· Inici
· Què és?
· Col.lectius de l'ACS
· Com funcionem
· Actes assemblea
· Formació
· Recull premsa
· Activitats difusió
· Informes comissions
· Altres documents
· Agenda

www.moviments.net/acs

Lloc : Infoespai, Plaça del Sol 19-21
Horari  : De 18h15-21h30 .
Número de persones assistents : 15 persones.

La proposta d'ordre del dia de l'assemblea és:

1 – Participació al Fòrum Social de l'Educació.

2 - Avaluació de la Jornada sobre el Tercer Sector Audiovisual.

3 - Repàs de comissions tv, ràdio, informatius, xarxa sense fils i difusió (què s'ha fet i què fa falta pels propers passos).

4 - Temes d'organització interna (quotes, comptes corrents, com treure diners per tv i ràdio, tasques que es poden fer, feina oficina ACS, necessitats en la coordinació de comissions arxius-informatius-tv-radio...).

5 - Noms dels mitjans: TACS i RACS, La Tele, La Ràdio, etc.

 6 - Planificar la data de la propera assemblea amb col·lectius i entitats.

1- Participació al Fòrum Social de l'Educació: 

- El Pep Vinyals explica el Fòrum Social de l'Educació. Serà el 25-26-27 de febrer. Els objectius del Fòrum Social de l'Educació serà fer ressò dels problemes actuals de l'educació i intentar incidir en les polítiques educatives. Es proposa que l'ACS hi pugui participar en una taula de debat sobre educació i comunicació, i també es proposa que l'ACS pogués gravar amb vídeo.

- Pel que fa a la filmació en vídeo del Fòrum caldria veure si serà una gravació total o un documental. Ja ens posarem en contacte per això i ens coordinarem amb les entitats que poden gravar: Tortuga Roja, Teleduca,...

- Pel que fa la taula sí que hi participarem (potser l'Hibai, el Jordi, o algú altre...).

2- Avaluació de la Jornada sobre el Tercer Sector Audiovisual:

- Es pregunta si, vist el panorama, es podrà aconseguir alguna cosa?

- Es respon que amb la pressió i negociació es podrà aconseguir avançar, però tampoc no tot el que voldríem. Hi ha molts interesses i molts actors en joc.

- L'Administració vol posar en el TSA tot el que no saben on posar. Hauríem de donar per suposat el TSA i estar proposant un model més definit.

- Es diu que podem demanar el 100% del dial, però hem de veure la força que tenim darrera per exigir això.

- Es proposa només negociar si tenim força darrera. Mirar també com queda, en la Llei, el sector institucional i el privat. També hauríem de veure quina relació tindrem amb els mitjans contrainformatius.

- Algú ha sentit que, quan hi hagi la Digital Terrestre, lo analògic passarà a ser gestionat pel TSA. Pel que fa a com ens situem respecte a ràdios lliures, etc. s'argumenta que no se sap si s'estan plantejant el tema del TSA.

- Després de les jornades, hem d'enfortir la relació amb els col·lectius perquè als polítics els va quedar clar que hi ha gent, i a més la gent que va venir es va sentir molesta amb el llançament de pilotes fora dels polítics. Això ho hem de canalitzar.

- Si a part de negociar, emetem en ràdio i tv, els col·lectius vindran i s'enfortirà, i això també farà més efectiva la negociació (tindrem més força).

- Com ha de ser el TSA? Es comenta que han de ser emissores que permetin més democràcia a la societat. No ho hem de demanar directament per tenir una ràdio i una tele, sinó que, independentment d'això, volem que hi hagi emissores amb criteris clars d'accés de la gent i amb titularitat compartida. Després la Llei potser no defensa això per al TSA, però aquesta ha de ser la nostra demanda. Un col·lectiu del nostre entorn que faci un mitjà contrainformatiu, però tancat i de titularitat del seu col·lectiu no ho hem de contemplar com TSA per molt que ens agradin els seus continguts. En canvi, una xarxa de col·lectius que no siguin del nostre entorn d'interessos (moviments socials), però que tinguin una emissora amb titularitat i gestió compartida i amb criteris clars i oberts d'accés, sí que seria del TSA perquè donen resposta democràtica i participativa a la comunicació existent.

- També hem de pensar en com ho faríem nosaltres del TSA.

- Hi ha dos lleis en marxa: la llei de l'audiovisual i la de TDT. Cal veure els temps.

- Pot haver fiscalització de continguts del TSA a través de la financiació pública que es pogués donar.

- El Ramentol ens diu que ens presentem a les concessions privades (es poden posar barems que ens beneficiïn), ja que la reserva del dial per al TSA es fixarà més endavant.

3- Comissions:

3.1. TV:

- Són poca gent. També es vol treballar coordinadament amb altra gent que grava coses amb vídeo.

- S'estan fent programes (precarietat, informatius, “Cafè amb”, etc.). Es podrà emetre una emissió diferent cada 15 dies. La programació tindrà dos parts: Calaix de sastre (no programat) i coses programades.

- Hi haurà una web amb els programes, que permetrà que la gent s'orienti millor en que hi ha i en què participar (per exemple informatius).

- Hi ha l'antena per col·locar i és complicat. A partir de que es posi l'antena en un més o dos es podrà emetre.

- Calen 6 persones per portar l'antena i parlar amb la gent del lloc on es posarà perquè diguin quan els va bé que ho portem. La setmana que ve ja ens diran alguna cosa i llavors es farà.

- De precarietat s'ha fet un programa pilot, que es farà amb càpsules. Per aquest programa farien falta 3 o 4 persones, però no hi són i costa molt.

- A informatius falta gent.

- Necessiten càmeres, ordinadors, cintes,... Sobretot una càmera, un magnetoscopi i un aparell que passa a dvd qualsevol senyal de vhs o mini-dv o qualsevol altre canal. Faria falta un pressupost econòmic.

3.2. RÀDIO:

- També falta gent, s'ha d'intentar fer programes oberts i participatius, com lo d'entrevistes a col·lectius.

- Amb un milió de pessetes es podria emetre per ones (es participarà en el Fòrum Social Mediterrani i a part de participar-hi potser es poden aconseguir alguns fons).

- Cal també trobar un lloc per emetre. En el mes de juny es va demanar al mateix lloc on es posarà l'antena de TV que s'hi posés l'antena de ràdio i van dir que hi havia empat tècnic en la seva assemblea, que havien de parlar-ne. Cal parlar-ne.

- Es volen centrar en instal·lar l'antena i els aparells, més que en fer emissions per internet.

- Segurament no ens han donat el premi de 6000 euros, dilluns a les 19h Saló de Cent de l'Ajuntament. [Nota del passador de l'acta a posteriori: No ens han donat el premi].

3.3. INFORMATIUS:

- Hi ha un wiki amb tota la informació, es demana que la gent s'hi apunti. Està prevista una xarxa de gent que hi participi.

3.5. XARXA SENSE FILS:

- Els han donat una subvenció de 24.000 euros com a Cooperativa Infoespai (les subvencions per a cooperatives són més quantioses que per a associacions). Es començarà entre gener i març del 2005. Ara la gent s'hi apuntarà. Pot donar possibilitats per a l'enllaç amb l'antena.

3.6. DIFUSIÓ:

- L'ACS ja és entitat i els papers arribaran aviat. Ara som 3 entitats sòcies, hem de buscar que els altres 134 col·lectius s'adhereixin i, com que tindran assemblea al gener, ens repartirem les entitats per anar-hi i fer que es facin sòcies i aportin els diners inicials (300 euros per a les grans, 150 per a les mitjanes, i 75 per a les petites).

4. Organització interna: 

- Cal obrir un compte corrent, i cobrar quotes.

- A nivell d'aconseguir diners:

L'Infoespai està a la junta de la Fundació Esico i decideixen sobre 46.000 euros anuals. Caldrà presentar un bon document amb pressupost i tenint en compte la viabilitat del projecte a nivell de personal.

