Menu principal

· Inici
· Què és?
· Col.lectius de l'ACS
· Com funcionem
· Actes assemblea
· Formació
· Recull premsa
· Activitats difusió
· Informes comissions
· Altres documents
· Agenda


Espai de treball
en línia

www.moviments.net/acs


Com col·laborar ?

Contacta'ns @

Enllaços www

 

ACTA DE L'ASSEMBLEA DE L'ACS
DEL 7 D'OCTUBRE DE 2006

Assistents: Unes 10 persones del grup promotor.

Informes de comissions: Tothom diu que ha llegit els informes i es passa a debatre la situació.

 

Informe latele/arxiu:

Laura: s'ha d'activar la participació dels col·lectius

Pablo: des de l'arxiu es proposa buscar vídeos

Víctor: demana que els col·lectius s'impliquin en la creació de l'ACS no només portant material per l'arxiu. En aquests momnts So de Pau i Ecologistes en Acció ens ofereixen continguts.

Carlos: Necessitem una organització per anar a visitar col·lectius, com durant una época la sollució dels contacte amb aquests passava pels allierats proposa resoldre les tasques que ells havien de fer entre tots

Pablo: Les comissions no s'entenes, s'ha de definir el que fan Producció; Programació i la Tècnica.

Alex: No hem aconseguit que les comissions funcionessin

Carlos: Falta centralitzar bé la informació, que la gent pugui saber rapidament al que es pot dedicar i les feines que hi ha en cada moment, hem de pensar en crear una especie de comité d'acollida

Alex: Falta que la gent es trobi per treballar junta, treballem més a casa que al local. Habilitem un lloc, el local o la web que serveixi per trobar-nos.

Elisenda; Necessitem més comunicació entre els projectes que s'estan portant.

 

Informe difusió:

Laura: Hem treballat a tope poca gent i no cundeix. Les coses que fem queden aillades i no acaben de quallar.

S'ha treballat molt en la llei de l'audiovisual, llavors no ha sortit i tot queda igual

Maria: Falten alliberata que puguin donar l'ultima empenta.

Laura: Utilitzar més els propis col·lectius, les seves webs, butlletins

Maria: Fer una acció gran

 

Informe finances:

Maria: Tenim uns 100 i escaig € i en devem 1400 a la comissió tècnica. Si entressin els diners que ESICO va prometrens per l'antena 30009€ tot estaria solucionat.

Hem de demanar a l'Enric informe sobre va anar la reunió amb ESICO.

També esperem una altra subvenció.

Han desaparegut de l'Infoespai les còpies dels estatus i NIF que hi havia. Necessitem tenir-ne l'original.

 

Estratègies:

Es valora la campanya sobre el TSA.

Laura: és pregunta si vali la pena fer-ho

Carlos: no va creure mai en la campanya

Maria: hem fet bé de fer-ho, s'ha caminat endavant, si fossim més gent hauriem canalitzat millor les energies. Esta bé veure que no ens han fet ni cas.

Elisenda: No creu que la campanya hagi sigut un fracàs, la comissió parlamentària ha llegit les nostres esmenes a la llei, hi ha gent que ja parla del TSA en els mitjans oficials.

Laura: en valora més el funcionament que els resultats, s'han fet serrades, esmenes…

Però plantejar cvoses a lo gran que desprès no avancen crema. Hem de mesurar per altres campanyes els nostres recursos.

Pablo: El que hem fet ens dona la clau de cara a altres campanyes; hem de visualitzar-nos, fer accions que es vegin. Hem pecat d'innocents.

Victor: Per ell la campanya del TSA ha sigut eficient però no eficaç, hi ha agut força acord entre conmisions però ha sigut cansada.

Hem de pensar estratègies petites i a curt plaç, el que serveix es seduir, no plorar. Hem de convèncer a la gent que aixó serveix per alguna cosa.

Maite: Porta poc tems i desconeix la situació, però creu que pots pressionar si comptes amb el recolzament dels col·lectius i l'auciència de la tela.

Una línea de treball és buscar recolzament en la producci´pròpia amb els col·lectius, que es sentin seu l'espai.

Pablo: va ser una errada ni identificar la campanya “DEMANA-LA” amb latele.

Alex: Diferència la estratègia que es va fer amb els polítics que troba encertada mab la que es va fer de cara a la gent. Els llocs escollits per posar els stands, com l'Inmotion on només amb les postals i les samarretes no explicavem res. Al FSMed estavem gravant, hi havia el vídeomaton; la gent entenia que herem una tele.

A més a més tenim masses noms mal dissociats que ens han fet perdre oportunitats. Podriem crear un website on conflueixi tot.

Maria:Fer una reflexió sobre el pla, ara si no entrem a la TDT ens quedem limitats, mantenim però el plantajement de ser una eina d'expressió dels col·lectius.

Víctor: errada principal, transmetem el missatge de que no creiem amb nosaltres mateixos. Per exemple amb DEMANA-LA enviem a la gent a consultar una web i diem que volem una tele.

Hem de construir un canal de televisió que es vulgui veure.

Laura: totalment d'acord amb el que diu el Víctor. Prioritzar que la tele funconi; vam deixar morir la ràdio, apostem per la tele, que es vegi i crar interès. Emetre.

Les llicències de la TDT sortiràn aprobades per llei quan tot estigui repartit. Recuperem OKUPEMLESONES.

 

Prioritats:

•  millorar les emissions de la tele en dos mesos

•  preparar en dos tres mesos un acte gros amb latele (festa inauguració del canal 52)

•  recuperar el vídeomaton del FSMed

•  xaquejar l'audiència

•  preparar una gran assemblea amb tots els col·lectius per saber quines son les seves prioritats informatives

•  com fer funcionar la tele

Seguim amb les prioritats:

Preparar millor que una assemblea una jornada de treball amb els col·lectius per produir alguna cosa amb ells, perquè comencin a treballar:

•  Fer un programa-curs amb els col·lectius en forma de taller de gravació participatiu.

•  Podem començar alb els grans i propers com FAVVB ; ONGs, fer material de presentació per als col·lectius.

Hem de guanyar-nos als col·lectius per fer una reunió amb els que tinguem d'aquí a tres mesos. Però com arribem als col·lectius amb aquests tres mesos? El que funciona és construir coses:

-que funcioni la tele

-produïr

-haver fet alguna cosa

 

Objectius per els propers tres mesos:

•  El més important com estratègia és que la tele es vegi, consolidar el grup tele

•  Treball conjunt grups de tele i difusió, plantejar objectius i en un altre espai plantejar com ho fer.

•  Buscar alguna fórmula d'organització, alliberats, permanències, taulers informació, llistes de feines.

•  Tenir graelles de programació

•  Preparar una gran jornada de treball amb els col.lectius

•  Resoldre tema tikiwiki

•  Resoldre tema diners.

Es decideix que en una setmana quedem tots per treballar en grup:

•  La organització interna

•  L'arxiu

•  La programació

•  Relació amb els col.lectius

•  Programació de latele.


