La campanya inicial “Okupem les Ones” va ser seguida de nombroses accions al voltant de la demanda (i l'exigència) de poder-nos dotar d'una freqüència de ràdio i una altra de televisió (140 sol·licituds van ser presentades per registre), gestionada des d'un espai de confluència dels col·lectius socials i la titularitat de les quals els correspongués directament. Es tracta simplement d'optar, des dels moviments socials, en igualtat de condicions als sectors públic-institucional i privat-comercial a l'espai de radiodifusió. Així ha estat com, durant tot aquest temps, s'han anat celebrant assemblees presencials, s'han produït programes de ràdio i televisió, s'ha participat en infinitat de jornades i actes, s'han organitzat projeccions i intervencions a l'espai públic, etcètera. Actualment s'està emetent de forma estable per LaTele, al canal 52 d'UHF. En les darreres campanyes s'ha treballat fort per aconseguir el reconeixement de l'anomenat “tercer sector” a la nova Llei catalana de l'Audiovisual. Finalment s'hi contemplen les ràdios i televisions comunitàries (articles 70 i 71 del capítol “Serveis de comunicació audiovisual sense ànim de lucre”), però es tracta d'un reconeixement molt marginal i que no va acompanyat de cap mesura que en garanteixi l'existència i la pervivència.
Els col· lectius i les persones que participen en l'ACS provenen d'àmbits diversos. Hi ha col·lectius ecologistes, col·lectius vinculats a moviments socials d'altres països i de cooperació amb aquests països, ONGs de cooperació, col·lectius i associacions veïnals, de joves, grups sindicals, cooperatives i col·lectius d'intercanvi i consum just, grups pacifistes, col·lectius diversos antiglobalització, col·lectius d'immigrants, associacions que treballen en l'àmbit de la comunicació i col·lectius en defensa de drets socials i humans. Però també el feminisme juga un paper important dins de l'ACS: no només es compta amb la participació de col·lectius feministes, sinó que la majoria de persones que s'ocupa de les tasques del dia a dia a l'ACS són dones. El fet de participar en la trobada de dones de la Xarxa Feminista suposava per a l'ACS l'oportunitat de plantejar un debat de gènere que no fos interpretat com un tema més dins dels múltiples enfocaments de l'ACS, sinó com una qüestió interna, de base, molt important.
La darrera edició de la trobada de la Xarxa Feminista de Catalunya ens feia arribar, doncs, un tema de debat per a nosaltres ineludible: “Les dones sabem fer i fem saber”. El lema o títol que va guiar els tres dies d'activitats coincidia, de fet, amb la proposta que l'ACS està treballant des de l'àmbit de la comunicació. Seguint aquesta idea, vam organitzar dos espais de reflexió que alhora pretenien ser espais on les dones “fessin saber” allò que més els preocupava/interessava sobre l'accés a (i l'ús de) els mitjans de comunicació. Una primera activitat va consistir en muntar un videomató . La segona activitat va ser una taula rodona titulada “Dones amb veu. TICs i accés a l'esfera pública”.
El videomató
Una càmera dalt d'un trípode, una pantalla de televisió damunt d'una tarima improvisada, i les protagonistes: les dones que anaven i venien pel passadís, que s'aturaven encuriosides a preguntar què era aquell tinglado. “Un videomató”, responíem. I tot seguit els demanàvem unes declaracions davant la càmera. En aquest punt moltes s'inhibien: “Ui, no, no, quina vergonya”; d'altres s'excusaven perquè tenien molta pressa; d'altres es plantaven davant d'aquella andròmina, fixaven la vista en l'objectiu i deien: “De què voleu que parli?”. Clic. Aquí premíem el botó de record .
I elles ens responien a unes preguntes sobre el que pensaven de la presència de la dona en els mitjans, tant com a subjecte productor de continguts com a objecte representat. I moltes varen ser les que van respondre amb ganes de fer sentir la seva opinió, tot i fent ús d'aquest invent de producció artesanal que des de l'ACS hem titulat videomató i que ens serveix per apropar-nos a la gent i anar creant una base de dades que reculli la opinió de la ciutadania sobre els mitjans de comunicació, mentre aconseguim convertir cadascuna de les participants, tal i com va passar a la Trobada de Dones, en creadora de continguts amb una opinió tant important i imprescindible com qualsevol altra.
Una mica com a resum concret del que va quedar gravat aquell dia podríem dir que és opinió generalitzada que els majors disgustos als mitjans els produeix la publicitat perquè reforça al màxim els estereotips patriarcals de presentar de les dones una imatge passiva i irreal mentre n'invisibilitza la imatge de subjecte actiu i pensant, tot i que també s'observa la reproducció d'estereotips i la invisibilització de les dones als programes informatius, en programes d'entreteniment i a les ficcions.
Com a mesura per contrarrestar aquesta realitat, es considera necessari que es deixin d'emetre aquest tipus de programes, tot i que aquesta possibilitat es veu difícil d'aconseguir mentre les indústries televisiva i publicitària estiguin administrades per homes o com a mínim amb visió patriarcal. A nivell individual, com a dones, es proposen mesures proactives com no comprar productes amb publicitat sexista o pressionar les institucions autonòmiques o estatals perquè protegeixin els drets de les dones en aquest sentit. Aquest punt tampoc es veu fàcil ja que implica canvis personals i també socials.
Finalment cal dir que totes les entrevistades es van mostrar molt interessades i entusiasmades amb els objectius de l'Assemblea per la Comunicació Social per la urgència de trencar l'oligopoli dels mitjans de comunicació, introduir punts de vista i valors diferents i construir ràdios i teles autogestionàries. Tot i així, es perceben grans dificultats i esforços per tirar endavant el projecte de l'ACS, que és qualificat de revolucionari.
