| Anuari 2004 de l'APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català)
-El Govern de la Generalitat ha traslladat una proposta al Parlament de Catalunya per elaborar la nova llei de l'audiovisual. Asseguren des de la Secretaria de Comuncació que s'han tingut en compte les demandes de l'Assemblea de la Comunicació Social i que a l'hora de l'adjudicació de les noves llicències de televisió i ràdio digitals se'n reservaran per a l'anomenat tercer sector. L'Assemblea de la Comunicació Social coincideix amb aquesta valoració? S'han tingut en compte les vostres demandes? Es cert que des de la Secretaria s'han tingut en compte les demandes de l'ACS i que en l' Esborrany de text articulat de la Llei de l'Audiovisual de Catalunya es fa referencia a un tercer sector de l'audiovisual, sota el terme d' « emisores comunitaries ». Es un pas endavant, ja que es reconeix explicitament mitjancant una llei la possibilitat de l'existencia d'aquestes emisores. Pero creiem que amb aquest reconeixement no n'hi ha prou, i per aixo presentarem esmenes i comentaris a l'esborrany perque es compli un tercer sector amb garanties. Es a dir, es important que es reconegui un tercer sector, pero no a qualsevol preu. Hem estat analitzant la legislacio i la situacio en que es troben els mitjans comunitaris-associatius-publics (depenent del context prenen diferents noms) en altres països, i ens ha ensenyat que cal fer les coses ben fetes de bon principi sino volem pervertir el concepte de tercer sector. Per una banda no volem un tercer sector descafeinat, es a dir, que mantingui en una situacio d'inferioritat i marginalitat el mitjans comunitaris. Creiem que a cada sector de la comunicacio li corresponen unes funcions diferents pero importants per la societat. En aquest sentit, per exemple, cal garantir per llei una reserva de l'espectre per aquestes emisores; no establir a priori limits -ja siguin tecnics o territorials- a aquest sector de la comunicacio; i legislar de la mateixa manera per radio i per tv. Per altra banda no volem que la definicio d'aquesta nova tipologia d'emisores serveixi per encobrir un sector institucional disfressat (emisores que tenen els seu espai en el sector institucional), una privatitzacio amb finalitats lucratives (emisores que han vengut part de la seva freqüencia a empreses) o una privatitzacio “sense fins lucratius” (emisores que perverteixen l'escencia dels medis comunitaris: l'obligacio de garantir l'acces i la participacio a la comunitat a la que van dirigits).
-Quin penseu que ha de ser el paper de l'adminstració pel que fa als mitjans de comunicació? Fins a quin punt ha de regular?
Quan parlem de mitjans audiovisuals hem de tenir en compte que el nombre de canals de tv o de freqüencies de radio es limitat i que per tant fem referencia a un be escas. Es molt diferent la situacio de la premsa escrita o d'internet, on es poden obrir noves publicacions i noves pagines web de manera “il.limitada”. Per aixo, creiem que es responsabilitat de l'administracio repartir aquest be public i escas -que possibilita el desenvolupament d'un dret funamental que es la comunicacio- com es l'acces a l'espectre radiolectric. Cal que des dels moviments socials, i des de la societat civil catalana en general, es percebi que la garantia d'un tercer sector de l'audiovisual es una salvaguarda per evitar situacions com la d'Italia on la llei del mes fort economicament ha provocat que les emissores comercials descontrolessin tot l'espai radiolectric, aumentant d'una manera exponencial les potencies de sortida. Es a dir, si no es tenen uns aparells molt bons i es provoca un gran malvaratament energetic no hi ha cap possibilitat de fer valer el dret a informar i ser informat. Es aixi com justifiquem les nostres demandes a favor de la garantia d'un tercer sector, i una reduccio dels espais radiofonics dedicats al sector institucional i comercial. En la linea de reduir espais de comunicacio que poc tenen a veure amb la concepcio d'aquest com a dret, proposem que la futura llei de l'audiovisual prohibeixi l'existencia d'emisores amb finalitats merament comercials o de lucre.
