| REIVINDICACIÓ
DEL TERCER SECTOR DE L'AUDIOVISUAL
PER UNS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE
LA SOCIAETAT CIVIL
A l’Assemblea per a la Comunicació Social
(ACS) ja som més de 100 les associacions que hem comunicat
per primera vegada de manera col·lectiva a la Subdirecció
General de Mitjans Audiovisuals la reivindicació del dret
d’accés de la societat civil a la gestió de
freqüències de ràdio i televisió. Un dels
resultats d'aquesta campanya (en principi centrada en els moviments
socials, però que entenem que cal estendre) ha estat la introducció
en l'agenda política del tema del “tercer sector audiovisual”.
Des de la comissió de difusió de l’ACS hem sintetitzat
la nostra proposta en un document que annexem al final d’aquesta
carta.
Com potser ja sabeu, el nou govern català ha manifestat la
seva intenció d'aprovar la Llei de l'Audiovisual abans de
les vacances d'estiu. Ara tenim l’oportunitat històrica
que el marc legal que en sortirà contempli la reserva d'una
part de l'espai radioelèctric per a mitjans de comunicació
(ràdio i televisions) anomenats "comunitaris".
Fins ara, la legislació sobre mitjans de comunicació
a l’Estat espanyol ha establert la distinció entre
mitjans institucionals (sector públic) i mitjans comercials
(sector privat). Pel que fa a l’àmbit de l’audiovisual,
la concessió de freqüències d’àmbit
autonòmic i local és competència dels governs
autonòmics. L’actual govern de la Generalitat de Catalunya
ha plantejat incloure el tema de la regulació dels mitjans
de comunicació dins del traspàs de competències
del govern central a les autonomies. Mentrestant, està preparant
una proposta de Llei de l’Audiovisual per ser presentada al
Parlament de Catalunya en els propers mesos. Dins d’aquesta
proposta, s’estudia la possibilitat de redefinir l’espai
comunicatiu català amb la inclusió d’un “tercer
sector” de l’audiovisual: el dels mitjans comunitaris
sense ànim de lucre.
La Subdirecció General de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat
de Catalunya (http://www6.gencat.net/dgma/scripts/index.asp) ha
elaborat un avantprojecte on hi consta l'esment al tercer sector.
Durant el procés d’elaboració d’aquest
document, alguns col·lectius relacionats amb els mitjans
comunitaris (sobretot ràdios de barri, culturals o lliures)
han dialogat per separat amb l’Administració. Però
no ho han fet atenent a interessos comuns (donat que, d’entrada,
no hi ha un espai comú de reivindicació), sinó
amb l’ànim de poder veure resolts els problemes particulars
de cara, sobretot, a l’obtenció de freqüències.
D’una banda tenim, doncs, una Administració que no
ha situat en l’esfera pública el debat sobre la redefinició
de l’espai comunicatiu (ja que els possibles interessats/afectats
han estat convocats de manera nominal i a porta tancada). D’altra
banda, no existeix una demanda social articulada al voltant del
tercer sector, ja que la realitat planteja més aviat un panorama
fragmentat i del tot indefinit. Això fa que es redueixi considerablement
la capacitat d’incidència de la societat civil, cosa
que tampoc facilita el seu reconeixement com a actor legítim
en la presa de decisions sobre la nova Llei de l’Audiovisual.
És imprescindible que des de la societat civil s’articuli
un discurs que permeti incidir en la futura aplicació d’aquesta
llei. Tenim per davant uns mesos crucials per a l’elaboració
d’una proposta coherent i representativa del que vulguem que
sigui el “tercer sector”. Cal garantir la presència
del major nombre possible de veus en els debats públics sobre
aquesta qüestió. Molt aviat l'avant-projecte de la nova
Llei de l'Audiovisual començarà el seu curs parlamentari.
És important que s'estengui el debat social al voltant d'aquest
tema si volem que el reconeixement del tercer sector no sigui negat
un cop més (com ja va ser-ho en el passat) o desvirtuat amb
limitacions discriminatòries.