ACTA DE L'ASSEMBLEA DE L'ACS
DE DIVENDRES 1DE JULIOL DE 2005

Assistents: MariaB, Elisenda, Laura, Ramon, Anna, Andrés Naya (Favb), Roberto, Enric, Pablo,  Paulete i Víctor (els dos d'Experimentem amb l'art), Carlos, Carme, Víctorg (més tard). (Pau Duran, que aporta una proposta, l'ha comunicat verbalment i per escrit i excusa la seva assistència per motius de força major. )

1. Informacions (es passa el darrer punt al primer)

Experimentem amb l'art (Associació): Paulete i Víctor.
Paulete explica el projecte: 2 octubre/18 desembre: cada dimarts i dijous.
Microemisora tipus telestreet: Res pública. Tema ciutat.Proposta de vincular emissió: Experimentem amb la tele i l'ACS.
Diferits simultanis (2 hores)
Directes (2 hores)
Interès en vincular la microemissora amb la campanya ACS (ja que ells, tècnicament, serien autosuficients).
Ja s'ha fet convocatòria per la llista.
Tres línies de treball sobre ciutat (diferits):
- El retrat de la ciutat.
- Col·lectius (veïns, gent gran, moviments socials)
- Escoles d'imatge, cine.

Proposta:
Obrir els programes dels directes a les preguntes de la gent. Possibilitat d'autogestionar l'espai.
Material tècnic: mínims, estan coberts (plató). Es cedirà el plató a tothom que vingui. A l'ACS se'ns cediria i nosaltres podríem aportar materials. Es pot pactar amb l'ACS la retribució dels serveis. Possibilitat de connectar els cursos i tallers.

Tema FAVB
Col·laborar amb la iniciativa de l'ACS sobre el tercer sector. Mirar maneres de concretar la col·laboració. Ofereixen la xarxa de les associacions de veïns. L'objectiu de la presència d'una persona de la FAVB és la presa de contacte i establir vincles més estrets. Es vol una major comunicació amb l'ACS. Trametrà a la FAVB la proposta d'associació amb l'ACS. Col·laboració en les reunions periòdiques.

Laura: Tema 1, connexió amb mitjans dels barris (butlletins, etc.) amb continguts de la tele (informatius).
Naya: proposta de fer d'intermediaris.
Laura: Tema TSA. Col·laboració concreta: jornades, activitats als barris,he tc.
Paulete: A Experimentem amb l'art hi ha la idea de muntar una taula rodona sobre mitjans de comunicació, però es pot vincular amb les jornades (que hauran tingut lloc abans).
Laura: Fer arribar el projecte de l'ACS utilitzant l'estructura de la xarxa de la FAVB per arribar als barris.
Naya: Ofereix publicar a la Veu del carrer.

Informes de comissions
1, Tele.
Ramon. Sobre l'amplificador. Avui ha parlat amb el fabricant. Està pendent de confirmació.
Seria de 100 Watts. De moment, i a l'espera de concretar, sembla que costarà uns 5000 euros (és la inversió més forta, després es podrien afegir amplificadors que serien petites despeses.
Ramon enviarà per llista el pressupost quan el rebi.
Roberto: Cal un ordinador de continuïtat.
Laura: Cal fer i enviar un pressupost que ho inclogui tot.
Elisenda: Calendari. Quan podrem comptar en fer efectiva la implicació?

2. Finances
- Actualització de l'estat de comptes.
- La Maria porta un full on hi ha l'estructura dels comptes.
- També porta la carpeta a la que s'arxiven els documents (factures, butlletes de socis, rebuts, etc.).
- Ha penjat a la web els comptes.
- Informa que s'ha repartit butlletes per fer-se soci-a.
- S'han encarregat 200 samarretes. De moments se n'han venut 15.
- Informa que Rolando demana 700 euros pel projecte per ràdio que va enviar a la llista. Es deixa el tema per l'apartat ràdio.

Altres
- Pablo explica que a l'arxiu hi falta gent. Es farà una crida per dues persones que visionin i als col·lectius.
- Es posarà a la web imatges de pàgines web de col·lectius. Ho fan la Laura i el Roberto.
- Pablo parla del bloc temàtic de comunicació per emetre a Latele. Hi ha cinc vídeos que s'han de passar a un format manejable.
- Inn.MOtion. S'ha d'estar dilluns a les 17 hores. Hi van la Carme, el Carlos i el Víctor.
- Per la roda de premsa es farà un dossier amb el material nou. La MariaB fa el CD, i la Laura li passa el text. Qui tingui alguna cosa, que li envii.
- S'intentarà que vagin a la roda de premsa. La Laura, la Carme i/o l'Anna. S'intentarà presencia de col·lectius.

Informe de ràdio
Tema a la proposta del Rolando. La idea sembla molt bé, i es demana a la gent que l'ha proposat un pla de treball que la pugui impulsar i des de altres comissions es sumarien a les dinàmiques que s'impulsessin.
- Tema ordinador ràdio. Es demana que passi a continuïtat mentre no hi hagi ràdio. En cas que es faci ràdio, es compraria un altre per continuïtat. S'aprova.

Tema terrats. S'informa. La Carme, el Carlos i el Víctor s'apunten a treballar-hi.

Campanya de socis La FCOND discutirà el tema del tercer sector. Es demanarà que es faci sòcia i que faci una crida a les seves organitzacions.

Per altra part, s'acorda tirar endevant la proposta del Pau d'una consulta als col·lectius socis sobre maneres d'organització. S'intentarà connectar-ho amb l'enquesta que va fer l'Anna. Anna i Pau contactaran (el Pau ha excusat la seva assistència).

Llistes
Víctor s'afegirà a la moderació d'Okupem les ones. Es tractarà de reorganitzar la llista per funcionar millor (que tothom que està a les emissions hi estigui apunta per tal d'evitar els enviaments duplicats).

-Adhesions a la campanya pel tercer sector. Es demanarà que s'enviin per email a demanala@moviments.net . Es penjarà el formulari i s'omplirà a la web.

Coordinació estatal
Hi ha una trovada a Madrid de la Red con voz. És a finals de setembre. Hem de fer les taques a què ens vam comprometre a la reunió estatal de València.

Perfils Esico
Al grup amb l'Enric i el Víctor, s'hi suma el Pau.
El perfil de gestió s'enten especialment com a perfil de coordinació.
Respecte al tècnic s'ha d'especificar que es tinguin coneixements d'alta i baixa freqüències i producció (radio i tele).
- L'enviament es farà per la llista ACS la propera setmana. Es donaran 15 dies per enviar candidatures.Es farà la primera selecció i la decisió final sobre les propostes de la comissió  serà a la propera assemblea.

Es demana fer una jornada de neteja i que s'organitzi l'espai. La propera assemblea serà el dia 2 de setembre a les 20 hores a l'Infoespai. La decisió final, un cop feta la selecció i restin pocs aspirants, la prendrà l'asemblea.