- L'assemblea aprova de gastar 300 euros si és possible de canviar de lloc el servidor de l'Infoespai. Així es podria posar l'estudi de ràdio a la sala on ara és el servidor. El dimarts 2 de novembre l'Infoespai veurà si hi està d'acord.

- La Mariel que demanava subvencions de l'Infoespai potser ho farà (encara que sembla que ja no ho volia fer) o potser també la Cristina. La persona que ho tramiti tindria un 10% del que s'aconsegueixi.

- Des del grup de tele s'ha creat una associació que es dirà “La productora” i que serà una associació més dins de l'ACS que farà vídeos, per no caure en malinterpretacions de qui opina (si l'ACS o una gent que està a l'ACS) i per no apropiar-se l'autoria de l'ACS que és un espai de confluència dels moviments socials sobre el tema de comunicació.

- De moment es renuncia a fer la festa de cap d'any de l'any passat (on es poden treure entre 2000 i 3000 euros) perquè només van sortir 3 persones disposades a participar-hi.

5- Noms: 

Per a la televisió seria: “La Tele”.

Per a la ràdio encara no s'ha decidit.

Els noms poden ser diferents, encara que tots dos serien els mitjans de l'Assemblea per la Comunicació Social.

6- Planificar la data de la propera assemblea amb col·lectius:

Coordinació de comissions: 20 de novembre a les 18h a l'Infoespai.

Assemblea extraordinària: desembre o gener? Es valorarà properament.

ACTA DE L'ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA DE L'ACS
DEL DIVENDRES 2 DE JULIOL DE 2004
( Casa de la Solidaritat-El Raval-BCN)

Assemblea d’avaluació/reflexió sobre:
Quina mena de «tercer sector audiovisual» volem que es garanteixi a la futura Llei de l'Audiovisual catalana?

Assistents: Fundació Escacc, RAI, Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, Cayapa, Parrac, A passos, Cooperativa-Espai Llibertari Gregal, Plataforma de
Diagonal-Maresme-Besòs, Ateneu Rosa de Foc, Entrepobles, Distribuïdora Llibertària-Xarxa d’Afinitat, EUiA, Consulta Social Europea, CGT, Secció Sindical CGT a TVC, Forces de Pau No-Violentes, Servei Civil Internacional, Infoespai, Observatori del Deute Extern, Teleduca. Educació i Comunicació, Tortuga Roja, Mitjans-Xarxa d’Educadors i Comunicadors, Comunicacció, Comunicant, Quercus, Banda Visual, Limes, Consulta Social, Conservas, Plataforma Aturem la Guerra i Boicot Preventiu.

En total, 45 persones en representació de diferents col·lectius, entitats i realitats que conformen els moviments socials de Barcelona i rodalies. A més, el grup promotor va rebre trucades d’altres associacions i col·lectius interessats però que no podien venir aquest dia.

Ordre del dia:

1.- Breu recorregut per l’ACS. Tasca que s’ha portat a terme. (Més informació: www.okupemlesones.org)
2.- Definició del TSA que proposem i demanem que es garanteixi des de l’ACS. (Més informació: www.okupemlesones.org)
3.- Procés de negociació. Resultats i situació actual. Reptes a curt i mitjà termini. (Més informació: www.okupemlesones.org)
4.- Debat
5.- Estratègies a seguir a partir d’ara:
§ Difusió dels principis i les línies d’actuació de l’ACS des dels col·lectius a través dels seus butlletins, webs, llistes de correu i altres espais d’informació i comunicació externs i interns.
§ Celebració de jornades de treball i trobades de reflexió temàtiques, ja sigui a proposta del grup promotor de l’ACS (= coordinació de comissions de treball) o dels mateixos col·lectius que la composen.
§ Dinamització de la llista de l’ACS per tal que disposem d’un espai de debat i intercanvi d’informació on-line complementari.
§ Definició de línies d’acció que facin més present la tasca de l’ACS als barris de la ciutat.

Tot seguit apuntem les aportacions que van sorgir en el debat:

Forces de Pau No-Violentes:
Es tracta d’una oportunitat històrica que cal aprofitar per garantir que la comunicació es consideri com un “bé públic” sense cap mena de dubte i es garanteixi com a tal. Fins i tot convindria plantejar-se una estratègia per es contempli tant en el nou Estatut de Catalunya com fins i tot a la nova Constitució espanyola.
Hi ha una forta necessitat de plantejar alternatives al sistema de comunicació actual. I això implica, com a poble, reprendre el protagonisme, organitzar-nos per fer realitat un sector comunicatiu de titularitat compartida i dotar-nos dels nostres propis mitjans audiovisuals, perquè no cal oblidar que la comunicació és un “bé públic” i només des de la base es pot recuperar com a tal.

Secció Sindical CGT a TVC:
Troba que, des del seu punt de vista, encara hi ha una mica de confusió en els objectius de proposar una mitjans audiovisuals en què la gestió correspongui als moviments socials, el dret d’accés “ampliat” que caldria reclamar pel que fa als mitjans públics i la necessitat de democratització de la informació. Creu que és important, a l’hora d’establir aquest nou model de propietat d’un nou sector de mitjans audiovisuals, si s’està pensant en la creació de canals de difusió àmplia o no. No cal oblidar, considera, que els mitjans audiovisuals públics estan regulats per un ens autònom del govern però que és institucional.

Consulta Social:
Considera que, a banda de millorar el sector dels mitjans audiovisuals públic-institucional, no s’ha de deixar de lluitar pel reconeixement d’un tercer sector audiovisual, ja que pot servir per construir un nou sector comunicatiu i depassar les lluites tradicionals d’anar sempre en contra del que està establert.
Davant del problema d’atomització dels moviments socials a la ciutat, proposa que l’ACS s’estructuri en equips de treball (que ja hi són i podríem dir que són les comissions!!!) i espais de trobada per tal de treballar propostes i temes concrets.
Pensa que caldria treballar el com es fan els dos mitjans propis dels moviments socials que volem crear com a ACS (la ràdio i la TV) i quins sistemes d’organització de tasques a fer són les més idònies. Cal buscar maneres de funcionar millor que fins ara.
Des dels moviments socials potser ha arribat l’hora de prioritzar temes com ara la comunicació, i això voldria dir implicar-nos tots i totes a estructurar una campanya forta.

Fundació Escacc:
Troba que encara no hi ha prou maduresa –sobretot política- per abordar una democràcia més participativa però es mostra optimista i convençut que a la llarga es plantejarà com una necessitat imperiosa. Dins d’aquest context, s’inscriu plenament el canvi de propietat d’alguns mitjans de comunicació audiovisuals que es planteja sota l’epígraf del tercer sector. Assegura que anem cap aquí però potser no ara, i sobretot l’estructura política catalana potser encara no està preparada per fer passos importants en aquesta línia.
Diu que és important anar decidint i definint el model de mitjans audiovisuals que volem. Quin és? Es tracta d’un repte pendent i fonamental que tenim per guanyar la batalla del TSA. Això implica tenir clar quin tipus de mitjans volem construir, que han de ser diferents dels que ja hi ha i també atractius per a la gent. I això implica experimentació i noves idees, que seran necessàries a l’hora de posar en marxa tant la nova ràdio com la nova tele. Fer-les realitat i construir-les ens donarà més força de cara a la “batalla” jurídica per aconseguir el TSA que volem.

Grup promotor ACS i Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista:
Comenta que és necessari tenir presència amb els dos mitjans (la ràdio i la tele) per fer palpable el TSA abans i així facilitar-nos el fet de guanyar les “batalles” polítiques que calguin.
No es tracta de fer una comunicació més democràtica dins d’allò que entén el sistema per democràcia (tant en les versions de dretes com de presumptes esquerres), sinó desenvolupar la democràcia directa en l’àmbit de la comunicació. Això implica crear uns mitjans audiovisuals (una ràdio i una tele) per tal que la societat civil es "presenti", i no "re-presentar-la". Aquests mitjans són la garantia d’exercir la democràcia directa informativa i comunicacional.
Creu convenient una separació clara entre els models de mitjans que volem i la lluita política. Això implica, per assolir el primer punt, reforçar el dia a dia de l’ACS. Quant al segon, potser cal crear un grup de treball que s’ocupi d’aquesta lluita política, la comissió de negociació.

