| Preguntes i respostes
sobre el panorama audiovisual i el tercer sector
- Tercer Sector
- L'ACS
- Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC)
- Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals
- Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información
- Què és la Televisió Digital Terrestre?
- Ràdio
TERCER SECTOR Parlem de tercer sector, però, abans, quins són els altres dos?
De moment, els dos únics sectors reconeguts legalment són el públic i el privat. El primer és el que cobreix les emissores que pertanyen a l'esfera institucional -els mitjans de comunicació de les institucions estatals, autonòmiques i locals. I el segon, les emissores amb ànim de lucre que competeixen en el mercat amb la finalitat d'obtenir un benefici.
I ara, què es el tercer sector?
S'entén per tercer sector de l'audiovisual el sector “públic no institucional”, és a dir, aquell que no és ni comercial ni institucional. P erò això tampoc vol dir que és un calaix de sastre. Els mitjans comunitaris que conformen aquest sector es caracteritzarien per no haver de dependre de la lògica del beneficis econòmics, la de grups empresarials, o a la del govern de torn. A més, apel·len al dret bàsic de la ciutadania a expressar-se i representar-se, sense dependències i fent servir la comunicació com a eina també d'organització social.
D'aquesta manera, diríem que el tercer sector audiovisual comunitari i "públic no institucional" inclou emissores de ràdio i televisió que siguin propietat de sectors organitzats de la societat civil , intentant que aquesta propietat correspongui al màxim ventall possible de col·lectius i entitats sense afany de lucre , que defineixin uns criteris clars d'accés per a persones i grups de la comunitat a la qual s'adrecen, així com mecanismes de control per garantir aquest dret.
El tercer sector audiovisual sorgeix com una necessitat de la nova societat que s'està conformant en els últims anys: una societat que s'organitza en xarxa, on tota persona participa com a receptor i emissor d'informació al mateix temps i com a subjecte (i no sols objecte) de comunicació, sense jerarquies, amb horitzontalitat i, en poques paraules, impulsant una revolució en les formes democràtiques. Per tant, se'ns planteja el repte de dotar-nos, com a societat, amb mitjans que visualitzin aquesta nova manera de treballar i d'organitzar-se. D'altra manera estaríem obstruint, antidemocràticament, la manifesta voluntat de molts sectors socials a organitzar-se per participar en la transformació social.
L'ASSEMBLEA PER LA COMUNICACIO SOCIAL
Que és l'ACS?
La “Assemblea per la Comunicació Social” (ACS) neix com un espai de confluència dels moviments socials al voltant de temàtiques comunicatives. La primavera de 2003, i després d'una concorreguda assemblea, convocada a través de totes les llistes de moviments i eines a internet com Liberinfo (www.liberinfo.net) o Indymedia (www.barcelona.indymedia.net), es decideix constituir l'ACS. Aquesta reuni ó es duu a terme a iniciativa de persones que provenen de diferents experiències comunicatives -com poden ser les tv locals i ràdios lliures dels anys vuitanta i noranta, les comissions de comunicaci ó de les últimes irrupcions de moviment (Consulta Social 2000, Praga 2000, BM 2001 o UE 2002), campanyes per a la democratitzaci ó dels media (Campanya “COM és possible?”) o professionals de l'educaci ó en comunicaci ó - i d'experiències movimentistes diverses, i que perceben la gran importància que te la comunicaci ó en l'era de la informaci ó . L'ACS en l'actualitat està formada per més de 130 col·lectius, entitats, xarxes i institucions del teixit social barceloní i català, molt diferents entre sí, i que mostra la pluralitat dels moviments socials a casa nostra -entenent aquests en un sentit ampli i dinàmic-.
Amb la constitució de l'ACS, hem creat un espai de confluència de moviments i persones diverses que volíem traslladar a l'àmbit comunicatiu i mediàtic l'experiència de les nombroses campanyes que hem viscut a Catalunya els darrers cinc anys i la filosofia de la xarxa. Aquest nou marc serveix també com a dinamitzador i promotor de debat, iniciatives, propostes i noves dinàmiques d'aproximació a la realitat mediàtica i comunicativa de la nostra societat. La forma jurídica que s'ha decidit donar a aquest espai és la d'Associació d'associacions (o Associació de segon grau), on també hi puguin figurar persones a títol individual.