Us proposem participar en la reivindicació del reconeixement
legal del dret d’accés a la informació i a la
comunicació (ja reconegut en altres països com Irlanda,
el Regne Unit o el Canadà). Entenem que aquest és
un tema essencial de cara a contribuir a l’enfortiment del
teixit social en exercici de la democràcia. No estem parlant
només de crear o mantenir uns mitjans de comunicació
propis. Es tracta, sobretot, que durant el procés es reconegui
la societat civil com a actor polític imprescindible, amb
ple dret de defensar interessos diferents als dels actors (partits
polítics al càrrec de l’administració
i empresa privada amb ànim de lucre) que controlen de facto
la presa de decisions.
Creiem important que tingueu coneixement i consciència de
les implicacions de la modificació de l’espai mediàtic-comunicatiu
català, però alhora us demanem que si afegiu la vostra
veu a la definició del tercer sector ho feu en consideració
a una reivindicació social plural que alhora pretén
ser col·lectiva. Des de l’Assemblea per a la Comunicació
Social proposem l'organització d'un debat públic amb
representants de l'Administració, dels organismes competents,
dels sectors professionals i acadèmics i de la societat civil
per començar una discussió que involucri el màxim
nombre possible de col·lectius i persones. Qualsevol iniciativa
per l'ampliació del debat serà benvinguda!!
Assemblea per a la Comunicació Social
www.okupemlesones.org
Barcelona, juny de 2004
ANNEX:
SERVEI PÚBLIC, DRET D'ACCÉS
I TERCER SECTOR AUDIOVISUAL COMUNITARI, PÚBLIC NO ESTATAL
En una pretesa societat de la informació la defensa del pluralisme
mediàtic ja no es pot limitar al debat sobre els formats
tecnològics i els continguts dels mitjans de comunicació.
Avui esdevé necessari ampliar el ventall dels models de gestió,
propietat i control dels mitjans de comunicació de massa
fomentant els elements de participació real de la societat
civil. No es tracta només de posar en evidència la
instrumentalització dels mitjans de comunicació en
la doble tendència a la concentració de poder per
part d'empreses i dels partits polítics en el govern. Es
tracta, sobretot, de reconèixer un tercer sector: el de la
societat civil organitzada sense afany lucre.
Per tal raó, cal un debat que no es limiti a reproduir la
dicotomia Mercat/Estat, sinó que s’obri a les demandes
socials. Davant de la definició cada cop més estesa
de la informació i del mateix fet comunicatiu com a "producte-mercadería"
destinada a un públic vist com a "usuari-consumidor-client",
esdevé imperatiu recordar que el dret a la comunicació
(entesa com a bé públic) i, per tant, el dret a l'accés
i al control dels canals per on circula la informació, és
un dret fonamental, dret de ciutadania, dret humà.
1) Dret d'accés de la societat civil als mitjans
de comunicació públics (i privats)
El dret d’accés de la societat civil als mitjans de
comunicació és part inseparable del concepte de Servei
Públic. L'apartat 3 de l'article 20 de la Constitució
ja el contempla (dret d'accés dels grups socials significatius).
La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
també l’ha recollit, tot i que de manera insuficient.
A la resta de mitjans públics no se’n fa esment. Especialment
greu és la falta de normes transparents i de mecanismes de
control que garanteixin aquest dret als mitjans de comunicació
municipals.
2) Dret d'accés a l'espai radioelèctric (bé
públic i escàs) necessitat d'un tercer sector audiovisual
· El tercer sector audiovisual comunitari i "públic
no estatal" inclou emissores de ràdio i televisió
que siguin propietat de sectors organitzats de la societat civil,
intentant que aquesta propietat correspongui al màxim ventall
possible de col·lectius i entitats que no tinguin afany de
lucre, que defineixin uns criteris clars d'accés per persones
i grups de la comunitat a la que s'adrecen, així com mecanismes
de control per garantir aquest dret.
· Les comunitats de referència d'aquests mitjans poden
ser geogràfiques o d'interessos i valors.
· Cal reservar una part suficient de l'espai radioelèctric
a aquesta modalitat de radio i teledifusió sense discriminacions
de caire tècnic (com ara imposició de potències
reduïdes)
· Finançament: En tractar-se d'una tipologia de mitjans
amb vocació de servei públic caldria que, per tal
de garantir-ne la continuïtat, a part de les fonts d'ingressos
generades per la pròpia societat civil (autofinançament,
participació del sector de l'economia social) hi hagués
una línia de finançament específic per part
de l'erari públic.
|