 

ACTA DE L'ASSEMBLEA DE L'ACS
DE DIVENDRES 3 DE JUNY DE 2005

Hi assisteixen 14 persones, dels col·lectius DonesxDones, Col·lectiu Chiapas, Infoespai, Educació en comunicació, Tortuga Roja i membres de les comissions de televisió, (ràdio) i difusió. Una de les assistents és una investigadora italiana que està fent un estudi sobre mitjans de comunicació dels moviments socials. Ens demana si pot quedar-se a l'assemblea en qualitat d'observadora. Li donem la benvinguda.

Comença a dos quarts de vuit i s'acaba a les deu

Punts de l'ordre del dia:

1. Campanya pel Tercer Sector de l'Audiovisual (TSA).

2. Recursos Esico. Perfils dels dos llocs de treball. Material tècnic; informes de les comissions. 

3. Funcionament ACS : Prioritats de programació per  als propers mesos i mecanismes de participació; valoració de l'inici de funcionament de l'ACS com a associació d'associacions: subscripció de socis.

4. Informacions, precs i preguntes

>>>

PUNT 1: Campanya pel TSA

S'informa que d'ençà la darrera assemblea s'han fet un seguit de reunions per abordar aquest tema urgent i important. S'ha comptat amb la presència i participació de gent de l'àmbit creatiu. Posta en marxa dels materials per la campanya (redacció de textos, eslògans, etc.)

L'estratègia de posada en circulació d'aquests materials es desenvoluparà en diferents escenaris.

•  Participació en el Fòrum Social de la Mediterrània

El Fòrum Social de la Mediterrània serà un bon escenari per començar la campanya. Se'ns ha demanat fer la “memòria audiovisual” (reportatge) de l'esdeveniment. Aquest dilluns (dia 6 de juny) es resolia el tema de pressupost. Amb els diners que n'obtinguem podem cobrir les despeses en el material necessari. S'ha demanat també un estand per posar-hi el Videomaton (on s'hi farien entrevistes a la gent), per distribuir-hi fulletons, pòsters, etc. sobre la campanya i l'ACS.

Elisenda: Les Penélopes també preparen alguna cosa pel FSM. Potser seria bo parlar amb elles per si podem muntar alguna cosa allí conjuntament

Víctor: A la reunió que es va fer a València sobre el TSA a nivell estatal es va proposar aprofitar el FSM a Barcelona per fer una trobada (dissabte 18). (N'hi haurà una altra al setembre, a Madrid)

Maria: cal fer una llista de coses que hauríem de preparar per portar a l'estand (díptics, samarretes, pòsters, postals, full de signatures per a adhesió a la campanya TSA, documentació per fer-se soci de l'ACS, etc.)

L'Elisenda proposa una jornada de treball per preparar tot això: es queda dijous dia 9 al vespre, a l'Infoespai.

•  Augment de pressió sobre els grups parlamentaris. Cal acabar de treballar l'informe (esborrany de proposta de Llei) que ha fet el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Cal tenir enllestida una contra-proposta el més aviat millor. La Gemma portava el tema. La Laura i l'Anna s'apunten a agilitzar la cosa.

Víctor: La feina que fem al voltant de l'anàlisi crítica de l'informe del CAC hauria d'incloure's en els continguts de la campanya pel TSA.

•  Web per la campanya TSA.

L'assemblea discuteix la necessitat de crear una nova pàgina web exclusivament per a la campanya, ja que s'entén que aquesta forma part de les reivindicacions de l'ACS, però no es limita a l'ACS, sinó que pretén anar més enllà. Parlar-ne només des de la web que tenim funcionant ara (la d'okupemlesones) no ajuda a fer extensiva la campanya (o a deslligar-ho de la reivindicació de mitjans de l'ACS)

Víctor informa que hi ha possibilitats de trobar un domini per la web del tercer sector

La Maria no veu clar que la campanya pel TSA es desvinculi de l'ACS i que s'institueixi amb pàgina pròpia. No cal un altre domini.

Víctor: Necessitat d'una web per a la campanya per diferenciar-la de l'activitat concreta al voltant mitjans de l'ACS

Elisenda: la web TSA serà molt útil perquè serà el complement de la campanya (distribució de pòsters i reclams), ja que la gent podrà trobar a la web informació complementària als eslògans que circularan pel carrer.

Hi ha més veus que defensen la necessitat que la campanya pel TSA no sigui vista com una iniciativa exclusiva de l'ACS.

Laura: cal reformular la web d'okupemlesones, i que en aquesta aparegui de forma molt visible l'enllaç amb la web de la campanya TSA

Roberto: cal netejar la cara de la web okupemlesones i reordenar-ne els continguts. Proposa quedar un grup de gent que s'ho vulgui currar.

En cert moment es planteja fins i tot si l'ACS hauria de canviar de web, perquè okupemlesones va ser una campanya. Hi ha debat sobre això i es decideix mantenir la web amb aquest nom (igual com no hem renunciat mai a la filosofia que va animar a organitzar-nos al voltant del lema d'okupem les ones). Tothom està d'acord. Es decideix també que cal refer la pàgina www.okupemlesones.org. Es proposa un grup que se n'encarregui, i una data de reunió:

Mario, Nacho (que són les dues persones que estan mirant el tema web per la campanya TSA), Maria i Roberto. Es reuniran el proper dimarts dia 7 a l'infoespai, a partir de les 20h (coincidint amb la reunió per la campanya TSA)

La Laura afegeix aquí el comentari que cal fer circular més eficientment la informació sobre la campanya TSA (reunions, etc.) per la llista d'okupemlesones

•  Tema campanya TSA a través de la participació de l'ACS en xerrades, participació en taules rodones, etc. (mirar punt final d'aquesta acta per veure les propostes concretes que s'han fet)

Maria: caldria tenir un guió escrit per fer-lo servir en aquestes ocasions

Surten idees al respecte: demanar-li a la Gemma si té el resum de punts que es van tractar en les reunions amb parlamentaris, Ramentol, etc.

Víctor: diu que té un guió d'una xerrada que va fer

L'Anna recorda els textos publicats (per exemple, el de la Carme a Illacrua)

Proposta de la Laura: quedar un dia un grup de gent per a fer un recull de materials i redactar un petit text/guió. S'ofereix ella mateixa. S'hi afegeix l'Anna (queden per dilluns dia 6 a la tarda)

•  Tema finançament de la campanya. Es planteja la necessitat d'obrir pressupost per la campanya pel tercer sector i pel fòrum de la Mediterrània. S'acorda destinar diners al
material per la campanya (impressió de pòsters, postals, enganxines...) i avançar uns euros per fer una remesa de samarretes de les de la campanya okupemlesones, que es vendrien a l'estand de Fòrum Mediterrani (aquestes més aviat per treure pasta).