Com a primera actuació, la neo-nata assemblea promou la campanya “Okupem les Ones” per la creació d'una ràdio i una televisió locals a Barcelona propietat del conjunt de col.lectius, entitats i persones compromeses amb ideals de transformació social en sentit solidari i progressista que desitgin participar-hi. Les 130 entitats adherides han adreçat individualment una carta a la Generalitat i al CAC demanant la concessió d'una freqüència de ràdio i una de televisió a compartir amb la resta d'entitats que les demanin.
Per altra banda, creiem que la redacció de la futura Llei de l'Audiovisual es un tema de gran importància, ja que aquesta regularà importants parcel·les de la comunicació audiovisual. La redacció d'aquesta llei no pot quedar tancada en els despatxos de l'administració, o en els gabinets de les empreses privades, ja que la societat civil organitzada hi té molt a dir. La comunicació ha devingut una qüestió central en les nostres societats, i el “qui”, “com”, “quan” i “de quina manera” es pot accedir als instruments comunicatius no és una qüestió baladí. Per això des de l'ACS hem decidit treballar-hi de ple, a través de sistemes d'organització horitzontal, presa de decisions assembleària i participativa, propostes de propietat i gestió directa dels moviments socials, debats, treball en xarxa amb altres realitats a l'Estat espanyol i arreu, establiment de contactes amb l'administració competent esmenant i comentant l'esborrany de llei que ha d'arribar al Parlament per a la redacció d'aquesta, entre d'altres.
Què és el que vol l'ACS?
En l'actualitat la feina de l'ACS es basa principalment en tres línies d'actuació:
• Proporcionar un àmbit de treball i de reflexió respecte a la comunicació com a eina dels moviments socials.
• Lluitar pel reconeixement efectiu del tercer sector per part de les administracions.
• Construir uns mitjans de comunicació comunitaris (TV i radio) que siguin propietat compartida de les entitats i persones que formen l'ACS, i alhora que la gestió recaigui sobre aquestes. Volem fer uns mitjans de comunicació participatius no tan sols en els continguts i en les maneres de mostrar-los sinó també en la seva gestió.
En aquest sentit, no ens val qualsevol definició del tercer sector. No volem una definició “feble” de tercer sector audiovisual que deixi les emissores comunitàries en una situació de marginalitat i d'inferioritat respecte la resta. Tampoc volem que la definició d'aquesta nova tipologia d'emissores serveixi per encobrir un sector institucional disfressat (que ja està dotat d'un ampli espectre –fins i tot exagerat- de mitjans públics institucionals), una privatització amb fins lucratius (és a dir, sense gestions privades i amb dret a fer negoci encara que s'adjudiqui per concurs teòricament “públic”) o una privatització sense fins lucratius (pràctiques que perverteixen l'essència dels mitjans comunitaris, sense garantir l'accés i la participació a la comunitat a la qual s'adrecen).
Fugim alhora del clientelisme polític i també de l'aprofitament comercial a ultrança d'un bé públic: la radiodifusió. Tampoc acceptem el paternalisme, ni els intents de cooptació, ni els controls més o menys directes per part de les institucions polítiques. Només volem el que és nostre i fins ara se'ns ha negat.
A qui va adreçada la ACS?
L'Assemblea per la Comunicació Social vol ser una eina de transformació social i al servei de la societat civil. Això vol dir que s'adreça molt especialment als moviments socials, i també a la societat en general, als col·lectius de base; com a eina per prendre el control de la comunicació sense intermediaris.
En què es concreten les reivindicacions actuals de la ACS?
Molt breument:
• Reconeixement del tercer sector en la Llei de l'Audiovisual que s'està debatent en el Parlament de Catalunya. Això també vol dir que no acceptem l'establiment de qualsevol definició del tercer sector i exigim que es garanteixi, no n'hi ha prou que es contempli. Estem per un reconeixement efectiu, és a dir, que s'incloguin criteris socials a l'hora de repartir l'espai radioelèctric i decidir sobre l'atorgament de concessions.
• Aspirem a obtenir una freqüència de tele i una de ràdio en els propers concursos. Tot i que algun concurs s'hagués de convocar sense que la nova Llei de l'Audiovisual estigui en plena vigència, volem que es valorin positivament criteris com: no afany de lucre, acció directa, organització horitzontal, programació i producció participatives (multidireccionalitat), comunicació com eina de transformació i desenvolupament ciutadà, finalitats socials, o propietat i gestió compartides.