La taula rodona
A partir del relat de quatre experiències, la taula rodona va proposar una reflexió sobre el paper de les dones en la constitució de nous espais de reconeixement en l'anomenada "era de la informació". Concretament, es pretenia establir un diàleg sobre fins a quin punt l'accés de les dones a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs) contribueix a garantir la seva presència activa en l'esfera pública. Les preguntes que ens vam fer al llarg del debat van ser:
• De quina manera les TICs ajuden a visibilitzar no només les dones sinó els seus diferents móns?
• De quina manera ajuden a connectar realitats socials i culturals silenciades i distanciades?
• Fins a quin punt l'acció comunicativa de les dones contribueix a la transformació del món on vivim?
Les persones encarregades de parlar de les seves experiències van ser la Judith Muñoz i la Li Zompantli del programa “Hijas de la Tierra” de Radio Paca; la Manuela Fernández, de l'associació gitana de dones Drom Kotar Mestipen; la Maria d'EnREDadas, i la Lisa Berger, cineasta i documentalista.
Judith Muñoz i Li Zompantli van parlar del programa “Hijas de la Tierra” a Radio Paca. Es tracta d'una iniciativa de dones xilenes que viuen a Barcelona i que han trobat un nou espai d'expressió en la ràdio per internet. Aquest espai té múltiples dimensions. En primer lloc, el programa ha construït un pont entre el lloc d'origen i el lloc de destinació de moltes dones emigrades. En segon lloc, el programa ajuda a fer explícites moltes qüestions que preocupen les dones xilenes, i que sovint resten invisibles per no poder ser dites en el seu país. Qüestions com l'avortament, per exemple, troben el seu espai d'expressió en un espai radiofònic, l'accés al qual és possible a partir de la connexió a Internet.
La Manuela Fernández, membre de l'associació gitana de dones Drom Kotar Mesticen, va parlar de la pàgina web que aquesta associació ha posat en marxa, així com de la tasca educativa que es realitza a fi d'apropar les nenes i les joves a les noves eines de comunicació. L'accés a Internet ha esdevingut el motor de moltes de les activitats que han portat aquesta associació no només a connectar-se amb grups de dones gitanes de tot Catalunya, sinó també d'altres països. La interconnexió en xarxa entre les dones gitanes afavoreix, per tant, la creació d'espais des d'on parlar de temes que generalment es veuen silenciats fora de l'àmbit femení de les seves comunitats. L'apropiació d'unes eines (les TICs) i d'uns llenguatges (els informàtics) tradicionalment atribuïts al món masculí/blanc/benestant ha comportat per a les dones gitanes un doble repte: per una banda, reivindicar un espai per a la cultura gitana en la societat de la informació; per una altra banda, fer que l'accés a l'espai públic a través de les noves tecnologies suposi el reconeixement del paper capdal de les dones gitanes.
La Maria ens va explicar l'experiència d'una trobada de dones titulada "enRE/Dadas” que va tenir lloc el març de 2006 a Barcelona. Aquesta trobada es va organitzar des del punt de vista dels "gèneres en xarxa" i de les "accions ciberfeministes". Durant uns dies diferents col·lectius de dones vinculades a les TICS, entre elles un grup de dones de l'ACS, van intercanviar coneixements i experiències en relació al món de la comunicació, i van posar especial atenció a la necessitat d'empoderament de les noves tecnologies per part de les dones en un món que, tot i la seva relativa joventut, encara avui en dia esta configurat des d'un punt de vista masculí.
La Lisa Berger va aportar el seu punt de vista com a professional dels mitjans audiovisuals. Lisa és productora de documentals independents sobre dones amb una forta perspectiva de gènere. També és integrant de la Banda Visual, una associació per a la producció i la divulgació de programes audiovisuals no comercials. Durant la seva intervenció va posar èmfasi en la importància de construir els propis mitjans així com de produir materials independents encara que això suposi més esforç i menys diners, ja que d'aquesta manera es poden tractar temes que d'una altra forma es mantindrien invisibilitzats - com els que ella ha tocat de les dones empresonades i les dones anarquistes del 36, o el dels fills de les dones maltractades – a més de tenir la possibilitat de donar-los un enfocament més autèntic i respectuós.
Al testimoni d'aquestes cinc dones li va correspondre un auditori molt participatiu, que va enriquir amb les seves intervencions el debat que es va generar al voltant del tema de l'accés de les dones a la comunicació en general i a les TICs en particular. L'èmfasi del debat es va centrar més en la qüestió de l'empoderament de les dones a partir del seu ús de les noves tecnologies. Així, les TICs es van plantejar no només com a eines de visibilització de les dones en l'esfera pública, sinó com a instruments per a l'auto-reafirmació: les dones saben prendre la paraula perquè saben agafar el micròfon, saben enregistrar amb la seva càmera de vídeo, saben penjar continguts a internet... Hi va haver una intervenció entre el públic que, posant l'exemple de les mestresses de casa, va plantejar el problema de l'edat, alertant sobre el problema que suposa la fractura generacional a l'hora d'accedir a les TICs. La conclusió del debat va ser que ni l'edat, ni cap dels trets que han estat tradicionalment atribuïts a les dones a l'hora d'identificar-les amb la passivitat i amb l'espai privat, no són avui dia raons suficients per justificar el seu silenci. Totes podem parlar més enllà de les limitacions que se'ns ha imposat socialment. Almenys, cap de les dones allí presents s'acontentava amb tancar la porta de “la seva habitació”.