Aquí surt el problema d'accés al compte corrent de la Caixa d'Enginyers. Es demana que hi hagi més persones amb possibilitat d'accedir-hi.

 

PUNT 2: Recursos d'Esico

2.1. Perfils de dos llocs de treball

A la darrera assemblea es va fer la proposta dels dos perfils (de coordinació i tècnic). Ara cal establir els mecanismes d'atorgament d'aquests dos llocs de treball.

Maria: A la darrera assemblea aquest tema es va aprovar massa ràpid i a última hora. La manca d'acord sobre el tema fa necessari un major debat.

Es decideix que es reprèn la discussió començada en l'anterior assemblea, subratllant que avui (dia 3) també s'havia convocat la gent per que vingués a acabar de decidir les qüestions pendents, sobre les quals no hi havia hagut consens.

Víctor: cal donar major concreció als perfils

Laura: el treball de coordinació s'ha de plantejar com una feina més estable, amb major continuïtat. El treball de tècnic/a és més puntual, potser caldria plantejar-lo com a contracte per obra i servei (més curt), i amb els recursos que això alliberi, arreglar més l'altre contracte.

Maria: és just que es dignifiqui la persona que treballarà més a llarg termini i amb major dedicació

Roberto: el perfil tècnic era només de sistema de treball (?)

Carlos: és difícil que algú s'enganxi al curro de tècnic si a més se li rebaixa el sou

Elisenda: cal plantejar com es fa la selecció de les candidates/candidats. També caldria pensar primer com es plantegen els perfils per tal que es presenti algú.

Es decideix que es farà una reunió de treball exclusiva sobre aquest tema. S'ofereixen l'Enric i el Víctor per a ocupar-se de pensar els criteris de contractació i de selecció, i preparar-enviar la convocatòria de les places. Es comprometen a portar la proposta acabada per la propera assemblea (a celebrar en un mes)

2.2. Materials

En Ramon informa que s'ha consultat una empresa sobre l'adequació qualitat/preu per a un nou equip de televisió. La resposta ha estat que d'entrada no cal invertir en gran potència, ja que per arribar a una potència X surt al mateix preu comprar un equip de potència X, que comprar-ne un de menys potent (i més barat), i anar adquirint gradualment els complements necessaris per ampliar fins a la potència X.

L'assemblea valora aquesta informació i decideix optar per anar a poc a poc en lloc d'optar per un equip molt potent d'entrada. Amb l'equip inicial bàsic es pot cobrir gran part del nucli urbà de Barcelona.

La Maria comenta que en l'anterior assemblea s'havia parlat només de tres mil euros. Cal que l'assemblea aprovi un nou pressupost si es tracta de més diners.

Roberto afegeix que caldria també anar pensant en solucionar el problema de l'ordinador, perquè el que hi ha ja no dóna més de sí. Proposa adquirir un servidor, que no és gaire més car. També planteja el tema de la instal·lació de wireless a la Casa de la Muntanya per què es pugi rebre a la ciutat.

Ramon planteja que hi ha el risc que després de tota aquesta despesa (equip, antena, servidor, wireless...) la Generalitat ens “xapi”.

Es decideix demanar una entrevista amb Ramentol per parlar d'això i de pas actualitzar-li una mica la mobilització pel TSA + anunciar una inauguració d'emissions.

Es planteja que algú de l'ACS s'encarregui d'això (ho farà la Carme)

Elisenda: cal treballar també el tema de l'acte de presentació de La Tele.

 

PUNT 3: funcionament de l'ACS

3.1. Continguts dels mitjans (de moment, La Tele)

Laura: anem molt lents en aquest tema.

Víctor: caldria establir la prioritat d'establir blocs temàtics que puguin servir de material de reforç per la campanya sobre el TSA

Elisenda: el document de programació està penjat al wiki: cal reactivar-lo!!

Laura: La cosa no acaba d'arrencar. Convé implicar més els col·lectius

Víctor: una possible forma d'obrir més el procés seria passar una enquesta que va proposar l'Anna i que s'està acabant d'arrodonir des de difusió

Elisenda: A l'experiència de Precariòpolis (programa del qual fins ara hem fet el reportatge sobre els centres d'internament i de les tancades dels immigrants) vam veure que era molt útil fer un calendari de les mogudes que hi ha a Barcelona. Vam notar que és molt important “ser-hi presents”. Cal treballar més sobre el terreny, cal estar al carrer.

Maria: molts col·lectius proposaran els seus materials (cintes, etc.). Cal estar més oberts a això.

Víctor: cal que deixem clar que l'ACS no som observadors de col·lectius, que no és així que ens apropem amb la càmera a l'espatlla, sinó que participem de les seves mogudes. Cal fer una agenda d'activitats (com es va començar a fer a Precariòpolis) i seguir-les.

Enric: és important que no ens limitem a participar en accions puntuals, sinó que ens comprometem amb els projectes dels col·lectius

Carlos: a banda de documentar campanyes es podria recopilar un fons de materials per al seu posterior ús, que la gent pogués accedir-hi per futures campanyes.

Es discuteixen aquests temes i es proposa que difusió i tele treballin conjuntament en aquest sentit.

Carlos demana una major concreció de la proposta (agenda de mogudes, confecció d'un arxiu de materials, etc.).

Ramon proposa crear un grup de treball de programació (que no sigui competència exclusiva de la comissió de tele)

Elisenda: la comissió de tele podria ajudar a la formació d'aquest grup abans de la propera assemblea. Proposa, per exemple, fer circular la informació que ha preparat la comissió de tele sobre programació. Els deures per a la propera assemblea serien, doncs: presentar un document de programació i proposar la creació d'un grup de treball que no es limiti a la comissió de tele.

Maria insisteix en deixar oberta la possibilitat que els col·lectius aportin els seus materials.

L'Enric subratlla la importància de tenir un arxiu amb material audiovisual

Es discuteix si el grup de treball de programació hauria d'ocupar-se també de producció i de l'arxiu

Roberto recorda la importància que hi hagi un grup dedicat al tema de producció (ara hi ha la proposta incipient de La Productora)

Tothom està d'acord que és necessari que sempre hi hagi algú a càrrec d'aquests temes, per si es necessita editar, etc.

Es parla de les 4 tasques relacionades amb aquests temes que cal tenir sempre cobertes: 1) programació, 2) facilitació de producció, 3) arxiu i 4) manteniment tècnic.

S'ha d'informar periòdicament l'ACS sobre el desenvolupament d'aquestes tasques.

Víctor proposa que s'aprofitin les reunions dels dimecres de la Comissió de Tele com a espais de trobada per treballar en aquest sentit.

Es queda que a la propera assemblea es presentarà alguna cosa en concret.

L'Elisenda planteja la necessitat d'establir prioritats pel que fa als continguts de la programació actual de La Tele. Proposa tema prioritari 1: TSA, i en segon lloc (pensant més de cara a setembre, quan l'equip estarà també més preparat): informatius

Es proposa la confecció d'un calendari de temes, en base a aquestes prioritats. Per treballar-hi, s'ofereixen l'Elisenda, el Víctor i la Laura.