Consulta Social:
Hem de tenir clar que les institucions no cediran res. Per tant, ens cal garantir un control complet per tal d’impulsar l’establiment d’un TSA, de dalt a baix. Això implica garantir que la propietat i la titularitat siguin nostres, per aconseguir construir els nostres mitjans (ràdio i tele) dins del TSA.
Cal que trobem respostes a les preguntes de com o per a què volem crear una ràdio i una tele. Per tant, caldrà desenvolupar entre tots i totes com es faran aquests dos mitjans i establir uns mecanismes de control que ens satisfacin.
Hem de tenir en compte que necessitarem treballar quins continguts volem i disposar-ne.
Cal anar en compte amb el procés d’adjudicació de la TDT local perquè podria ser que sigui una enganyifa.

EUiA:
Mostra el seu acord amb els plantejaments del TSA. Es tracta no només de garantir estar ben informats sinó també d’informar, i això vol dir tenir capacitat d’emissió. Li sembla bé que es contempli una complementarietat de finançaments en el qual s’hi inclogui la “recuperació” de fons de caràcter públic.
A l’hora de definir quin tipus de gestió volem dels mitjans (la ràdio i la tele) caldrà trobar mecanismes que facin possible la participació del màxim nombre de moviments socials.

Limes:
Troba que també és molt important haver encetat la “batalla” jurídica per tal de garantir el TSA que volem, i així evitar entrar en una espiral de desgast.

Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista:
Pensa que cal anar en compte amb només aconseguir el marc legal perquè potser ens pot provocar possibles futures decepcions.
No podem perdre el referent de la nostra tasca d’interpel·lació al poder. Cal combinar el debat en positiu i també la pressió.
Considera primordial treballar sobre els models i les propostes que han d’anar configurant el dia a dia dels dos mitjans, tant la ràdio com la tele. I no només es tracta de tenir en compte els temes de caràcter tècnic sinó també els polítics.
Per no dispersar-nos, hauríem d’agafar el compromís d’involucrar-nos. Però el tema està en com fer-ho compatible amb el dia a dia. Potser una bona idea podria ser organitzar trobades més temàtiques en lloc d’assemblees molt genèriques on és difícil saber què s’hi pot aportar.

Distribuïdora Llibertària-Xarxa d’Afinitat:
Pensa que la primera estratègia hauria de ser aconseguir que es garanteixi el TSA a través del nou marc legal que regularà el sector audiovisual a Catalunya. I després caldria treballar en dues línies: 1) Com s’estructuren la ràdio i la tele que volem? i 2) Establir si estem pensant en uns mitjans que siguin portats a terme per voluntaris o per professionals, i en quina proporció i relació entre ells.

Conservas:
Pregunta perquè s’ha desestimat l’opció d’ocupar freqüències de ràdio i de TV, que entenia era la idea inicial sobre la qual es va estructurar el projecte de mitjans propis de l’ACS. Se li contesta que hi ha sobretot un problema pressupostari, que per ara l’ACS no s’ha pogut dotar dels recursos tècnics necessaris per fer-ho possible tant en tele com en ràdio amb unes mínimes garanties de difusió.

Infoespai:
Creu que és important tenir en compte que el llindar de qualitat qui el marcarà. També és important treballar els conceptes per conèixer on volem anar a parar, a banda d’aprofundir en el “curro” més tècnic i les vies de participació real que garantirem amb aquests mitjans.
Cal seguir amb la via de pressió política i fins i tot judicial.
Li sembla bé obrir un debat amb els professionals dels mitjans per tal que aportin idees.

Banda Visual:
Comenta que ens podria passar informació sobre com funcionen i també com es van anar trobant solucions des de les ràdios comunitàries i les TV d’accés als EUA perquè ho coneix bé. Va posar èmfasi en què és molt important garantir l’autonomia econòmica. I va exposar vies de finançament privat-comercial que fan servir aquests mitjans als EUA. Per què no plantejar-nos-ho? Allà s’ha aconseguit que sigui obligat per llei. Un model de TV molt interessant de les que hi ha als EUA i que ella coneix bé és la Free Speech TV (de Colorado). Creu que ens aniria bé conèixer el seu sistema de finançament i també d’organització. Va apuntar també que una via per aconseguir fons independents als EUA que ha funcionat molt bé (tot i que pot ser que la gent allà hi estigui més acostumada que a Europa) és la de les subscripcions populars.

Observatori del Deute Extern i Plataforma Aturem la Guerra:
La comunicació està clar que és un tema transversal i molt important, però potser per això no acabem de saber com treballar-hi tots plegats. La clau creu que està en trobar maneres d’organitzar-nos (tant la gent del grup promotor com la resta) que ens permetin compaginar l’ACS i que sigui una realitat el TSA (tant la regulació per llei com la creació dels dos mitjans: la ràdio i la tele) que ens plantegem; i el treball del dia a dia dins dels moviments socials en què estem immersos. Una possibilitat seria diferenciar bé entre l’estratègia a curt i a llarg termini.
Proposa organitzar unes jornades de tot un dia que es basessin en el treball pràctic i també en la visualització de tot el que hem aconseguit portar a terme fins ara.

Grup promotor ACS:
Potser caldria introduir, en la campanya de pressió política que s’està portant a terme i a banda del reconeixement del TSA, el tema de la participació i el dret d’accés al sector públic de mitjans audiovisuals.
Està bé negociar però sense deixar de tenir força per exercir pressió. I això implica la necessitat de centrar-nos en la campanya per aconseguir els dos mitjans que volem: la ràdio i la tele dels moviments socials.
No creu que ens hàgim de preocupar gaire per no poder entrar en l’adjudicació de freqüències de la TDT local.
Considera que caldria que l’ACS es connectés més amb totes les mogudes que giren entorn del tema del coneixement lliure.

Forces de Pau No-Violentes:
Hi ha quatre qüestions a treballar simultàniament: 1) No deixar de reclamar les freqüències de ràdio i TV per als moviments socials, 2) Pensar nous models d’organització i programació per a aquests mitjans, 3) Continuar treballant per tal que la nova Llei de l’Audiovisual catalana contempli el TSA, 4) Esbrinar les possibilitats d’introduir garanties de reconeixement del dret a la comunicació tant al nou Estatut com a la nova Constitució.
Estudiar la conveniència de proposar una trobada amb professionals dels mitjans audiovisuals dels sectors públic i comercial que s’avinguin a aportar idees per a les noves ràdio i TV dels moviments socials.

Grup promotor ACS:
Va apuntar els perills que el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya), com a organisme independent de les institucions elegides a través de les eleccions, acabi assumint totes les competències en matèria de regulació del sector audiovisual, perquè (tal com ja ha passat amb el CSA francès) pot acabar esdevenint inexpugnable a qualsevol tipus de pressió política des de la mobilització social, ja que la permanència fins i tot de les persones no se la jugaran ni tan sols en unes eleccions.
Va incidir en la importància per l’ACS de proposar un TSA que defensi la propietat compartida dels mitjans (ràdio i tele) entre els diversos moviments socials de transformació.
No prioritzaria la creació dels mitjans propis (la ràdio i la tele) hores d’ara sinó només fer-los servir com a eines de pressió política.
Per trobar un nou model de mitjans audiovisuals (tant per la ràdio com per la tele) és del tot necessari que hi hagi una forta implicació dels moviments socials en els plantejaments comunicatius elaborats en el marc de l’ACS. Un nou model de mitjans només pot sortir d’una construcció col·lectiva, per tant en aquesta fase és prioritari definir mecanismes de participació i decisió col·lectiva que tinguin en compte les disponibilitats de temps i recursos dels moviments. Els nous mitjans no han de ser “de qui se’ls curri”, sinó de qui treballa en el conjunt de moviments socials de la ciutat.
Cal eixamplar i aprofundir el debat sobre el tipus de TSA que volem com a moviments socials.