Segurament, pero la responsabilitat en gestionar l'espai radioelectric no ha de recaure nomes en l'administracio, sino en tots els actors que hi interactuen. Per aixo des de l'ACS tambe hem fet una demanda a les anomenades “radios lliures” de la ciutat per compartir espais comunicatius infrautilitzats per tal de poder maximitzar l'acces a les ones de la societat civil -demanda no contestada o contestada en termes negatius-.
-I quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació públics?
En el nostre pais el terme “public” tendeix a confondre's amb el terme “institucional”, “estatal” o “partidista”. Creiem que aquest es el principal problema amb el que ens trobem quan ens enfrontem a la qüestio dels mitjans de comunicacio publics. Aquests es conceben com a eina del govern, o a tot estirar, com a eina de la classe politica Els mitjans de comunicacio publics, com molt be diu la paraula, son publics i ens pertanyen a tots i totes. Aquests tenen la obligacio d'informar, pero no nomes des d'un punt de vista, sino reconeixent la pluralitat d'opinions, d'idees i d'interessos que es troben en la societat. Alhora, aquests mitjans tambe han de garantir l'acces directe als grups socials significatius. Als moviments socials no se'ns ha reconegut aquest dret que si que exergeixen a casa nostra, per exemple, els sindicats o les esglesies encara que sigui en franges molt petites de la programacio.
-En el vostre document del 2 de juliol demanàveu suport econòmic de les institucions als mitjans del tercer sector per la vostra vocació de servei públic. Com proposeu que es faci aquest finançament? Seguint quins criteris? Ho heu manifestat a les institucions) I quina resposta heu rebut?
El tercer sector, com a servei public, ha de rebre un suport economic per la tasca que desenvolupa, com aixi succeeix amb els mitjans de comunicacio publics. La nostra proposta es que aquesta provingui de dues vies (a part de l'autofinancament propi dels mitjans): de les tradicionals subvencions publiques, i d'un fons creat per un percentantge dels beneficis de les empreses audiovisuals.
L'element novedos que presenta la nostra proposta es que una part dels diners destinants al tercer sector (la majoria) provinguin del sector comercial. En plena societat de la informacio la comunicacio ha esdevenigut un element central en la organitzacio social i produccio. El sector privat extreu importants beneficis mitjancant l'us de les comunicacions, ja siguin audiovisuals o no. En un estat social com el nostre, l a iniciativa privada ha de contribuir al desenvolupament d'experiencies que suposin un major grau de cohesio social. Aixi doncs, el mercat no pot desentendre's del desenvolupament social, i menys en un camp tant sensible com es la comunicacio. D'aquesta manera ho han entes iniciatives d'altres països. Tenim l'exemple d'Holanda o el Canada on l'administracio ha obligat a les companyies privades a garantir espais al cable pel desenvolupament de mitjans comunitaris.
Es en aquest context que proposem que els operadors privats estiguin obligats a destinar, com a minim, cada any, un 2% de la xifra total d'ingressos obtinguts al fons pel tercer sector. I en concret, en el cas de la televisio digital terrestre els operadors privats hagin de sufragar la part de les despeses que suposa el manteniment del canal radiolectric multiple que correspondria al mitja comunitari. Cal dir que aquesta obligacio no difereix molt de la que trobem en l'article 43 del present esborrany en referencia als ajuts que es destinen al cinema catala, que que considerem tambe molt positiva.
Aquesta reivindicacio la inclourem com esmena a l'esborrany de la Llei de l'Audiovisual, tot esperant que en el legislador la contempli en la futura llei.
-També reclamàveu que, tal i com recull la Constitució, els grups socials significatius puguin accedir als mitjans de comunicació: quins obstacles existeixen? Hi ha voluntat política per part de les institucions per canviar-ho?