3.2. Economia i finances

És molt urgent que algú es faci càrrec del tema de les finances.

Cal, per exemple, una altra persona amb accés al compte de l'ACS.

Maria: aquest és un tema molt important que no s'ha resolt. Proposa que hi hagi un llibre “físic” de comptes (i que l'estat dels comptes es vagi actualitzant periòdicament a la web). S'ofereix ella per fer aquesta feina. També planteja la necessitat d'agilitzar temes com ara fer rebuts, etc.

Cal més gent per fer tot això.

La Laura s'ofereix a ajudar a arrencar, com ja va fer en l'anterior ocasió.

3.3. Campanya socis

Es decideix fer confluir esforços i aprofitar els espais de trobada que generi la campanya pel TSA.

Ramon: cal que almenys aconseguim que es facin socis de l'ACS els col·lectius propers als socis individuals de l'ACS. Potser començar per aquí?

Víctor: no deixar de banda la gran importància de treballar també per aconseguir que organitzacions com la FCONGD o la FAVB es facin sòcies

L'Anna informa que ha sol·licitat entrevista amb la FAVB

 

PUNT 4: INFORMACIONS, PRECS I PREGUNTES

  • BTV ens ha proposat passar el reportatge sobre els centres d'internament i els tancaments dels immigrants en un programa seu sobre documentals.

Elisenda planteja acceptar la proposta (pensant amb la part positiva de poder visibilitzar els tancaments, ja que ha estat un tema exclòs en els mitjans),

Carme: sí, però amb la condició d'exigir a BTV que paguin (ells obtenen benefici)

Víctor: en tot cas, els diners exigits a BTV s'haurien de compartir amb l'Assemblea per la Regularització Sense Condicions (ja que el documental el signaríem amb ells)

S'enceta un debat sobre el tema (perill cooptació, etc.)

Maria proposa que el tema és prou difícil com per què no ens pronunciem avui, amb tan poc temps

Carme proposa que s'exigeixin diners com a condició (d'altra banda, als de BTV els faríem un favor omplint de continguts el seu programa, i fent-los quedar com uns reis donat que ara que ja no és actualitat el tema en poden parlar i dir que van de compromesos amb la causa)

Es decideix que aquest tema no es negociarà amb BTV sense haver-ho consultat primer amb l'Assemblea per la Regularització Sense Condicions

  • Pamela: la gent del taller “Experimentem amb l'Art” ha proposat l'ACS de fer el telestreet (tres dies, tres hores diàries)

Es decideix parlar-ne amb ells abans de decidir res. Cal concretar primer:

•  què volen exactament, quins recursos tenen, i 2) el nostre pressupost

 

  • Nani: Nos han invitado desde el ateeno Rosa de Foc, a participar en una mesa redonda el 6 de julio en el Masnou , se llama el Fast-Curt, se pondrán cuatro documentales...el tema es sobre conflictos y derechos humanos , sería solo una hora de 8:30 a 9:30. quieren que participe nuestro proyecto del ACS de generar unos medios de comunicación social. Nos piden confirmar el asunto ya, porque tienen que poner en el cartel si participamos o no. Si no va nadie a participar con más tablas en el asunto....pues me ofrezco pero si alguien con más experiencia y tablas participa pues ole y mejor.

 

  • Víctor: El dia 18 de juny (cap de setmana intensiu al FSM) es faran les Jornades de l'Assemblea Okupa. Hi hauran uns 40 xiringuitos de col·lectius. Hauríem de demanar a algun col·lectiu de l'ACS que tingui pesant d'anar-hi que faci circular el material de la campanya pel TSA.

 

  • Víctor: Recordatori de la importància de estar presents en les festes majors i llocs concorreguts aquest estiu

 

  • Víctor: Recordatori de la proposta de participar en l'”alunizaje” a Múrcia:

 

----- Original Message -----

From: "Jesús Angel Martínez Cutillas" <jesuscutillas00@hotmail.com>

To: <tercersector@moviments.net>

Sent: Wednesday, June 01, 2005 2:31 PM

Subject: [Tercersector] ¿alguien viene?

Os pagamos comida, bebida (fin de semana) y alojamiento el tiempo que estéis
(siempre que no sea más de lo razonable, esto es, una semanita de
vacaciones, o dos.. ya nos turnaremos, que casas hay)

Queremos organizar una charla coloquio sobre el tercer sector para el
domingo por la tarde,
cerrando el evento
¿alguien se anima a venir y tomar la palabra?
venga...
por fa...
que no queremos ser un festimad o un benicàssim cualquiera
que queremos un poquito de revolución
anda...
un poquito...

saludos

ALUNIZA
ENCUENTRO FESTIVO en JUNIO
de SÁBADO 25-11.00 a DOMINGO 26-17.00
PUERTO DEL GARRUCHAL Murcia
(centro medioambiental Fuente de Columbares)
organiza: TALLER RADIO LUNA 103.5fm

DJs, talleres, danza, escalada, conciertos, excursiones, malabares, baños
nocturnos, emisión en directo, proyecciones, performances, charlas,
la luna te da sorpresas, sorpresas te da la luna, ay, ay, ay.,
comida y bebida a precios populares

ESTO ES UNA INVITACIÓN para que vayas reservando ese fin de semana,
participa con tu asistencia y con tus ideas en radiolunataller@hotmail.com

  • Carme: avui ha aparegut l'anunci de la propera convocatòria, el mes de juliol, del concurs per l'obtenció de llicències de Televisió Digital Terrestre a Catalunya. Cal moure'ns i decidir si ens presentem al concurs de llicències locals.
  • Rolando (Missatge enviat dijous i rebut dissabte )

Hola,
com que no podré venir a l'assemblea ja que treballo fins tard envio la meva
aportació via e-mail.
Al meu entendre ara lo prioritari és influir en l'elaboració de la nova llei
de l'audiovisual i posteriors reglaments.

En aquest sentit a més de la feina de lobby sobre els diputats, de pressions
al carrer i mediàtiques, caldria utilitzar eines legals (denuncies etc.) i
d'"agitació" a les ones.

En el cas de la difunta ràdio un petit esbós de campanya podria ser el
següent:

Atesa la notòria dificultat de llençar una ràdio de moviment i en vistes de
la possibilitat que de cara a la propera regulació l'administració es
plantegi regularitzar les emissores actuals i tancar tota possibilitat
d'accés al dial d'experiències de gestió col·lectiva, es podria pensar a una
fase d'"agitació a l'FM" que servís per provocar debat i donar un toc
d'atenció a l'administració (del tipus: vigileu que si us limiteu a
reconèixer l'existent d'aquí a 4 dies tornareu a tenir un sidral muntat).

