| Cartes al Director
SITUACIÓ ACTUAL I MITJANS DE COMUNICACIÓ
Publicat a El Punt i al Diari d'Esplugues, 11 d'octubre de 2004
Zapatero ho ha de fer bé i li fem confiança inicial, però ha de saber que ell no ha guanyat pel seu programa o pel seu carisma, sinó que la gent l'ha votat per fer fora el PP, pel seu model social, comunicatiu i internacional de dretes i pel seu atac a la plurinacionalitat. Però el que ha fet de detonador en aquest final de legislatura d'Aznar, traient el bel a molta gent que restava enganyada, ha estat la manipulació informativa del govern. Cal dir ben fort que els mitjans públics no han de ser apèndix mediàtics dels partits en el govern de torn. Ja és prou amenaça per a la democràcia que els mitjans comercials estiguin a la mà dels imperis econòmics, com perquè a sobre els mitjans públics facin poca tasca d'informació objectiva, però cal remarcar que els ciutadans (després de l'empoderament que van protagonitzar per desenmascarar la manipulació del PP, malgrat la inhibició del PSOE) volen no només que se'ls garanteixi ser consumidors d'informació no manipulada, sinó que volen ser, ells mateixos, productors d'informació. Per això triomfen tant els portals d'internet on cadascú pot penjar comentaris, o els apartats de missatges sms en programes de debat a la televisió. La gent vol dir la seva. Però cal anar més enllà i obrir canals d'informació per a la societat civil tant l'organitzada com la no organitzada. És per això que l'Assemblea per la Comunicació Social (formada per més de 130 col·lectius en xarxa) està demanant una freqüència de ràdio i una de televisió per assajar una comunicació en xarxa, horitzontal i oberta a tots els moviments socials catalans. I també estem exigint que la nova Llei de l'Audiovisual que es farà des del Parlament de Catalunya garanteixi freqüència i mitjans per a un Tercer Sector Audiovisual en els mitjans de comunicació (al marge dels mitjans públics-institucionals i privats-comercials), només d'aquesta manera podrà la societat catalana caminar cap a una democratització del panorama comunicatiu i podrà caminar cap a la societat que ja està venint a través d'internet, les manifestacions alterglobalització i les movilitzacions contra la guerra, una societat plural, participativa, horitzontal, antijeràrquica, en xarxa, o simplement, democràtica. Jordi Oriola i Folch (membre de l'Assemblea per la Comunicació Social, ACS).
LA NOVA LLEI DE L'AUDIOVISUAL
Publicat a El Punt Diari el 14 d'octubre de 2004,
i a El Triangle de 18-24 d'octubre de 2004
En els últims cinc anys hem viscut un augment de la vitalitat i activitat de
la societat civil catalana i dels seus moviments socials. Moltes de les
persones que hi hem participat ens hem adonat de la centralitat que estan prenent les qüestions comunicatives en els nostres dies. Per aquesta raó, la primevera de l'any passat vam donar vida a l'Assemblea per la Comunicació Social, un espai de confluència dels moviments socials al voltant de qüestions comunicatives - en la que hi participem més de 130 entitats, xarxes i institucions catalanes.
Una de les reivindicacions que estem duent a terme és que la Llei de l'
Audiovisual de Catalunya, de pròxima aprovació, reconegui un tercer sector de l'audiovisual. Aquest estaria format per emisores de televisió i radio que siguin propietat i estiguin gestionades per sectors organitzats de la societat civil, intentant que aquesta propietat correspongui al màxim ventall possible d'entitats sense afany de lucre. És a dir, serien aquells mitjans de comunicació que no dependrien ni de les institucions públiques (locals, catalanes o estatals) ni de les grans empreses mediàtiques. Els mitjans del tercer sector caldrà que tinguin definits uns criteris clars d'accés per persones i grups de la comunitat (geogràfica o d'interessos) a la que s'adrecen, així com mecanismes de control per garantir aquest dret.
Aquest mitjans de comunicació estan reconegut en moltes legislacions d'arreu del món, prenent diferents noms: mitjans públics (Australia), mitjans associatius (Franca o Dinamarca) o mitjans comunitaris (Canada, Irlanda, Regne Unit o Venezuela). Ara cal que, a casa nostra, ens hi posem, i que la legislació catalana es posi a l'alçada de les circumstàncies. Cal que, des de la societat civil catalana, exigim la democratització dels espais comunicatius, perquè la comunicació no és una mercaderia, sinó un dret. Gemma Ubasart González, membre de l'ACS
|