ACTORS INSTITUCIONALS EN LA TELECOMUNICACIÓ:
Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC)
(extret amb alguna variació de la web del CAC
http://www.audiovisualcat.nethttp://www.audiovisualcat.net )
Què és el CAC?
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és una autoritat independent, amb personalitat jurídica pròpia, que emana de la Llei 2/2000 del Parlament de Catalunya.
És l'autoritat de regulació dels serveis de comunicació audiovisual, competència de la Generalitat de Catalunya. La llei estableix que el CAC exerceix les seves funcions en l'àmbit de la comunicació audiovisual gestionada directament per la Generalitat o en règim de concessió o d'habilitació, siguin quines siguin la forma d'emissió i la tecnologia emprada. També en els supòsits en què s'efectuïn emissions específiques per a Catalunya i en aquells altres que, per aplicació de la normativa vigent, restin sotmesos a l'àmbit de gestió i tutela de la Generalitat.
Quines funcions té?
La finalitat del CAC és vetllar pel respecte dels drets i les llibertats; garantir el compliment de la normativa reguladora de la programació i la publicitat; i assegurar l'acompliment de les condicions de les concessions i l'observança de la normativa europea i dels tractats internacionals relatius a aquesta matèria.
El CAC també té per objectiu vetllar pel pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural en el conjunt del sistema audiovisual a Catalunya; vetlla també per la neutralitat i l'honestedat informatives, i preserva el compliment de les normes relatives a l'ús de la llengua catalana i l'impuls de l'aranès.
És competència del CAC adoptar criteris i emetre informes preceptius i vinculants sobre:
- Els projectes i les disposicions de caràcter general relatius al sector audiovisual.
- La proposta de plec de condicions formulada pel Govern amb caràcter previ a la convocatòria de cada concurs d'adjudicació de concessions
- Les propostes presentades en els concursos d'adjudicació.
- Les peticions de renovació de les concessions.
- Els expedients de modificació del capital social de les empreses titulars de les concessions.
Vetllar:
- Pel respecte del pluralisme.
- Pel respecte de les disposicions sobre programació i publicitat.
- Pel respecte de les obligacions inscrites en les concessions atorgades pel Govern.
- Pel respecte de les obligacions de servei públic dels mitjans audiovisuals públics.
Promoure:
• L'adopció d'acords d'autoregulació.
Qui el composa?
El CAC és integrat per deu membres, nou dels quals són elegits pel Parlament, a proposta, com a mínim, de tres grups parlamentaris, i per una majoria de dos terços. L'altre membre, que n'és el president, és proposat i nomenat pel Govern després d'escoltar l'opinió majoritària dels nou membres elegits pel Parlament. Això vol dir que els nomenaments responen a la composició del Parlament i als consensos entre els grups que hi tenen diputats. Per tant, es fan sota la influència política directa i segons els interessos dels partits parlamentaris.
En l'actualitat, el Consell està integrat per:
Francesc Codina i Castillo. President.
Antoni Bayona i Rocamora. Garantia de servei públic. Llicències i autoritzacions de ràdios i televisions.. Internet: aspectes tècnics i legals
Joan Botella i Corral. Conseller Adjunt a la Presidència per Afers Internacionals. Relacions amb altres Autoritats Reguladores. Vicepresident de l'EPRA. Elaboració de directives i orientacions generals adreçades als operadors. Estudis audiència i opinió. Continguts: pluralisme
Victòria Camps i Cervera. Vicepresidenta. Coordinació dels àmbits de responsabilitat. Coordinació d'àrees d'actuació. Autoregulació (recomanacions). Oficina de Defensa de l'Audiència (ODA). Continguts: educació
Josep Maria Carbonell i Abelló. Relacions institucionals. Televisió Digital terrestre. Televisió per cable i satèl·lit. Noves tecnologies
Núria Llorach i Boladeras. Dret a la informació dels usuaris. Continguts: Protecció infància i adolescència; tractament de gènere
Fernando Rodríguez Madero. Ràdio. Programació d'esports. Publicitat. Patrocini. Televenda
Jaume Serrats i Ollé. Conseller-secretari. Seguiment de la Normativa a la UE, a l'Estat i a Catalunya. Indústria audiovisual. Presència de la cultura catalana a l'audiovisual
Domènec Sesmilo i Rius. Conseller Delegat a IQUA. Col·laborador sobre política internacional. Continguts: violència
Joan Manuel Tresserras i Gaju. Recerca en l'àmbit audiovisual. Documentació. Dossiers. Memòria i informes. Publicacions del Consell
Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals
(Extret de la web de la DGMA: http://www6.gencat.net/dgma)
La Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals és un centre directiu que depèn de la Secretaria de Comunicació, adscrita al Departament de la Presidència i coordinada per la Secretaria General del Conseller en Cap.
La Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals té com a missió proposar i executar la política del govern de la Generalitat sobre mitjans de comunicació audiovisuals, dirigir la implantació de la tecnologia digital en el sector audiovisual i impulsar la recerca en l'entorn d'un Espai Català de Comunicació.
Les funcions de la Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals són:
Elaborar i proposar la normativa referent a l'ordenació i regulació dels serveis audiovisuals
Fer l'estudi, proposta i execució de la política general sobre mitjans de comunicació audiovisuals i les activitats de foment que se'n derivin
Tramitar i atorgar els títols d'habilitació dels serveis audiovisuals quan correspongui atorgar-los a la Generalitat de Catalunya
Mantenir les relacions del Departament de la Presidència amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, sota la supervisió del Secretari de Comunicació
Mantenir les relacions de l'Administració de la Generalitat de Catalunya amb els operadors de radiodifusió i de qualsevol servei de comunicació audiovisual
Exercir les facultats de control i sanció en matèria de mitjans de comunicació audiovisuals
Tramitar les autoritzacions en relació amb els negocis jurídics sobre títols d'habilitació per a la gestió d'emissores de ràdio i televisió
Exercir qualsevol altra funció relativa al sector dels mitjans audiovisuals i impulsar estudis sobre l'Espai Català de Comunicació
A més de mantenir les relacions amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), les competències de la Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals són:
Impulsar l'elaboració de la normativa sobre l'ordenació i regulació dels serveis audiovisuals
Analitzar l'adequació de la normativa vigent a les necessitats del sector audiovisual i vetllar per la seva actualització
Estudiar les propostes normatives d'altres poders públics d'àmbit nacional, estatal i nacional
Detectar les necessitats i mancances i proposar els objectius de la política general sobre mitjans de comunicació audiovisuals
Proposar els criteris d'implantació de la tecnologia digital en l'àmbit dels mitjans de comunicació audiovisuals de Catalunya
Analitzar la situació del sector dels mitjans audiovisuals a Catalunya i proposar-ne millores
Elaborar estudis i plantejar estratègies de polítiques de comunicació
Dissenyar polítiques de comunicació electrònica i digital
Impulsar les activitats de foment dels mitjans de comunicació audiovisuals
Dirigir les actuacions necessàries per a la implantació i el desenvolupament de la ràdio i la televisió digital a Catalunya
Tramitar dels concursos de concessió i d'altres títols d'habilitació d'emissores de ràdio, amb tecnologia analògica i digital, i de televisió digital terrestre
L'exercici de les facultats de control, inspecció i sanció en matèria de mitjans de comunicació audiovisuals, incloses les de control de la legalitat de les formes de gestió dels operadors de mitjans audiovisuals, les relatives a paràmetres tècnics que consten en els títols habilitants, a emissions no emparades per cap títol d'habilitació, a pertorbacions del servei i a altres circumstàncies de caire similar, quan siguin competència de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, sense perjudici de les que són competència del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
La proposta de regulació de l'espectre radioelèctric i del control i inspecció de les emissores de ràdio i televisió
La proposta tècnica d'ordenació de l'espectre radioelèctric i la validació d'emissores de ràdio i televisió; la tramitació dels procediments de modificació de paràmetres tècnics consignats en el títol d'habilitació
Qui el composa?
L'estructura orgànica de la Direcció General de mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals està encapçalada pel director general Dr. Santiago Ramentol i Massana.
La cap del Servei de Gestió de Radiodifusió i Televisió, és Abigail Martínez Gatius.