Ateneu Rosa de Foc de Gràcia:
Considera que el tema clau a tractar és com la gent dels col·lectius pot participar dins de les tasques necessàries per tirar endavant totes les línies d’acció de l’ACS.
Planteja buscar vies de col·laboració amb les TV de districte, però se li explica que es veu difícil perquè estan massa a dins de l’engranatge de BTV i l’Ajuntament de Barcelona.
Potser estaria bé tenir present que, tal com s’han anat tirant endavant amb l’ACS durant tot aquest temps, potser la millor fórmula d’organització és partir d’un plantejament més realista en el qual es diferenciï entre un grup impulsor (format per la gent i els col·lectius que s’integren a les diverses comissions de treball de l’ACS) i una sèrie d’espais més temàtics i focalitzats periòdics.

ASSEMBLEA ACS DEL 15 DE MAIG DE 2004:

Horari: 17h50-22h10
Assistència: 20 persones.
Entitats assistents: ComunicAcció, Tortuga Roja, Boicot Preventiu, Servei Civil Internacional-Catalunya, Comunicant, Consulta Social Europea, EcoConcern, Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, El Lokal, Infoespai, Dones x Dones, Ràdio Contrabanda.

1) INFORMACIONS:

- Jornades de Can Masdeu:

Van sortir moltes coses però no es va tancar res, es considera que degut a l’etapa en que es troba l´ACS tampoc es tractava d´arribar a conclusions. Va ser molt informativa, massa maratoniana i dispersa. Potser en aquest format millor no repetir-ho.
L'assistència dels col·lectius va ser escassa i era un dels punts importants. Es comenta que la gent implicada en moviments socials no té gaire temps per dedicar, però es reben missatges de recolzament i, quan es posin en funcionament els mitjans, la situació possiblement canviarà.

- Copyleft:

Les jornades en si molt bé, ara, la participació de l´ACS va aproximar-se més a un servei que no a un treball amb un sentit clar.

- MayDay:

Ràdio: Més que cobrir es va ser element actiu, es troba molt positiu. Participació d’alguns membres en l’organització, però no com a ACS. Emissions: Molt personalitzades en els qui les fan, fa falta millorar. Van haver-hi 1033connexions a l’emissió, també es van rebre trucades. Tot i que és molta audiència, es fa constar que hi ha falta de costum de sentir ràdio per Internet, i també hi ha dificultats tècniques per connectar-se.

Tele: A l’últim moment es va improvisar la gravació. Com experiència d’improvisació bé, però aquesta no hauria de ser la manera de fer en un esdeveniment conegut amb tanta anticipació.

- Contrabanda:

L’Àlex de Contrabanda proposa que l’ACS es plantegi de fer un programa a Contrabanda, cobrir actes conjuntament, p.ex. programa sobre el Fòrum d'una hora setmanal (que ja s’està fent). Un altra opció es passar els programes a mp3 i que els emeti l’ACS, i a l’inrevés, que l’ACS passi els programes a Contrabanda. Existeix un espai de Contrabanda obert a d’altres ràdios, en forma d’una franja horària que reprodueix aleatòriament el que arriba.

(Des de Contrabanda en general s’és molt escèptic en relació a l´ACS).

Fa tres mesos i encara no hi ha cap proposta. Per què? Relació tensa + ACS demana voluntat d’apertura abans de treballar una proposta + Contrabanda està formada per opcions força diferents + temes personals...

Partir el dial de Contrabanda en dos no ho accepten.
Es comenta que hi ha diferents concepcions dels mitjans de comunicació i que aquesta era la proposta de l’ACS per facilitar les coses. L’ACS no pretenia fer un programa dins de Contrabanda com si fos un sol col·lectiu, sinó obrir un espai com a franja per oferir-la de manera oberta als col·lectius de Barcelona.

Es planteja que hi hauria la necessitat de treure els temes personals de la relació entre ACS i Contrabanda.

Perquè no es comença a passar programes en mp3 i s’engega pas a pas? La comissió de ràdio ho valorarà.

- Finances:

Montse: Necessitat de que l’ACS tingui el seu propi compte (quan l’ACS estigui legalitzada es podrà), ara cal tres persones que firmin, això ho fa tot (quotes...) més lent. De fet, fins fa poc no es podien cobrar de cap de les maneres.
La Gemma i la Carme tindran signatura digital des de propera setmana i això millorarà.

De moment es cobraran les quotes a partir d’ara i s’animarà per mail a que s’ingressin els diners corresponents a les quotes endarrerides.

Només 23 socis!! No s’havia fet molt treball de recerca de socis perquè no es podien cobrar les quotes. Ara que ja es pot, es proposa reactivar la captació.

La Montse planteja que ella porta els comptes, però que fa falta gent per portar les finances: fer pressupostos, buscar diners i subvencions. De fet, els pressupostos hi són però falta trobar els diners.

A la web no hi ha accés clar als comptes i estan endarrerits. Seria positiu que els col·lectius puguin veure on van els diners que hi posen, la viabilitat del projecte..

Es planteja que la comissió de finances no funciona gaire bé. Ara es tractarà de funcionar amb la Montse fent únicament de comptable. Per tal de buscar subvencions es proposa el que ja s’havia dit: Si algú s’encarrega d’aconseguir subvencions, tindria com a gratificació econòmica un 5 % de l’import de les subvencions obtingudes. De moment ningú ha sortit. Es farà recerca entre els col·lectius adherits a l’ACS. Es preguntarà també a la Núria que va obtenir subvencions per a l’Infoespai.

Se sap que al febrer hi ha subvencions, però també n’hi ha durant tot l'any. Es demanarà a l’Infoespai que disposen d’aquesta informació.

Si se sap redactar subvencions, fer-ne una pot costar una setmana de feina com a molt.

L’Oriol està justificant una subvenció europea.

S’està mirant de poder presentar el dossier que s’ha elaborat a la Fundació Bofill i a la Fundació Esico, però no està resultant tant fàcil com semblava per la seva inaccessibilitat.

- Lliurament de cartes:

S’ha arribat a 110 col·lectius adherits. Tots hem d’intentar que se n’adhereixin més.

Es van anar a lliurar a la Generalitat les primeres 95 cartes que es tenien.

S'hauria de deixar clar que la carta només demana una freqüència i que, quan s´aconsegueixi, aquesta serà d’un entitat jurídica i que per formar-ne part s´hauran d’assumir drets i deures (econòmics...).

Cal aprofitar quan els col·lectius s’adhereixen per plantejar la necessitat de col·laboració més enllà de la signatura.

- Contactes amb la Generalitat:

Reunió amb advocats que preparaven l´avantprojecte de la nova llei de l’audiovisual.

1. Es va explicar què és l’ACS com a espai de confluència sobre comunicació dels moviments socials.
2. Es va parlar de passada de l’abús que està representant la redirecció de Ràdio Gràcia.
3. Sobretot es va parlar de la necessitat que la nova llei de l’audiovisual introdueixi el tercer sector audiovisual.
4. També es va comentar que seria necessari que els mitjans públics tinguessin legislada l’obligació de donar accés als grups socials significatius.

Voluntat d’introduir el tercer sector amb franja de freqüència assignada. L’ACS entregarà una definició sintètica sobre el tercer sector que introduiran (inclourà els termes sector comunitari, associatiu, públic no estatal, no jerarquitzada...). Si no s´aconsegueix s’haurà de competir en l’assignació amb gabinets d’advocats de grups mediàtics molt potents.

Més enllà de si l’ACS aconsegueix freqüències o no, el fet de poder introduir el tercer sector audiovisual a la llei catalana es una oportunitat única que pot no tornar-se a donar en dècades. S’ha d’aprofitar.

Es proposa portar a l’espai públic el debat, i la Subdirecció General de Mitjans Audiovisuals accepta. Falta trobar dia i lloc.

Contrabanda, Pica i d’altres ràdios de Barcelona estan preparant documentació per poder accedir a freqüències. Volen que se’ls permeti de continuar fent ràdio.

