 4 hores setmanals) per donar continuitat al projecte.
Continguts propis i continguts aliens, ens hem repartit les fonts i col·lectius d'on podem treure continguts.
2. DEBAT: FAN FALTA UNS PRINCIPIS BÀSICS QUE DEFINEIXIN POLÍTICAMENT L’ASSEMBLEA? I UNS CRITERIS D’ACCÉS? I UN ORGANIGRAMA ORGANITZATIU, QUIN?
(Es passa una proposta de cadascuna d’aquestes coses)
El debat passa per les següents qüestions i finalment queda pendent:
Fan falta alguns principis / No fa falta cap declaració de principis / Amb una breu definició tirem
Partits sense representació tampoc podrien enrtar a l’assemblea? / Potser sí, si no fan propaganda electoral / No, de cap de les maneres
Posant principis et tanques en banda a alguns col·lectius (cal dir que som anticapitalistes?) / Posant principis et defineixes i fas més fàcil que algú sàpiga de què vas i s’apropi.
3. DEBAT: FORMA JURÍDICA QUE ADOPTEM
Exposició de la gent de la com legal:
Aquesta qüestió de la forma jurídica no és gens urgent, però sí es important anar-ho xerrant (per compra d'aparells, etc.). Hi ha tres opcions, entre d’altres:
Opció A. Assocació d'associons i persones sin ánimo de lucro.
cada pesna i cada representatn tenen un vot.
Tot el material és de l'associació va a nom seu i en cas q es dissolgués no es pot vendre sinó q s'ha de donar a una entitat que tingui fins similars a la que s'ha dissolt.
Les obligacions legals no són cap cosa de l’altre món. tenir president, tresorer, etc. i el que decidim posar als estatuts.
Opció B. Fundació: menys democràtic i a més mai es dissol. El material es queda per a qui havia posat el nom (patronat).
Opcio C. Cooperativa. És combinable amb A. L'aventatge és pel tema de la responsabilitat. en el cas A, si hi ha cap problema la reponsabilitat és ilimitada (li poden reclamar una multa a qualsevol psna o assocaciacoió q en formi part), en canvi, a una cooperativa només li poden multar a ella (cobrar-li la multa a la cooperativa o requisar-li el material q es seu).
S’acorda que hi hagi un grup de treball que li doni voltes al debat 1 i 2 per continuar-los més endavant.
4. DEBAT: FONTS FINANÇAMENT
– S’aprova fer un sistema primer de quotes a nivell individual (un bo d’ajut). S’acorda que sigui de 6 euros al mes però deixar l’opció de fer-ho amb una altra quantitat. S’acorda que es cobri trimesrtalment.
Debat sobre finançament:
L’ideal de tothom és l’autogestió, però estem parlant d’un projecte que requereix molta pasta.
Hi ha acord amb que mai s’accepataran subvencions que ens comprometin políticament, però quines i quantes acceptar?
Els del Col·lectiu Zapatista proposaven un límit del 25% del pressupost que provingui de subvencions.
Hi ha gent que ho veu bé, però d’altra no, perquè et tanques les portes a una subvenció puntual que et permeti, per exemple, comprar tot el material i oblidar-te’n del tema.
Una altra proposta, a més, és la de demanar-les (en cas que es demanin) a la UE.
Tothom diu que no pot ser que les subvencions condicionini la vida d’un col·lectiu o projecte social. S’ha de donar voltes al tema de l’autogestió.
Qüestió que gairebé no es debat: Certa publicitat d’Econoima social, etc, sí o no?

COMISSIONS FINALS
Finances (nova comissió desglosada de la de Tècnica-Legal-Finances): Les seves prioritats ara són: la posada en marxa d’un sistema de quotes individuals per començar a tenir líquid i preparar un document per poder debatre properament en assemblea què farem amb el tema subvencions. (han quedat dimecres a les 20 h.)
Comissió tècnica i legal: Es queden els que hi eren més un. (queden cada dimecres 11 a les 21 h)
Continguts: en aquests moments són com vuit persones. Continuen treballant sobre quins continguts haurien/podrien tenir la ràdio i la tele. (dijous 12 vinent a les 20.30. normalemnt alternen dimarts i dijous de cada setmana)
Comissió de difusió: Es queden els que hi eren (com cinc persones) i repeteixen que encara fa falta molta més gent. La seva prioritat ara és la de fer una llista de col·lectius amb qui contactar personalment i coordinar els contactes que tothom de l’assemblea pugui fer. També l’elaboració del díptic i preparar l’encontre del 22 de juny.(han quedat aquest dimarts a les 21 h.)
Grup de treball sobre la forma organitzativa i jurídica de la radio i la tele (nou): Aquest grup farà un document o similar sobre el qual puguem debatre després aquestes qüestions: fa falta una declaració de principis bàsics? De criteris d’accés o l’assemblea? Quina serà la forma organitzativa de l’assemblea quan tinguem la ràdio i la tele? Quina serà la forma jurídica de l’Assemblea?.(aquest dilluns a les 20 h)
Grup de treball Festes de Gràcia (nou): Treballarà sobre què fer a les festes de gràcia i com fer-ho. (han quedat aquest dijous a les 20 h, abans de la reunió de continguts)
Grup de relacions externes amb altres projectes similars (no s’ha constituït encara, però és una idea): Treballarien el tema de les ralacions amb campanyes o iniciatives similars.
Fi de l’assemblea