I els diversos responsables d'àrea són: Patrícia Remiro (Responsable de Tecnologies dels Mitjans de Comunicació); Helena Mora (Responsable Jurídica); Ferran Ballescà (Coordinador de Relacions amb el CAC); Xavier Armangué (Responsable de Planificació de Mitjans Audiovisuals); Lídia Corredera (Responsable de Documentació i Estudis); Martí Porter (Responsable d'Informació, Arxiu i Publicacions) i Montse Sabartés (Secretaria de Direcció).
L'estructura orgànica completa de la Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals es pot visualitzar a través del seu organigrama.
Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información (Estat Espanyol)
(Extret de la web de la SETSI:
http://www.setsi.min.es/http://www.setsi.min.es/ )
La Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información es el órgano superior del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio al que corresponde, bajo la superior dirección del titular del departamento, el ejercicio de las siguientes competencias:
a) El impulso, la programación y la supervisión de las actividades del departamento en materia de telecomunicaciones, medios audiovisuales y de la sociedad de la información.
b) El estudio, propuesta y ejecución de la política general sobre telecomunicaciones, medios audiovisuales y desarrollo de la sociedad de la información.
c) La elaboración y propuesta de la normativa referente a la ordenación y regulación de las telecomunicaciones, los medios audiovisuales y los instrumentos que favorezcan el desarrollo de la sociedad de la información.
d) La promoción y desarrollo de las infraestructuras y servicios avanzados de telecomunicaciones y de la sociedad de la información.
e) El diseño y ejecución de proyectos que favorezcan la integración de las tecnologías de la información en todos los ámbitos de la actividad económica y social, sin perjuicio de las competencias de otros departamentos ministeriales.
f) El impulso y la coordinación de los planes, proyectos tecnológicos y programas de actuaciones para el desarrollo e implantación de la sociedad de la información, en especial lo referente al acceso, la identificación digital y desarrollo en servicios y contenidos, en colaboración con los departamentos, Administraciones y entidades públicas implicados, así como con los sectores económicos y sociales públicos y privados afectados.
g) La elaboración de la propuesta, gestión y seguimiento de los programas nacionales y acciones estratégicas del Plan nacional de investigación científica, desarrollo e innovación tecnológica en el ámbito de las tecnologías de la Información y las comunicaciones y de la sociedad de la información, en coordinación con el Ministerio de Educación y Ciencia.
h) La colaboración con los órganos responsables del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación en el estudio, propuesta y coordinación de la política que se debe seguir en la Unión Europea y en los demás organismos internacionales en materia de telecomunicaciones, medios audiovisuales y de la sociedad de la información, y la participación en los programas que aquellos promuevan en dichas materias, sin perjuicio de la participación de otros departamentos ministeriales en el ámbito de sus competencias.
i) La asistencia al Ministerio de Economía y Hacienda en materia de precios y valoración de los costes de prestación de los servicios de comunicaciones electrónicas.
j) El ejercicio de las facultades relativas a los nombres de dominio de Internet bajo el código de país correspondiente a España (.es) que tenga atribuidas el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.
k) La planificación, gestión y control de los recursos escasos en las telecomunicaciones, en particular, del dominio público radioeléctrico, la numeración, direccionamiento, denominación y los recursos órbita espectro, en los casos en que sea competencia del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.
l) La tramitación y el otorgamiento, en su caso, de los títulos habilitantes de servicios audiovisuales y para el uso del dominio público radioeléctrico, cuando corresponda otorgarlos a la Administración General del Estado.
m) El mantenimiento de las relaciones de la Administración General del Estado con los prestadores de servicios y redes de telecomunicaciones, así como el control del cumplimiento de las obligaciones de servicio público de telecomunicaciones que, de acuerdo con la normativa aplicable, le corresponda.
n) El ejercicio de las facultades de control, inspección y sanción en materia de telecomunicaciones, medios audiovisuales y sociedad de la información, salvo cuando sean competentes otros órganos o Administraciones públicas.
ñ) La resolución de controversias entre operadores y usuarios en los términos previstos en la normativa vigente.
o) La gestión económico-presupuestaria, en el ámbito de su competencia, de los gastos e ingresos correspondientes a los créditos presupuestarios de la Secretaría de Estado y, en particular, la gestión de las tasas en materia de telecomunicaciones, de acuerdo con lo previsto en la normativa vigente.
p) Aquellas otras que atribuya la legislación vigente al departamento en los sectores de las telecomunicaciones, los servicios audiovisuales y la sociedad de la información.