- Estatuts:

Constituiran l’ACS tres entitats per començar, per agilitzar, després ja s'adheriran les altres. Seran: ComunicAcció, Infoespai i Fora de Quadre.

Després de l’estiu es farà efectiva la constitució.

---INTERRRUPCIÓ: Una persona ve i dóna d’un aparell de vídeo per a la tele!---Aplaudiments.

- Web:

El Quelic i la Maria l’estan reestructurant.

Dos dominis ACS i Okupem les Ones, una sola pàgina.

Es farà una base de dades amb coneixements, disponibilitat de la gent interessada en col·laborar, es decidirà més endavant si ha de constar a la web.

Es mirarà com es poden penjar àudios i vídeos (cal investigar els vídeos perquè pesen molt).

Nom del domini ACS no està disponible, “Comunicaciosocial.org”?

Degut a que una web mostra l’estructura d’una organització i que el plantejament del Quelic i e la Maria era molt operatiu i funcional, surt un debat força ric i controvertit sobre com s’entén l’ACS. No es tanca el debat. Caldrà seguir-ho debatent fins que hi hagi criteris més consensuats.

- Antena:

Tot va bé.

- Noms de la ràdio i la tele?

Es proposa que a la pròxima Assemblea es fixarà el nom.
Es convoca als col·lectius a fer una pluja d’idees que es votarà.

- Ordenador edició tele:

El Quelic el compra i el posa a disposició al local; quan l’ACS pugui (si pot) li paga i es queda definitivament a l’ACS. Valdrà uns 500-600 euros aproximadament.

- Festa:

Falta espai: S'anirà a l'assemblea de Miles de Viviendas per demanar-lo. Els beneficis els gestionarà l’ACS amb les seves prioritats fixades amb anterioritat.

- Control:

Es debat durant bastant temps sobre com regular l’accés a l’espai, sobre la diferència entre facilitadors i productor. No s’arriba a unes conclusions sobre el tema, però el tema promet perquè es diuen opinions molt dispars.

Lloc: Infoespai, Plaça del Sol 19-21
Horari : De 18h00 a 21h .
Número de persones assistents: 13 (la comissió de coordinació va cometre l’error de no convocar per llista, i només va venir la gent que ja ho tenia al cap).

Ordre del dia:

1- Estatuts: Estat de la qüestió, socis fundadors, quotes de col·lectius.
2- Aconseguir diners: Socis i quotes, aportacions col·lectius, donacions grans (elaborar el dossier: Fundació Bofill i Fundació Esico) i altres.
3- Divisió de tasques: Comissions i membres de les comissions, responsabilització, futurs alliberats.
4- Jornada “La TV i la ràdio que volem?” i la propera assemblea.
5- Negociació: Estat qüestió (mail Madrid), cartes, noves entitats adherides.
6- Comissió de TV: Propers passos, equips d'emissió.
7- Comissió de Ràdio: Propers passos, crisi interna i reorganització, valoració últimes emissions, ajuda de tècnics (de ràdio Pomar i de TV3), crèdit per aparell?.
8- Condicionament definitiu (estudi ràdio i TV) i manteniment de l'ordre de l'espai de l'ACS.

Desenvolupament de la reunió:

1) Estatuts

El Col·lectiu Ronda està a l’espera que els paguem els diners i que ja ho tinguem tot més o menys definit per començar a treballar.
De moment ComunicAcció, SCI i Infoespai sembla que tenen predisposició per ser socis fundadors (n’hi hauria prou).
És necessari que les entitats siguin ràpides. Es comenta que quan menys millor, perquè s’haurà d’anar tots al notari. Després afegir-se és més fàcil a través d’un llibre de registre.
Parlem de la quota col·lectius. S’intenta aconseguir aportacions inicials dels col·lectius fins estiu (les que puguin). Un cop ja funcionin els mitjans, ja serà més fàcil demanar aportacions constants.

2) Aconseguir diners

Sembla ser que la comissió econòmica ja té el programa de quotes. Cobrar urgentment 2 o 3 quotes.
Falta la part de televisió per al dossier per les subvencions. Diuen que queden aquesta setmana el Quelic i l’Elisenda per fer el dossier. Per dijous porten el document. El dimarts la Gemma parla amb la Bofill per demanar entrevista.
Es podria mirar si a la Generalitat encara es poden presentar subvencions. L’Elisenda li ho demanarà a l’Uri.

3) Divisió de tasques

Es fa l’anàlisi compartit que cal estructurar més l’ACS i partir de la base que, ser un espai assembleari de confluència de moviments socials, no vol dir que tothom ho fa tot i que ningú se sent responsable de res, perquè llavors les coses fallen molt, i la gent que hi posa el coll es crema al veure que tot els cau a ells i que la gent no es compromet. A pesar de treballar en assemblea, els rols i les responsabilitats han d’estar molt clares i la gent ha responsabilitzar-se de coses concretes, de manera que tots puguem saber a qui dirigir-nos si hi ha alguna cosa per fer de qualsevol àmbit.
Si no ens estructurem (que no vol dir perdre llibertat, sinó tot el contrari, ser més capaços i eficients i guanyar llibertat perquè es tenen més possibilitats) tindrem un caminar farcit de crisis que es farà insostenible. Estem endegant una empresa molt ambiciosa i totalment imprescindible per als moviments socials i cal que estiguem a l’alçada de les circumstàncies.

Fem un repàs dels responsables de cada comissió i revisem si les comissions estan ben estructurades internament amb divisió de tasques:

- Comissió TV:
S’ha fet una divisió en diversos grups per fraccionar la feina i estar ben organitzats: Grup de producció (coordinació i seguiment producció). Grup arxiu. Grup gravació. Grup edició. Grup continuïtat. Grup formació. Grup manteniment. No existeix un grup de redacció, la dinàmica serà implicar els col·lectius.
El següent pas es repartir la gent per grups.
Roberto, Carles, Quelic, Pepa, Miquel, Nani, Mercedes, Elisenda, Maria, Guillem, Dania... es pot arribar a 10. Cada grup es reunirà un dia diferent.

- Comissió ràdio:
Es vol reestructurar el grup abans de setmana santa i el dia de reunir-se (potser quedar quan faci falta i no cada dijous). Les tasques seran: veure com es pot sortir per FM i editar materials, també s’emetrà per streaming de manera contínua. També s’ha de mantenir la relació amb Global Radio. Hi ha la urgència d’arribar a emetre en FM bé, i no es volen fer més emissions puntual perquè s’estan fent malbé els aparells i està desgastant força.

- Comissió negociació: Rolando, Hibai, Xavi, Jordi, Gemma. Es reunirà dimarts vinent.

- Comissió finançament: Montse. Falta gent. Parla amb un comptable d’una entitat per veure com es porta de manera correcta la comptabilitat amb un programa informàtic.

- Comissió difusió, premsa, coordinació: Jordi i Carme. Les tasques que s’han fet ha estat: convocar assemblees, ordres del dia, actes, contestar e-mail, preocupar-se que la cosa funcioni, dinamitzar el tema econòmic, ajudar a la Maria a endegar el manteniment de la web, etc... En el futur immediat també caldrà intentar aconseguir més associacions i intentar sortir a la premsa. Falta gent i estructurar funcions.

Falta gent finançament i difusió.

Es decideix que per al 24 d’abril (jornada de “La ràdio i la TV que volem” ja cada comissió haurà de portar un organigrama de tasques, funcions i responsabilitats amb noms.

4- Jornada “La TV i la ràdio que volem?” i la propera assemblea.

JORNADA:

Es decideix no fer la reunió de comissions per al dia que estava planificada perquè hi ha una altra activitat on participa força gent. Es decideix ajuntar la jornada de “La ràdio i la TV que volem” amb aquesta reunió perquè pensar sobre la TV i la ràdio que volem és molt necessari.