La campanya podria anar més o menys així:
1)    avui dia es pot combinar internet i FM produint programes en xarxa
que es poden reemetre per multitud de centres emissors. S'obtindria així la
implicació real als diversos nivells de producció, emissió, reemissió d'una
gran multiplicitat de subjectes individuals o associatius.
2)    a Barcelona on hi ha saturació del dial es poden trobar freqüències
buides a nivell de barri que poden ser utilitzades per emissors de poca
potència.
3)    Es poden utilitzar emissors FM molt barats, manejables i des de
emplaçaments molt diversos (terrats, balcons)
4)    És una xarxa que es pot anar construint i que es pot estendre a tot el
territori català.
5)    Per començar a construir la xarxa és suficient la infrastructura de
ràdio de l'ACS (ràdio per internet, estudi de gravació, emissor de FM) +
alguns emissors portàtils de baixa potència, comprats o autoconstruïts per
començar a provar l'ocupació de freqüències a nivell de barris.
Seria una iniciativa que es podria constituir en "campanya pels fets" de
cara a la propera regulació de la FM (reivindicant que hi hagi freqüències
per a la societat civil) i que pot anunciar un estat de guerrilla
comunicativa permanent en el cas que l'administració desatengui les demandes
d'obertura social de l'accés al dial.

Els recursos necessaris per a aquesta iniciativa serien: 1) un grupet de
gent (no gaire ja que no es tracta d'elaborar cap programació fantàstica),
2) diners (encara que molts menys que el pressupost per muntar una ràdio
d'abast metropolità), 3) algú amb coneixements tècnics (per
l'autoconstrucció d'aparells FM i l'establiment de la xarxa informàtica
necessària)
respecte al darrer punt crec que l'assemblea al decidir el perfil de les
persones alliberades per Esico (aprofito per dir que per a mi aquesta no era
cap prioritat però si Esico vol donar diners per a això...) hauria de tenir
en compte la possibilitat/oportunitat de buscar una persona capaç de dominar
temes d'alta freqüència o com a mínim de fer bricolatge electrònic.

Fins aviat
Rolando


ACTA DE L'ASSEMBLEA DEL 6 DE MAIG DE 2005

Lloc : Infoespai, Plaça del Sol 19-21
Horari: 19.15 h. a 23.30 h.
Número d'assistents : 25 persones, dels col·lectius Pasos/Comerç Just, Servei Civil Internacional, Col·lectiu Chiapas, Infoespai, Comissió Catalana d'Ajut al Refugiat, Comunicacció, DonesxDones, Educació en comunicació, Oficina d'okupació i membres de les comissions de l'assemblea de televisió, ràdio i difusió.

1.- INFORMES DE LES COMISSIONS

TELEVISIÓ

El Víctor fa un resum de l'informe de la comissió. Es comenta la necessitat de reorganitzar el funcionament de la comissió per fer-lo més acord amb els plantejaments de l'ACS en quant a gestió i construcció col·lectiva. El Roberto i el Ramon expliquen els aspectes més tècnics: inici de les emissions amb 5 w de potència que permeten cobrir part de Gràcia, amb programes que es van repetint. S'expliquen les possibilitats tècniques per millorar la recepció que es veu limitada per la poca potència d'emissió, les interferències que provoca Localia i l'orientació de les antenes. Els millors llocs per emetre serien la Torre de Collserola i rodalies o des del Tibidabo, però suposa una despesa molt alta. Es comenta la possibilitat d'incloure en la reivindicació del tercer sector algun aspecte en el sentit de rebaixar els costos d'emissió per a les iniciatives socials i l'Enric adverteix del tracte negatiu en aquest sentit que ha rebut el projecte wireless.

A nivell legal, hi ha hagut una revisió de les instal·lacions per part de tècnics del ministeri. Des de la Generalitat hi ha la intenció de posar una mica d'ordre en el sector de les televisions i tancar les que emeten sense llicència, però la prioritat sembla que seran les emissores amb objectius comercials, mentre que hi podria haver més permissivitat amb projectes com el de l'ACS.

En quant a programació s'informa que s'està treballant un document de programació i s'estan començant a produir alguns programes d'actualitat. S'ha creat un grup de producció (la Reproductora) que fa més actualitat i el grup del programa Precariopolis.

També s'està treballant en cursos de capacitatció, l'arxiu audiovisual i la bases de dades corresponent.

RÀDIO

La Laura fa un resum de l'informe de la comissió, que ha deixat de funcionar davant la impossibilitat de tirar endavant amb l'encàrrec de l'ACS. S'explica el que s'ha fet (emissions puntuals, emissions per streaming i recerca de lloc d'emissió i dial) i els resultats, amb la impossibilitat de trobar freqüència pròpia o compartir-la amb ràdios lliures com es va demanar. (veure informe). S'obre un debat sobre la situació de la ràdio:

Hibai: no veu sentit en continuar la ràdio en les circumstàncies actuals.

Carlos: demana quines són les circumstàncies que s'haurien de donar per poder tirar endavant la ràdio i planteja la possibilitat de col·laboració amb ràdio Linia IV que no s'ha explorat.

Diverses intervencions: considera que s'hauria de trobar la manera de tirar endavant el projecte de ràdio perquè era una de les potes de l'ACS.

Laura: sobre Linia IV, la proposta va arribar en un moment en què la comissió havia deixat de funcionar. La comissió no es veu amb capacitat per tirar endavant el projecte, si l'assemblea pensa que s'hauria de continuar caldria que proposes maneres per fer-ho.

Rolando: l'ACS havia de ser un àmbit per discutir sobre mitjans i hi ha hagut molt poca informació, dins de l'ACS i cap enfora, per aquest debat. Considera que no s'està fent bé per construir uns mitjans col·lectius, no s'estan treballant bé les eines per a la participació dels col·lectius/moviments. En el cas de la ràdio, això s'ha vist en el fet que no s'ha creat un debat sobre les formes de fer ràdio.

Hibai: No hem sigut capaços de fer el que dèiem que volíem fer; la ràdio no era assumida pels membres de l'ACS com un mitjà propi, sinó com el mitjà d'un grup dins dels moviments socials. Un altre dels problemes ha estat la manca de gent per tot el que implica el projecte que es plantejava.

Guillem: la participació dels col·lectius es dóna quan hi ha alguna cosa muntada, i no es pot muntar res si no hi ha per on emetre.

Carme: un dels problemes ha estat la no consolidació d'un grup tècnic de ràdio. Tampoc no hem sabut comunicar perquè cal una ràdio diferent a les que ja hi ha.

Rolando: s'ha fracassat en el tema de la ràdio, però es podria preparar un projecte complert per presentar als col·lectius i debatre'l i que servís per presentar a concurs, reclamant que es faci un concurs per a l'adjudicació de les freqüències del tercer sector, enfront l'opció que pot triar la Generalitat de simplement reconèixer el que està funcionant. Si es crea un debat necessàriament s'haurà d'entrar a parlar de les ràdios lliures i la seva utilitat per als col·lectius, un tema que no s'ha volgut afrontar perquè crea conflicte.