De qui depèn?
Està adscrit al ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. El ministre és José Montilla. El secretari d'estat és Francisco Ros Perán.
Cinc cèntims de panorama tècnic Televisió
(Elaborat a partir d'informacions de la web del Fòrum de la TDT a Catalunya http://www.tdtcat.net/que_es_la_tdtd3.htm i de la STSI http://www6.gencat.net/stsi/tdt/)
Què és la Televisió Digital Terrestre?
La Televisió Digital Terrestre (TDT) és una nova tecnologia de difusió dels senyals de televisió que al llarg dels propers anys substituirà a la televisió analògica convencional. La digitalització i les tècniques de compressió del senyal permeten una optimització de l'ús de l'espectre radioelèctric, el que possibilita incrementar el número de programes, i per tant l'oferta audiovisual: on abans hi havia un programa (canal), ara n'hi caben més en funció de la qualitat de vídeo que es desitgi per a cadascun. D'això se'n diu “multiplexar el senyal” i el “multiplex” és la freqüència d'emissió d'un o més canals. Per a la TDT s'han concedit quatre programes per “multiplex”, si bé en un futur podria ampliar-se'n el nombre.
La TDT comporta també la millora de la qualitat en la imatge i el so, formats avançats d'àudio i vídeo, així com la possibilitat de rebre nous serveis interactius o d'accés a la societat de la informació. Per tant, cal restar vigilants que aquest aprofitament interactiu no estigui només al servei dels poders públics o dels interessos empresarials i/o comercials (a nivell de control del consum i dels públics, sobretot). Per això és tant o més important que el tercer sector accedeixi a la tecnologia digital que a l'analògica. La societat té molt a dir a l'hora d'establir què entenem per interactivitat i per TV interactiva.
La TDT, a diferència de les plataformes digitals per satèl·lit o cable, és en règim obert, és a dir no caldrà subscriure's, ni pagar cap quota, atès que les emissions són totalment gratuïtes. Ara bé, per ara l'accés als aparells receptors en tecnologia digital segueix essent cara, la qual cosa augura que s'obri una fractura social almenys durant els primers temps.
Per una altra banda, la tecnologia digital fa possible una reutilització de l'espectre:
Segons les previsions estatals, el període de transició cap a la TDT finalitza l'1 de gener del 2012, data en la que totes les emissions televisives seran exclusivament en digital.
Quin panorama tenim en el cas de la TDT local?
El Govern espanyol del PP (per decret el 13 de març de 2004) va aprovar l'anomenat Pla Tècnic Nacional (PTN) de Televisió Digital Local, que ha de legalitzar definitivament el sector de les televisions locals mitjançant la seva migració a la Televisió Digital Terrestre (TDT). El govern central actual ha acceptat aquest pla tot i que n'endarrerit alguns mesos la seva aplicació (i segurament revisarà), a petició sobretot dels governs d'algunes comunitats autònomes com la de Catalunya i la d'Andalusia. Però també cal llegir entre línies i treure conclusions de la intencionalitat que el subsector de la televisió local sigui el primer que té l'obligació d'emetre exclusivament en tecnologia digital. Fins ara, ha estat el que presentava un menor índex de concentració empresarial i també de control polític (malgrat que totes dues tendències han anat creixent durant la dècada dels 90), donada la desregulació que ha patit des que va sorgir a principis dels 80. De la mateixa manera que l'accés a la tecnologia digital de recepció del senyal televisiu és més cara que l'analògica, el mateix passa amb la d'emissió. Ara bé, tot això no treu que, des del tercer sector, ens fem enrere i fem una aposta decidida per la TDT. Això sí, cal anar amb molt de compte!
El PTN de la TDT local divideix el territori estatal en 266 demarcacions, cadascuna de les quals correspon a un canal múltiple amb una capacitat mínima de quatre programes de TDT i una cobertura de municipis amb una població superior als 100.000 habitants, tot i que també s'ha considerat la cobertura de municipis amb menys de 100.000 habitants, si hi ha freqüències disponibles o es preveu una propera disponibilitat de freqüències.