Es decideix fer una jornada de treball tot el dia.
El Roberto s’informarà per veure si serà possible de fer-la a Can Masdeu.
La proposta l’elaboraran l’Uri, el Miquel, l’Hibai i la gent que ho vulgui. De moment surt una proposta de fer:
- Mig dia d’organització i la resta del matí i tarda: els mitjans què volem.
- Convocar col·lectius a 6h perquè potser no volen venir tot el dia. Possible festeta.
No es té clar, però es deixa a criteri dels organitzadors, perquè potser millor no fer res d’organització al matí, sinó que dedicar-se directament al tema dels mitjans que volem per no voler tocar masses temes i no fer-ne cap de bé.

PROPERA ASSEMBLEA:

Dissabte 15 de Maig: S’hi decidirà els pròxims temes que han de ser centrals en els següents 6 mesos. Caire més polític i no tant intern i tècnic. Cal convocar a totes les entitats.

FALTA GENT A LA COMISSIÓ COORDINACIÓ, DIFUSIÓ I PREMSA (sobretot per convocar jornada)
Es farà octaveta sobre les jornades i es trucarà a tots els col·lectius.
L’equip que farà això serà: Carme, Genoveva, Jordi, Joan i Montse (als dos últims se’ls hi proposarà) que es comprometen a portar la comissió fins la pròxima assemblea. S’intentarà anar rotant en aquesta tasca de coordinació, difusió i premsa cada 3 mesos. La comissió quedarà el dilluns 29 de març.

5) Negociació

Prioritat d’aconseguir més adhesions amb data límit fins el dia 17-18 d’abril per fer una segona entrega a la Generalitat.
Es convoca una reunió per al dimarts 30 de març.

6) TV

Ha arribat l’antena. La idea era posar l’antena aquí, però sembla que hi ha problemes. Es necessitaria una antena, un ordinador i una connexió Internet o enllaç. Caldria buscar un emplaçament.
Parlar amb la gent de la xarxa wireless.

7) Ràdio

Es començarà a emetre amb continuïtat per streaming (Internet), a la espera de poder començar a fer-ho bé per FM.
S’emetrà ininterrompudament amb emissions cícliques facilitades per un programa d’ordinador. Es proposa buscar un emplaçament juntament amb la TV. S’està a l’espera que el noi de Ràdio Pomar o la gent del comitè d’empresa de TV3 puguin ajudar en aquest sentit.
Hi ha la proposta d’aconseguir un aparell de ràdio definitiu de 2000 watts, però val 7000 euros. Es valora, però no es decideix res.
Es veurà quants diners es poden aconseguir de Bofill i Esico.

8) Condicionament espai

L’assemblea del local (Infoespai) va prendre decisió de deixar pendent la qüestió de si la cuina pot ser utilitzada per l’ACS. Ja seria hora de decidir perquè s’hi podria fer l’estudi de ràdio. El 19 hi ha assemblea del local i s’hauria de ratificar.
Es parla que la sala de l’ACS sigui un lloc sigui apte per treballar i reunir-se.
A la porta metàl·lica que dóna al carrer s’hi hauria de posar una cortina per tapar una mica. Es proposa utilitzar més aquella porta.
Es mira una mica l’espai i es fan propostes de com condicionar l’espai i què fer amb les taules que hi ha.
Es queda el dissabte 3 d’abril a les 11h (segurament s’acabarà per la tarda) per condicionar el local i els mobles. Almenys 6 persones asseguren que podran venir, els altres presents no. Es demana que si algú té un tornavís elèctric el porti. El Jordi enviarà la convocatòria per tal que la gent estigui assabentada. Es proposa que aquell mateix dia es faci el torn de neteja que ens toca de l’Infoespai

ACTA DE L’ASSAMBLEA EXTRAORDINÀRIA DEL 6 DE MARÇ DE 2004:

Lloc: Infoespai, Plaça del Sol 19-21
Horari : De 17h40 a 19h (amb la gent de Contrabanda) i després fins a 21h40 .
Número de persones assistents: 26
Noms dels col·lectius representats: Cepc, Maulets, Comunicacció, Comunicant, Servei Civil Internacional-Catalunya, Boicot Preventiu, Infoespai, Dones per Dones, Fora de Quadre, Teleduca, Mitjans, Xarxa d'Educadors i Comunicadors, Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, Lokal, Tortuga Roja i Attac-Catalunya.

Ordre del dia previst (que no es va poder seguir)

- Presentació tots junts de cadascú i del seu col·lectiu (si en representa algun).
- Exploració per grupets de 6 persones sobre temes filosòfics de fons de l'ACS i sobre els problemes i dificultats de la iniciativa de l'ACS.
- Plenari amb la lectura i anotació de les valoracions dels grupets en el tema filosòfic i sobre les dificultats de l'ACS.
- Identificació dels actors que podrien solucionar cada dificultats i valoració de la urgència de cadascuna.
- Discussió sobre els aspectes pendents dels estatuts.
- Construcció entre tots d'un mapa de totes les tasques que hi ha a tota l'ACS.

(Sense estar previst): Arriben cinc membres de Contrabanda (Àlex, Ernest, Jordi, Oriol i Francesc) que venen a exposar una carta que ens envia l’assemblea de Contrabanda.

C (Llegeixen la carta especificant que no saben si la faran pública).

“A l’atenció de l’Assemblea de Comunicació Social:

Us dirigim aquesta missiva en resposta a la proposta que vau fer a les tres ràdios lliures d’abast metropolità de Barcelona. Si en un primer moment no es va respondre, va ésser perquè vam considerar que la vostra proposta era exactament la mateixa que mesos abans havia fet la gent de la campanya “COM és possible?”, ara dins de la vostra assemblea. A aquella proposta sí es va respondre explicant el per què de la negativa i quina classe de propostes sí serien benvingudes. Per tant, i donat que la gent de l’esmentada campanya ara és a l’A.C.S., vam suposar que us comunicarien la nostra postura. Massa suposicions que han donat peu a massa malentesos. Així doncs, hem vist la necessitat de fer-vos arribar directament aquesta nostra resposta, que és la mateixa que va ser llavors:

- Contrabanda FM és una ràdio lliure i no comercial que ha viscut un procés de reflotament en els darrers dos anys, adoptant uns criteris respectuosos amb l’esperit i els principis de la seva fundació. Com a mitjà de comunicació lliure, està obert a tots aquells col·lectius i persones que vulguin fer ràdio tractant els temes socials en què estan immersos, això sí, involucrant-se en el projecte.

- Aquest projecte està contemplat en la definició inicial de la ràdio. Es pot consultar al dossier que hi ha penjat a la web www.contrabanda.org, així com els criteris adoptats a l’assemblea general de socis del 2003.

- En cap cas es contempla la possibilitat de cedir una part de la graella, franja, ... a la gestió d’una assemblea separada i externa al mitjà que imposi els seus criteris. No tindria cap sentit.

No és cert per tant que sigui un mitjà tancat i excloent, tampoc tindria cap sentit que així fos. Tot esperant haver aclarit la nostra posició, ens despedim. Per qualsevol cosa ja sabeu on estem,
CONTRABANDA FM”