Nosaltres creiem que els mitjans publics pertanyen a la ciutadania, que son de tots i totes, i per aixo en reclamem el dret d'acces pels moviments socials, de la mateixa manera que en tenen acces el govern, els partits politics, els sindicats, les esglesies i fins hi tot els equips esportius o les empreses privades. El dret constitucional d'acces als mitjans de comunicacio, reconegut a l'article 20.3, no ha estat posteriorment desenvolupat. No s'han elaborat uns criteris que en regulin l'acces. Pero aixo no vol dir que aquest dret no existeixi, al contrari. Estem davant d'una negligencia del legislador, ja que despres 25 encara no ha desenvolupat aquest dret funamental. Quan hem dut a terme aquesta reivindicacio ens hem trobat amb un tancament en banda per part de les administracions, dels partits politics o dels mitjans de comunicacio. Sembla com si cedir un espai comunicatiu a la societat mitjancant la regulacio del tercer sector no els hi faci tanta por com l'acces al que la classe politica considera que son els “seus” mitjans. Considerem pero que es un dret que tenim els i les ciutadanes, i des de l'Assemblea per la Comunicacio Social no descartem tirar endavant per la via judicial aquesta qüestio. Si esteu interessades en el dret d'acces als mitjans de comunicacio publics us recomano que consulteu la web www.comespossible.org on s'exposen detalladament els arguments, aixi com les diferents demandes i accions que s'han dut a terme per a exigir aquest dret.
-Com valoreu les iniciatives audiovisuals que estan sorgint a València i Barcelona des dels moviments socials per dotar-se d'una veu pròpia televisiva (Pluralia, InfoTV València, etc.)? Quina viabilitat penseu que poden tenir aquests projectes?
Es molt positiu i necessari que es vagin construint i consolidant nous projectes de comunicacio social. En un moment on la comunicacio ha esdevingut central, la societat civil tenim la necessitat de dotar-nos dels nostres propis instruments comunicatius, cosa que no exclou l'exigencia de democratitzacio dels mitjans publics i comercials. Els mitjans comunitaris formen part del teixit social, pero alhora impulsen i dinamitzen aquest. Cal remarcar el moment en que apareixen aquests projectes. Tots son fruit del cicle de lluites que estem vivint des de finals dels noranta. Aquest fet possibilita que els nous projectes de comunicacio no es puguin concebre's sense una vinculacio amb el teixit social existent. Es un fet que cal tenir molt present quan es construiex un mitja comunitari, ja que aquest tant sols tenen rao de ser quan es deuen a una comunitat, quan en garanteixen uns mecanismes d'acces i de control, quan la mateixa gestio i propietat correspon a un ampli ventall d'entitats i col.lectius. Tecnicament i economica es tracta de projectes viables, ja que la tecnologia s'ha abaratit molt, i el coneixement al voltant d'aquests s'ha generalitzat. La possibilitat i la capacitat de tirar endavant aquestes iniciatives hi son. Ara caldra veure si la societat civil en general, i els moviments socials en concret, perceben aquest projectes com a necessitat i aboquen els seus esforcos en la seva consolidacio.
-Si voleu destacar alguna altra cosa relacionada amb les polítiques de comunicació també ho podeu fer.
Tant sols remarcar la importancia que ha pres la comunicacio en les nostres societats, i per tant la necessitat que els moviments socials participem en la definicio de les politiques comunicatives. Creiem que la lluita per la democratitzacio comunicativa es pot portar a terme per camins molt diferents, molts d'ells convergibles: la garantia d'independencia dels mitjans publics de les presions comercials, l'acces dels moviments socials als mitjans publics (i privats), la construccio de mitjans comunitaris... -sigui en la comunicacio audiovisual que en l'escrita-. Sera necessari, doncs, que la implicacio en aquestes lluites sigui cada cop mes gran, alhora que es creen sinergies positives entre elles.
|