El Pla preveu 20 demarcacions per a Catalunya, les concessions de les quals s'assignaran a través d'un concurs públic convocat per la Generalitat de Catalunya. Aquestes demarcacions es distribueixen de la següent forma:
Alt Pirineu: 2 múltiplex
Àrea Metropolitana de Barcelona: 6 múltiplex
Camp de Tarragona: 2 múltiplex
Comarques Centrals: 3 múltiplex
Comarques de Girona: 4 múltiplex
Pla de Lleida: 2 múltiplex
Terres de l'Ebre: 1 múltiplex
Els Ajuntaments podran ser titulars d'un dels programes que componen cada canal múltiple o cedir-los tots a titularitat privada. La decisió sobre la modalitat de gestió i control de la gestió directa o dels concessionaris del servei públic de televisió local correspondrà als municipis inclosos dins de la demarcació, atenent a criteris de població. Per tant, els ajuntaments només havien de comunicar positivament a la Generalitat que la seva voluntat de desenvolupar la TDT local, i automàticament se'ls reserva un dels 4 programes multiplexats de la seva demarcació corresponent. Això vol dir (donat que molts consistoris s'han apuntat al “carro”) que, en la majoria dels casos, per cada demarcació hi haurà tres dels quatre programes que contempla cada canal múltiplex que sortiran a concurs “privat”. És a dir, si no s'aconsegueix un compromís polític de “reserva” per al tercer sector (ja sigui via la Llei de l'Audiovisual o, en funció de com se superposin el calendari d'aprovació d'aquesta i el d'aplicació del Pla, via concert institucional), les entitats sense ànim de lucre podran accedir al concurs però en competència directa amb les propostes que provinguin del sector privat comercial. No cal insistir que amb aquest tema també hem d'estar molt atents!
El Pla preveu que es podrà destinar fins a un 20% de la capacitat de transmissió digital del múltiplex, sempre que s'asseguri una qualitat de servei satisfactòria, per a la prestació de serveis addicionals i dades.
Ràdio
En l'àmbit de la radiodifusió per FM (ens centrem en la FM ja que la migració a la tecnologia digital es produirà més endavant) les coses no estan més fàcils a nivell tècnic. L'espectre radiofònic cada cop està més saturat i no hi ha espai per a noves emissores. Alhora, cada dia les emissores necessiten unes potències més elevades per poder emetre, arribant a àrees cada cop més petites (més potència significa aparells més potents i cars, i més malbaratament d'energia elèctrica).
Aquestes raons tècniques (a part d'altres de polítiques abans exposades) justifiquen la regulació en el sector de l'audiovisual . És una responsabilitat de l'administració repartir un bé escàs -que possibilita el desenvolupament d'un dret fonamental que és la comunicació- com és l'accés a l'espectre radiolèctric. En aquest sentit es justifiquen les nostres demandes a favor de la garantia d'un tercer sector, i una reducció dels espais radiofònics dedicats al sector institucional i comercial (1).
També cal, però, que des dels moviments socials i des de la societat civil catalana en general, es percebi que la garantia d'un tercer sector audiovisual és una salvaguarda per evitar situacions com per exemple la d'Itàlia, on la llei del més fort econòmicament parlant ha provocat que les emissores privades descontrolessin tot l'espai radiolèctric, augmentant d'una manera exponencial les potències de sortida. És a dir, si no tens uns aparells molt bons i provoques un gran malbaratament energètic no tens cap possibilitat de fer valer el dret a informar i ser informat.
Són aquestes reflexions les que ens porten a exigir una responsabilitat i maximització de l'ús de l'espectre radioelèctric (recordem, un bé escàs i limitat) per part de tots els actors. En aquest sentit van les nostres demandes a l'Administració de limitació dels espais destinats a ràdios institucionals, i (sobretot) comercials, i de reconeixement del tercer sector audiovisual com a sector en igualtat de condicions. Així com també la demanda que va fer l'ACS a les anomenades “ràdios lliures” de la ciutat de compartir espais infrautilitzats per tal de poder maximitzar l'accés a les ones de la societat civil -demanda no contestada o contestada en termes negatius-.
(1) Així, en la línia de reduir espais de comunicació que poc tenen a veure amb la concepció de dret que abans hem enunciat, proposem que la futura Llei de l'Audiovisual prohibeixi la saturació d'emissores amb finalitats merament comercials o de lucre.
|