ACS (Genoveva)- Com que les actes les pengem públicament a la web, la carta serà pública.
C (Alex)- No es va dir que no a la proposta de compartir freqüència de l’ACS perquè sí, sinó que caldria veure el moment concret en que es va dir que no.
ACS (Rolando)- Primer de tot, voldria dir que caldria tallar la campanya de calumnies i insinuacions a Indymedia, fins i tot atacant a una persona concreta que sóc jo, però esquitxant al conjunt de la campanya “COM és possible?” (en el seu dia) i a l’ACS actualment. Quan la “COM és possible?” va anar a demanar un espai a Contrabanda, se li va denegar perquè un dels 212 col·lectius era un partit polític, el Psuc-viu. Això no era raó per no acceptar una demanda tan àmplia.
ACS (Laura)- Jo també estava a la campanya “COM és possible?”, i a part dels insults que vam rebre de Contrabanda, el que no entenc és el tancament de Contrabanda a noves propostes. Es tanquen a 212 col.lectius amb la proposta de “COM és possible?” i a 84 col·lectius amb l’ACS.
C (Ernest)- Nosaltres també voldríem tallar les calumnies a Indymedia, però és impossible fer-ho per l’anonimat que té Indymedia. La vostra posició és lògica, i l’entenem, però no se si us poseu en el nostre punt de vista. La proposta va arribar en un moment de debilitat i que s’estava reflotant la ràdio, i llavors la crítica de part de l’ACS va fer molt de mal, perquè estàvem intentant millorar, i no hi va ajudar la mala imatge que s’ha creat de Contrabanda a arrel d’això. Ens hauríem de tractar amb respecte.
C (Oriol)- Nosaltres no hem incitat les crítiques a Indymedia i per tant no pensem que hi hagi d’haver un comunicat de disculpa per part de Contrabanda, desmarcant-nos d’alguns comunicats a indymedia, perquè no sabem qui els ha fet.
ACS (Ibai)- Ens demaneu respecte, i ho igualeu a no criticar-vos. Jo el respecte no l’entenc com la no-critica. Creiem que no s’ha faltat al respecte a Contrabanda, sinó que hem raonat propostes. No hi ha malentesos, sinó diferents concepcions.
C (Jordi)- Estàvem en un moment de 'reflote' demanant implicació dels col·lectius i la proposta de “COM és possible?” era un plantejament de no participar en l’assemblea de Contrabanda, sinó simplement utilitzar l’espai radiofònic. Contrabanda està oberta, però s’ha de fer segons les normes que nosaltres mateixos ens hem marcat. No entenem perquè no s’ha proposat ocupar altres ràdios lliures i només s’ha dit amb Contrabanda.
ACS (Jordi)- El problema que tenim és que a Barcelona no hi ha freqüències metropolitanes lliures. Només pots trobar freqüències lliures per certs barris. És a dir, que no és com les cases ocupes on, si a algú no li agrada com es fan les coses, pot buscar una altra casa per a ell i els seus. El problema amb les radiofreqüències és que tots ens hem d’espavilar amb el poquíssim lloc que tenim entre tots. És un problema comú i Contrabanda no podeu dir, nosaltres ja ens vam currar aquesta freqüència, ara vosaltres ja veureu com solucioneu el “vostre” problema.
C (Alex)- No hem dit sempre que no a les propostes. Sinó que hi havia una crisis. En aquell moment hi havia 20 o 30 programes de gent que anava a utilitzar l’espai, però només una persona que treballava a la ràdio. Vam arribar més gent i durant els últims dos anys es va 'reflotar' el projecte. Fa un any vam arrencar d’una manera diferent. Ara els programes van més tots a la una.
ACS (Laura)- ¿Hem de dir als 90 col·lectius que vinguin a demanar un programa individualment o es pot mantenir la proposta de gestionar el programa a través d’una assemblea?.
C (Alex)- S’està obert a la proposta. Veniu i em dieu qui el portarà, encara que després hi hagi 90 col·lectius participant.
ACS (Carme)- Veig que s’està obert, i entenem que tingueu el vostre criteri d’admissió de programes, però també podríeu pensar que si sou una ràdio lliure, s’ha d’estar obert a noves fórmules com les d’emetre en franges, que estiguin obertes.
ACS (Genoveva)- Al respecte de la memòria històrica, al principi, jo vaig participar en la formació de Contrabanda, es va fer un plantejament d’anar junts i Ràdio Bronka, que era de l’MC s’hi va negar totalment. Pica i Contrabanda van compartir freqüència. Nosaltres no hem variat gaire, i mantenim la idea de confluència. Entenem que vogueu saber qui fa programes, però nosaltres no volem fer programes, sinó fer ràdio d’una altra manera, i perquè no ha de ser possible? Podríeu considerar la possible aliança amb gent semblant.
ACS (Quèlic)- Es podria fer una reunió per tractar el tema entre Contrabanda i ACS. Jo no penso que Contrabanda s’hagi de desmarcar públicament de comentaris que hi hagi hagut. Em sap molt greu que no hi hagi freqüències de ràdio i agraeixo que estigueu aquí perquè vol dir que us interessa. Si fem autocrítica, podem dir que la cosa estarà massa oberta fins que nosaltres no fem una proposta concreta.
ACS (Carme)- Ara no cal que, reaccionant al que diu el Quèlic, tothom digui si ja s’han fet propostes o no, perquè ens liarem en un llarg debat estèril.
C (Ernest)- Estem oberts, però jo no se què és aquesta societat civil que tant feu servir. Creiem que no podeu atorgar-vos la representativitat dels moviments socials. També hi ha molts col·lectius que estan participant a Contrabanda.
ACS (Ramon)- Agrair que hagueu vingut. La proposta que vam fer era per discutir-la, rebent les vostres crítiques haguéssim pogut fer altres propostes. Si hi hagués moltes freqüències lliures no s’hagués ni plantejat el tema, però no n’hi ha. L’ACS no ha volgut ocupar el 91.4, va ser una proposta en una pluja d’idees, però no va ser aprovat a l’ACS.
ACS (Laura)- L’ACS no vol ser representativa dels moviments, sinó que vol fer una fórmula o espai per tal que els col·lectius participin i tinguin veu. Hem fet una feina de crear una manera que els col·lectius trobin un canal. Quan plantegem que hi ha 212 col·lectius es diu que es vol utilitzar una sopa de lletres, però no és això, és realment la voluntat que aquests col·lectius tinguin manera de participar produint informacions i gestionant-la.
C (Ernest)- A Bronka també són moviments socials, i a Contrabanda també.
ACS (Rolando)- El model és el nucli del problema. Tant és admissible un espai currat en assemblea per una gent i que té una política determinada, com un altre espai assembleari que és administrat per una gent però pensat per donar veu a tothom. Pel que fa a la participació de col·lectius, a la COM Ràdio ens van respondre el mateix, ens van ensenyar una llista de molts col·lectius que hi havien participat. Però no és això, és la introducció d’un element innovador de democràcia directe en els mitjans de comunicació. La meva il·lusió seria fer una nova emissora coexistint amb totes les altres, però no hi ha espai. Per mi, el que cal fer és aclarir si és possible compatibilitzar. Hi havia voluntat d’implicació per millorar els equips de Contrabanda i de col·laborar també aportant nous models de fer ràdio.
ACS (Xavi)- Jo vaig venir a proposar la col·laboració, abans que es formés l’ACS, i se’ns va explicar com funcionava, però en cap moment no vam dir quina mena d’implicació tindríem. No és veritat l’argument que s’ha fet servir que nosaltres només volíem emetre però anant a la nostra i que no ens volíem implicar en l’assemblea de Contrabanda. No vull polemitzar però ho dic perquè així em quedo més tranquil. Entenem que estàveu en un moment difícil. Fent autocrítica vam ser una mica “campanyeros” perquè volíem que el projecte avancés, i el que vam fer va ser dir que érem l’hòstia, vosaltres ho vau rebre com a prepotència. L’ACS s’està muntant, i l’aposta és fer un canal per tothom, s’està fent créixer aquesta idea entre els moviments. I ara, ens trobem que: o tanquem la paradeta o trobem una freqüència...
ACS (Enric)- Jo vinc com a enllaç de Cepc i de Maulets, i ho veiem com un projecte comunicatiu que el recolzem, però no tenim temps per fer un programa de ràdio. Ens falta temps, coneixements tècnics, etc...
C (Jordi)- Aquest nivell de participació que demanes també es pot fer puntualment a Contrabanda. Hi ha diferents tipus de participació.
ACS (Enric D.)- Hauríem de veure si és possible compatibilitzar els dos projectes.
C (Ernest)- Són dos projectes diferents, però funcionem en assemblea i hi ha molts col·lectius. Molta gent de Contrabanda podria estar oberta al que proposeu.
ACS (Jordi)- El nostre model és diferent del vostre, per tant no us critiquem dient que falten més temes de moviments socials a la programació. No és obligatori que en parleu. La poesia i la música també les podeu posar si voleu. És totalment legítim, i no és per aquí que feia la crítica. La cosa era que als moviments socials els fan falta canals de comunicació, i que Contrabanda es va crear per a aquest fet. Per tant aquí hi hauria una via de solució.
C (Francesc)- Està bé, perquè es poden millorar les coses amb col·laboració, però demanem concreció per saber com i què es podria fer a la ràdio.
ACS (Genoveva)- S’ha proposat reobrir les converses. Nosaltres definirem més la nostra proposta i vosaltres ho podreu reflexionar. Després podem quedar Contrabanda i ACS. Heu de tornar a proposar a la vostra assemblea el que s’ha dit aquí. Ho podreu consultar a l’acta.
C (Ernest)- La nostra idea era tancar el tema proposant que cadascú seguís el seu camí. Proposarem això que dieu, però no heu de tenir esperances que us deixem lloc a Contrabanda.
ACS (Carme)- Però abans l’Alex ha dit que Contrabanda està oberta, i ara tu, Ernest, dius això...
ACS (Francesc)- S’ha de partir de zero. Hi han d’haver propostes i s’estudiaran. Volem fer les coses bé.
ACS (Genoveva)- D’acord, doncs com a conclusió, com a moderadora del debat, apunto que els companys de Contrabanda torneu a la vostra assemblea i decidiu si esteu disposats a obrir un termini d’estudi de propostes. En aquest cas, nosaltres faríem una proposta.