Hibai: la raó per continuar no pot ser només que estaria bé fer una ràdio, perquè això ja passava fa dos anys i no ens n'hem sortit. Se li ha de donar contingut.

Víctor: dins de l'ACS sí que hi ha hagut debat sobre aquests temes, però no consens per entrar en un enfrontament amb les ràdios lliures amb l'ocupació de part de la seva freqüència.

Enric: sobre el tema de la col·laboració amb Línia IV, considera que no hauria de dependre de com estigui la comissió, sinó que l'ACS hauria de tenir mecanismes per no deixar passar aquestes oportunitats.

S'acaba sense cap proposta. La comissió de ràdio queda en suspens mentre no surtin noves propostes i persones per tirar-les endavant. Es prepararà un projecte de ràdio per posar a debat i presentar a concurs.

DIFUSIÓ i FINANCES

Carme: resum de l'informe. La funcions de la comissió havien de ser la informació i comunicació interna de l'ACS i l'externa. A més s'hi van afegir tasques de la comissió legal i de finances i de la negociació amb la Generalitat i intervenció en el procés de redacció la Llei de l'Audiovisual. La feina més important que falta per fer és que els col·lectius i persones es facin sòcies efectives de l'ACS.

Cristina: informa sobre finances. Els ingressos vénen d'algunes subvencions que s'han demanat i de festes. En despeses hi ha la constitució formal de l'associació. El saldo actual és de 2.289 euros. S'han preparat les butlletes per fer-se soci i abonar les quotes corresponents.

Gemma: informa de les gestions que s'han fet al voltant de la Llei de l'Audiovisual i tercer sector. La valoració que es pot fer és que l'administració en principi no preveia incloure res respecte el tercer sector, i s'ha aconseguit que en l'esborrany de la llei s'hi inclogués una referència, però no en els termes que nosaltres proposàvem sinó més limitada. Especialment negatiu és l'informe que fa el CAC per a la redacció de la llei, que no inclou cap menció al tercer sector. La previsió és que la llei de l'audiovisual s'acabi de redactar abans de l'estiu, que és el marge que tenim per intervenir. A Catalunya els partits que estan més d'acord amb la nostra proposta són ERC i IC.EUiA, mentre que el PSC és més reticent; en canvi a Madrid sembla que és el PSOE el més proper als plantejaments que s'estan coordinant a nivell estatal.

Un dels temes de la proposta de tercer sector per portar al parlament i que queda per treballar és: quina és l'entitat legal que pot ser l'adjudicatària de les llicències del tercer sector?.

En diverses intervencions es comenta que, igual que per tirar endavant els mitjans, en el cas de la intervenció sobre la llei caldrà exercir més pressió a partir de la participació o implicació de més gent. Algunes propostes que surten són: utilitzar els mitjans escrits, especialment els no comercials, com a eina comunicativa per estendre el debat i implicació; fer algun acte de pressió/crítica adreçat al CAC.

2.- BALANÇ DEL FUNCIONAMENT I ORGANITZACIÓ DE L'ACS

La Carme obre el tema plantejant alguns dels problemes que han constatat les diferents comissions i membres de l'assemblea: no funciona la llista de l'ACS; no som capaços de tirar endavant els mitjans de forma col·lectiva; s'ha de donar tanta prioritat al treball de negociació política o reforçar difusió?; no s'ha resolt el tema del finançament, s'ha d'aconseguir cobrar les quotes dels socis i donar contingut a l'associació d'associacions en què s'ha constituït l'ACS amb la inscripció dels col·lectius.

S'obre el debat:

Rolando: Partint de la filosofia de base de l'ACS, els resultats obtinguts són pobres; per exemple, només hi ha tres col·lectius associats formalment. Les dinàmiques de funcionament que s'han anat instaurant no han facilitat que els col·lectius fossin realment els titulars i els decisors. Considera que els mitjans no els han de fer les comissions; el que construeixin les comissions té sentit en un primer moment com a element d'agitació, però els mitjans que ha de construir l'ACS han de ser diferents, resultat de la gestió i implicació col·lectiva i per tant amb una altra dimensió.

Proposa: activar la llista de l'ACS com a assemblea virtual, tal i com figura als estatuts. A la llista s'hi apuntarien els col·lectius i persones associades, s'hi passarien els informes de les comissions, i s'hi faria el debat i la presa de decisions entre assemblees presencials. S'hauria de passar el poder de decisió a aquesta llista (assemblea virtual), amb responsables dins de cada col·lectiu que assumeixin la participació del col·lectiu en l'assemblea (passar la informació al seu col·lectiu, vehicular a l'assemblea les propostes del col·lectiu).

Víctor: sobre la implicació dels col·lectius. Tot el treball de totes les comissions ens porta a aquest tema. Com fer-ho? Lo de la llista està bé, però sempre que hi hagi alguna cosa més al darrera. Explica una proposta de la comissió de difusió per delimitar grups de col·lectius afins, on n'hi hagi un que assumeixi la dinamització de la participació en l'ACS.

Anna: considera que les comissions s'han de fer més permeables, més transversals, millorant la comunicació entre comissions i potser recuperant la comissió de coordinació.

Carlos: a més de la llista de l'ACS, també s'estan preparant eines de participació a través de la web (arxiu, programació...) i altres de participació directa (cessió de materials, producció...)

Enric: proposa la creació d'un butlletí escrit, que pot ser llegit per més gent que no pas els missatges electrònics que arriben a un ordinador. També podria ser un butlletí àudio o vídeo. Respecte de la implicació dels col·lectius, no hi ha cap projecte permanent dels moviments socials que funcioni amb una assemblea de col·lectius per decidir les coses. Proposa començar amb una dinàmica més consultiva.

Àlex: la comunicació només a través de llistes de distribució i butlletins no funciona. Fa falta reforçar la via dels contactes personals a través de la comissió de difusió, que s'ha de reforçar.

Gemma: els primers documents i els estatuts de l'assemblea ja recullen moltes de les propostes que s'estan fent: assemblea presencial i no presencial, comissions amb informes periòdics... Propostes concretes: activar la llista de l'ACS com a assemblea virtual, com a llista tancada amb un responsable per a cada col·lectiu; informes mensuals de cada comissió a l'assemblea virtual; redacció d'un butlletí mensual amb el resum de les idees que han anat sortint i de les decisions que es van prenent; dividir la comissió de difusió i la de negociació.

Rolando: No està d'acord a plantejar la participació únicament consultiva. El que està en el dia a dia, treballant i prenent decisions, no és el que té el poder per decidir, només consultant als col·lectius.

Víctor: hem de pensar com integrar els col·lectius, però això no s'aconseguirà si no es reforça el dia a dia. És important reforçar la coordinació amb la comissió de coordinació.

Anna: fa un comentari i una proposta. Comentari: que els mecanismes que es creïn no siguin per burocratitzar-nos, sinó per flexibilitzar-nos. Proposta: establir i respectar la periodicitat de les assemblees virtuals i presencials.