L’assemblea aplaudeix als de Contrabanda que han vingut per la seva valentia, sinceritat i per haver fet aquest gest.
Els de Contrabanda agraeixen l’espai i lamenten haver trastocat l’ordre del dia.
___________________________________

S’ha de refer l’ordre del dia.

NOU ORDRE DEL DIA:
El tema de presentació de cadascú es posposa per un altre dia. Falta de temps.
També la subdivisió dels grups, i el seu corresponent plenari.

1- Estatuts.
2- Explicació model tv.
3- Explicació model ràdio.
4- Debat filosòfic posposat.

1- Estatuts:

Hem portat els estatuts al Col·lectiu Ronda (CR) i ara sorgiran decisions a prendre.

- Hem de confirmar en assemblea que ens constituïm com a associació d'associacions i no com a associació, cooperativa, federació o fundació.

Ho confirmem.

- ¿Com tenim en compte en el funcionament intern els col·lectius que no tenen personalitat jurídica?

En votacions i pagament de quotes hi hauria problema. Sobretot en les votacions perquè els col·lectius tindran més pes.
Una solució seria que l’assemblea reconeixi en algun paper, acta o el que pugui ser, que els col·lectius que no tenen personalitat jurídica puguin participar com si fossin legals. Això funcionaria en tots els casos, tret que hi hagués merder serio i calgués anar als tribunals, on no es reconeixeria els col·lectius sense personalitat jurídica. És una manera d’abordar que es tracta de dos móns diferents (el legal i l’humà). Això es podria manifestar en el reglament intern de l’ACS (no hi ha tanta urgència amb el reglament intern, ara cal fer ja els estatuts). Cal preguntar al CR si això és possible.

- L'advocada del CR plantejava que el sistema de vot dins de l'ACS serà molt complicat pel fet que hi hagin associacions i també persones.

En principi no.

- Als actuals estatuts hi consta la prohibició explícita de ser socis als partits polítics. La idea inicial era que no entressin partits volent manipular l'ACS, però hi ha col·lectius adherits que estan constituïts com a partits (Batzac, Verds Ecologistes,...). Potser seria millor no fer constar explícitament aquest impediment respecte als partits polítics i assegurar que els nous socis s'hagin de ratificar en assemblea, de manera que es podria vedar a qui no es considerés
adequat.

Tal com va quedar.

- S’apunta també que si als estatuts es pot deixar constància de com serà el procediment de modificar el reglament intern.

2- Explicació model tv:

S’ha realitzat un document on s’exposen les tasques per equips de treball, sistemes de participació a través d’internet i la web (penjar notícies, etc), hi ha un càlcul d’esforços, gent que es necessita... i un calendari de treball. Aquest dijous, a la reunió de tv, es discutirà el document i es començarà a complir els plaços establerts pel calendari.

- Es proposen sistemes de participació directa i de capacitació i vies d’implicació dels col·lectius i individus adherits a l’ACS.
- S’exposa la idea de desenvolupar la web i wikis més potents, per ajudar a la participació.
- La idea general és que nosaltres arranquem i els col·lectius i persones individuals que vinguin, han d’anar aprenent els sistemes tècnics, per arribar a assolir individualment la realització, producció, edició...

3- Explicació model de ràdio:

1. Tècnica:

Es pregunta a l’assemblea si emetre per ràdio és considerat prioritari?
Estem tots d’acord en que sí.
Llavors el plantejament de la comissió de ràdio és que es necessiten uns 7000-7500€, a través de Ràdio Sherwood, per resoldre varis temes: un tècnic que repari uns aparells, un amplificador, i pagament d’un emplaçament (5.000€ més anualment apart dels 7.000€ anteriors). No es pot seguir emetent per FM com ara, estat molt precari.
S’ha sol·licitat una subvenció de 9.000€, sabrem si arriba a l’abril.

- Encàrrec de la comissió de finances, perquè s’ho estudiï. Pot arribar pasta de més llocs (fundacions...).
- Es debat llavors sobre el seguiment i els mètodes d’aprovació de coses a l’assemblea. S’és crític. Falla l’organització d’assumir responsabilitats, i que algú assumeixi clarament la recerca de pasta.
-Es qüestiona que sigui bo comprometre’s a pagar un lloguer mensual de 80.000 ptes. D’on sortiran els calers? S’ha de considerar com a despesa corrent. S’ha de comptar (tema per comptabilitat!).
Una de les prioritats és buscar diners.
Es planteja que és imprescindible una comissió de recerca de fons. Ara per ara, no hi ha ningú, i no podem seguir endavant d’aquesta manera.
Es poden fer vàries mogudes per aconseguir diners. Altres col·lectius ho han resolt amb històries del tipus festes,... La idea no qualla.
També es replanteja la idea de tenir algú cobrant que es dediqui a buscar fons. La idea no qualla.
- Idea acceptada: Fer un document base de l’ACS per presentar-lo a les possibles fonts de finançament. A més, seria útil per altres opcions (internes, de promoció...). Aquesta seria la primera tasca. Després s’hauria d’anar als llocs amb aquest document.
- També es demana que qualsevol que faci projectes (global radio, cursets,...) elaborin els temes per escrit, perquè serà més fàcil d’incloure’l a documents de presentació com el que es farà. Es proposa que cada comissió en presenti un. Es redactaria d’una forma concreta, que s’establirà en breu (Rolando i Fèlix). Documents modificables segons els llocs on es presentin.
El Xavi es compromet a moure el document, però no a realitzar-lo. Fèlix també s’ofereix a presentar projectes i buscar/demanar subvencions. El Roberto diu que es compromet a adaptar el document que ha fet de televisió perquè serveixi per aquest dossier.

2. Política:

S’apunta tenir presència al dial el més aviat possible (freqüència decidida).

3. Organització interna:

Explicació de com s’organitzaran, equips, responsabilitats, ús d’internet, etc.
El Quèlic s’ofereix per treballar en el wiki, i fer-lo útil tant per a ràdio com per a tv.

4. Global Project

La ràdio està col·laborant en aquesta xarxa d’emissió de ràdio per internet. Cal informar els col·lectius sobre aquesta col·laboració.

4- Debat filosòfic posposat:

Es proposa canviar el nom del taller de reflexió “La televisió que volem” per “La ràdio i la tv que volem”. Així hi donem voltes tots plegats, doncs el tema és profund i hi ha punts que seran semblants entre ràdio i televisió. Queda pendent de formar un grupet que busqui el dia per fer-ho i els continguts que s’hi tractaran. De moment el Miquel i l’Uri.
S’ofereixen noves idees per treballar des d’internet, on els col·lectius puguin escollir xerrades determinades, cançons, ...
Idea de compartir una agenda entre tots (tv, ràdio, equip d’informació d’Infoespai, indymedia...).

ACTA DE L'ASSAMBLEA ACS DEL 14 DE FEBRER DEL 2004