Simona, Oficina d'okupació: respecte de la participació dels col·lectius el que passa és que fan confiança en la gent que s'ho està currant i per això no s'està més en el dia a dia. Hi ha una bona acceptació del que s'està fent.

Carlos: ja hi ha estructura per a que qui vulgui participi, el que hi ha és manca de difusió i de gent. La millor manera per a que hi hagi implicació és reforçar els mecanismes de participació directa en el fer: recollida materials...

Laura: no ens podem conforma en dir que hi ha mecanismes de participació si estem veient que no funcionen i tampoc no s'adiu a la proposta ACS una participació només consultiva. La prioritat ara hauria de ser la campanya d'associació de col·lectius i aprofitar-la per difondre les formes de participació. Hauríem d'aprofitar actes o dinàmiques dels propis col·lectius per introduir-hi el tema ACS i reforçar un plantejament transversal en les tasques de difusió i tele per treballar la implicació dels col·lectius.

Enric: no només s'ha de pensar en els col·lectius, sinó també en els socis individuals, amb els sistemes de ponderació previstos als estatuts.

Hibai: els canvis no resoldran la dinàmica que ja s'ha creat. Per què creiem que els col·lectius participaran? Només ho faran en la mesura que el grup de tele (o en el seu cas el de ràdio) els doni un espai. La tele donarà veu a la societat civil, als col·lectius —que ja està bé—, però no farem una mitjans de propietat i decisió col·lectiva.

Ramon: respecte dels informes de les comissions, no només han de ser informatius sinó que han de plantejar preguntes per participar, per decidir. La Carme concreta que les preguntes haurien d'anar al davant, són el que s'ha de dir primer, i després informar.

Anna: no s'ha de renunciar a la idea de l'ACS perquè la realitat no sigui així ara, sinó veure com provocar un canvi. A part dels informes, s'ha de fer més treball de base. Per exemple, en el tema legal ens tindran més en compte si hi ha opinió pública que recolzi els plantejaments de l'ACS. Proposa fer una campanya de mobilització de l'opinió pública, parlar a la ciutat. La Laura concreta que aquesta idea es podria connectar amb la denúncia de l'actitud del CAC.

Campa: Els col·lectius no veuen els mitjans com un tema urgent, però s'ha de fer que s'hi vagin implicant des de baix, des de les petites coses del dia a dia.

Roberto: d'acord amb l'Hibai en què no estem fent el que ens havíem plantejat, però pensa que en el moment que estem encara ens falta fer un esforç, fer l'últim “apretón”.

Gemma: s'ha barrejat el concepte de participació i el de gestió. La gestió compartida per part dels col·lectius o de la societat civil és el que precisament diferencia l'ACS d'altres projectes de mitjans alternatius. Fomentar la participació és que tradicionalment han fet els mitjans de contrainformació i fins i tot en algunes ocasions els públics i els comercials.

Carme: el problema és com es fa que funcioni. La gent i col·lectius que participen en l'ACS haurien d'aclarir quin temps hi poden dedicar. S'ha de resoldre el tema del finançament, ja que la gestió compartida implica també una participació econòmica.

 

ACORDS SOBRE L'ORGANITZACIO DE L''ACS:

•  fer una campanya de socis en el dos propers mesos, al termini dels quals es valorarà el nombre de socis.

•  A partir de l'ampliació del nombre de socis, activar l'assemblea virtual a través de la llista ACS, amb les característiques comentades.

•  Informes mensuals de les comissions a la llista ACS

 

Respecte de la proposta de recuperació de la comissió de coordinació, després d'una estona de debat, no s'arriba a un acord. Dues persones (Rolando, Gemma) es manifesten en contra de la reactivació d'aquesta comissió: consideren que els informes periòdics ja serviran com a eina de coordinació i que la comissió de coordinació constituiria una instància decisòria intermitja entre les comissions i l'assemblea que pot acabar ocupant un espai que correspon a l'assemblea. Per contra, hi ha diverses intervencions (Carme, Ramon, Carlos, Víctor, Anna, Laura...) que consideren que en aquests darrers mesos en què no hi havia comissió de coordinació, la comunicació entre les comissions i la coordinació del treball i dels esforços se n'ha ressentit, i que a més de la comunicació per llistes, fan falta reunions presencials. No es creu que aquesta comissió, amb un plantejament més informatiu i de coordinació que de decisió, dificulti o suplanti el paper de l'assemblea, sinó que simplement serviria per millorar el treball conjunt.

 

La Maria fa notar en diverses ocasions que el desenvolupament de l'assemblea no ha estat correcte. S'han de respectar els punts de l'ordre del dia, portar-los millor preparats i sobretot respectar l'horari previst per no haver de prendre decisions importants a última hora, quan hi ha gent que ha hagut de marxar. Si el debat havia de ser tant llarg i a sobre no porta a concrecions clares sobre l'organització, s'hauria d'haver previst posar els punts que impliquen decisions més urgents que s'han de prendre en assemblea en primer lloc.

Com que les propostes d'organització no han quedat gaire concretades, a més del no consens respecte de la coordinació de comissions, també es proposa treballar una proposta més concreta a partir del que ja s'ha acordat per aprovar en la propera assemblea.

SUBVENCIO D'ESICO I PERFILS DELS ALLIBERATS: sense poder obrir un debat sobre el tema pel retard en l'horari, s'accepten els perfils que es proposaven a l'assemblea. La convocatòria per cobrir les dues places d'alliberats es farà oberta a tota l'. La part de la subvenció destinada a equipaments s'utilitzarà per comprar els equips que permetin millorar la potència d'emissió, previ informe tècnic de les diverses opcions.

3.- PROPOSTES DE CONTINGUTS

La Simona planteja la proposta de participar d'alguna manera en el festival E-motion que es farà al CCB del 6 al 9 de juliol. Aquesta participació es podria vincular a les tasques de difusió i debat entorn al tercer sector i la llei de l'audiovisual, a més de la participació de la comissió de tele. Es convoca una reunió per al divendres dia 13 per parlar del tema. Prèviament s'enviarà informació per la llista.

 

Es tanca l'assemblea convocant una propera assemblea per al dia 3 de juny a les 19h. a l'Infoespai.

Tercer Sector de l'Audiovisual
(www.demanala.tk)

· Què és?
· Què proposem?
· Què hem fet?
· Com es reparteix el pastís
· El que ens espera!
· Xarxes Europa i Estat Espanyol
· Documentació


La Tele

· Què és?
· Com funciona?
· Principis generals
· Programació
· Projeccions
· Arxiu audiovisual

· Entitats col·laboradores
· Com participar?

·
Articles relacionats

· Agenda

 


 

-  Copyleft 2003 ACS -
ACS no es fa responsable necessàriament de les opinions d'usuaris/àries d'aquest servei lliure i obert. ACS utilitza 100 % programari lliure.